Can Millet, les cases d'indians i el problema de la preservació del patrimoni

A moltes poblacions de la costa catalana hi ha les anomenades "cases d'indians", sumptuosos edificis creats per persones que es van enriquir a ultramar, sobretot durant el segle XIX. Però la conservació de les cases, la majoria catalogades, pot ser difícil per a les famílies. Un exemple és Can Millet, una casa modernista al nucli antic del Masnou, al Maresme, que està ara en venda.

Al Masnou, la vida va girar moltes dècades al voltant de la navegació i el comerç amb Amèrica, amb escoles de nàutica, drassanes i fàbriques de veles. L'any 1845, l'edat d'or dels vaixells de vela, al Masnou hi havia 145 navegants, un 27% de la població. Des de finals del segle XVIII fins a la darreria del segle XIX, al Masnou hi va haver més de 700 capitans. En molts casos van comerciar amb Amèrica amb els seus velers, dels quals n'hi va haver centenars. L'escriptor i polític Víctor Balaguer va definir el Masnou com una "república de marins".

Mirambell, Maristany, Pagès o Millet són unes quantes de les nissagues nàutiques masnovines. Van aixecar cases que són la prova de la riquesa assolida i un patrimoni arquitectònic molt ric, amb més de dues-centes cases catalogades com a béns culturals d'interès local (BCIL). Ca l'Indià, cal Senyor o la casa Sensat-Pagès en són alguns exemples; a més, hi ha fronts sencers de carrers amb cases fetes pels navegants.

Al centre del poble hi ha Can Millet. Una casa gran, edificada originàriament cap a l'any 1800 i reformada un segle més tard amb estil modernista. La família hi conserva el record de les seves arrels marineres. El rebesavi, el capità Josep Martí, va travessar molts cops l'Atlàntic amb els seus velers. Sovint anava als ports del Riu de la Plata com Montevideo i Buenos Aires.

Els capitans del Masnou feien sovint la travessa fins al Riu de la Plata per carregar la carn assecada, el "tasajo", que portaven al Carib. Els vaixells remuntaven el corrent del riu Paranà cap als saladors de carn, complexos ramaders i industrials de la Pampa. A Montevideo i Buenos Aires s'hi va anar establint molta gent del Maresme.

Després de molt temps al mar, el fill, Josep Martí Casals, també capità, va decidir deixar la navegació per l'activitat comercial a l'Argentina. A San Miguel de Tucumán va establir-hi uns magatzems on es venien productes catalans i locals, i un hotel. També hi va fer construir la casa familiar. Però el seu objectiu era el retorn. A finals del segle XIX va deixar el negoci a l'Argentina en mans dels dos fills i va tornar, amb la filla, al Masnou natal.

Va encarregar a l'arquitecte Gaietà Buïgas la transformació de la casa pairal de tres plantes en una mansió modernista. Es va remodelar la façana afegint-hi balcons i elements ornamentals. A l'interior, els salons es van omplir de rica decoració i mobiliari. Al menjador hi destaquen la claraboia i els sostres ceràmics i pintats. Al saló principal, dues pintures al·legòriques representen l'Argentina i Espanya.

Com en moltes cases fetes per indians, les parets estan cobertes de pintures que evoquen paisatges exòtics. Ho descriu Marta Ripol i Millet, una de les propietàries: "Va reformar la casa el 1901, a l'estil modernista, amb idees que va portar d'allà, d'Amèrica. Està decorada una mica a estil oriental, en les pintures del sostre s'hi veuen coses xineses. I a les parets també s'hi veuen paisatges amb animals tropicals".

Abocats a la venda

Quatre generacions de la família han viscut a la casa, de grans dimensions, i que, per successius enllaços matrimonials, va adoptar l'actual nom de Can Millet. Després de la mort de la seva mare, els hereus no han vist possible conservar la casa, catalogada com a bé cultural d'interès local del Masnou. Fa tres anys que està en venda.

Gonzalo Ripol Millet explica la situació actual: "Nosaltres no ens hem plantejat en cap moment seguir amb la casa perquè som nou germans, i hem pensat, des de l'inici, posar la casa en el mercat. L'hem ofert a l'Ajuntament, perquè ens agradaria que això quedés com a patrimoni del Masnou, que pogués haver-hi algun tipus d'equipament i es pogués ensenyar la casa. I conservar totes les pintures i l'estructura de la casa. Però no acabem de trobar respostes positives. Es vol conservar patrimoni però no hi ha cap mena d'ajuda directa."

Una altra torre indiana, la casa Sensat-Pagès, amb façanes d'estil neoàrab volgudes per un altre masnoví enriquit a l'Argentina i que va ser cònsol a Egipte, Jaume Sensat, i la seva esposa Rosa Pagès, va ser llegada a l'Ajuntament per una descendent. Rehabilitada el 2015 amb un ajut dels fons europeus FEDER, acull la casa de cultura del Masnou.

Pel que fa a la situació de Can Millet, l'alcalde del Masnou, Jaume Oliveras i Maristany, aclareix: "Hem tingut alguns contactes, se'ns ha adreçat la família per parlar del futur de Can Millet". Segons Oliveras, valoren positivament la intenció de la família de conservar la casa a nivell patrimonial però no tenen previst adquirir-la a curt termini: "Això no vol dir que no es pugui anar parlant, i estem a l'espera d'una proposta concreta".

El consistori té projectes per adquirir o obtenir la cessió d'alguns edificis catalogats per fer-hi equipaments, com l'històric teatre del casino, d'estil modernista, ara tancat i que es vol rehabilitar, o l'antiga indústria coneguda com la Fabriqueta, per habilitar-hi un equipament cultural i conservar el patrimoni fabril i la memòria de la història del tèxtil a la població.

Per fer modificacions en les cases del Masnou catalogades com a BCIL cal un pla especial, específic per a cada edifici i aprovat per l'Ajuntament, que valori els elements patrimonials que cal protegir. I en cas de rehabilitació, l'Ajuntament pot habilitar línies d'ajuts. Moltes d'aquestes cases són privades i continuen en mans de les famílies; unes altres acullen altres usos, com l'edifici on hi ha la llar d'infants Bambi, que conserva la seva singular decoració.

Al Masnou s'hi organitzen itineraris culturals i turístics com "El Masnou, terra de mar", que convida a descobrir de forma presencial o virtual les fites patrimonials més destacades.