40 anys de la Declaració de Mequinensa: la Franja alerta del retrocés del català
Unes 300 persones surten al carrer perquè consideren que la llengua catalana i aragonesa tornen a estar amenaçades pel govern d'Aragó, de PP i Vox
Dia de reivindicacions en defensa del català i l'aragonès a Mequinensa, a la comarca del Baix Cinca. Coincidint amb el 40è aniversari de la Declaració de Mequinensa i en el Dia Mundial de les Llengües Maternes, unes 300 persones s'han concentrat al municipi aragonès per defensar el català i l'aragonès com a llengües pròpies de l'Aragó.
L'acte, convocat per l'Ajuntament, ha continuat posteriorment a la Sala Goya, on s'ha llegit un manifest de les associacions i entitats que treballen en la defensa del català a la Franja.
Alerten que el català està en perill
La Franja de Ponent és un territori de parla catalana que ocupa uns 225 quilòmetres. Va des del Pirineu d'Osca fins als Ports de Beseit, a Terol. A la Franja, el català no és una llengua oficial i té una presència gairebé nul·la a l'administració i als actes públics en general.
Davant les amenaces del govern aragonès, del PP i Vox, de retallar les ajudes a les dues llengües i d'eliminar-ne el reconeixement a la Llei de Patrimoni, alerten que el català està en perill.
Des de l'Ajuntament de Mequinensa s'ha fet arribar aquesta invitació als parlants de les llengües pròpies d'Aragó i, per extensió, a tota la societat aragonesa en un moment, segons el consistori, en què es torna a posar en dubte el reconeixement del català d'Aragó i l'aragonès..
Paral·lelament, més de 250 professors i investigadors de la Universitat de Saragossa han signat una declaració també per defensar el català i l'aragonès a la comunitat.
40 anys defensant el català
La Declaració de Mequinensa es va firmar l'1 de febrer del 1984 en un acte en què van participar 17 alcaldes de la Franja i qui va ser conseller de Cultura del govern d'Aragó, José Balda. El text va ser un revulsiu, va servir per assentar les bases del reconeixement, dignificació i ensenyament del català a les escoles de la Franja de Ponent.
Al document es reconeixia que, a l'Aragó, "es parlen diferents llengües i que la llengua catalana que es parla a la Franja Oriental pertany al patrimoni cultural d'Aragó" i va servir, entre altres qüestions, per impulsar l'ensenyament del català a les aules.
El català, en retrocés a la Franja de Ponent
Tot i aquesta protecció, el català no s'ha normalitzat i avui dia, alerten, es troba en ple retrocés, sobretot, entre els joves. L'alcalde de Mequinensa, Antonio Sanjuán, tem que la llengua s'acabi perdent:
"Possiblement, en pocs anys, en una generació, es perdrà, es deixarà de parlar el català que parlem a Mequinensa, el català d'Aragó."
No hi ha dades recents de quin és l'ús del català a la Franja. Les últimes, de fa 10 anys, xifren al voltant d'uns 50.000 veïns els qui el saben parlar.
El govern de PP i Vox d'Aragó vol eliminar el reconeixement del català i l'aragonès com a llengües pròpies i ja ha suprimit la Direcció General de Política Lingüística.
L'Acadèmia Aragonesa de la Llengua, que protegeix aquestes dues llengües, es va constituir fa només dos anys, no té pressupost i sobreviu amb una subvenció. Els acadèmics veuen ara com perilla aquesta institució, i també l'ensenyament del català a les escoles.
"No sabem què pot passar. Fins ara s'han respectat sempre", assegura Javier Giralt, president de l'Acadèmia Aragonesa de la Llengua.
A l'Institut Baix Cinca, de Fraga, el 97% dels alumnes fan català com a assignatura voluntària. No és ni obligatòria ni optativa, però la proximitat amb Catalunya fa que creguin necessari estudiar-lo.
Tot plegat ha posat en alerta associacions i entitats que vetllen per la llengua catalana, que avisen que estan disposades a defensar-la.
