1.000 milions en 4 anys: en quins impostos detecta més frau l'Agència Tributària de Catalunya

El desig de pagar menys impostos o, fins i tot, no pagar-ne és el motiu de molts canvis de residència fiscal, sigui a l'estranger o en una altra comunitat autònoma. Però en molts casos no és real. Els contribuents només simulen que han canviat de domicili.

L'Agència Tributària de Catalunya n'ha detectat 146 casos durant els últims quatre anys. Segons el balanç que ha presentat la consellera d'Economia i Hisenda, Natàlia Mas Guix, la meitat feien veure que residien a l'estranger i, l'altra meitat, en una altra comunitat, majoritàriament a Madrid.

El frau que ha aflorat s'enfila als 124 milions d'euros, la major part - 112 milions d'euros- per deslocalitzacions fictícies a l'estranger. D'aquests, gairebé 50 milions corresponen a l'any passat. Es van fer menys actuacions que l'any anterior, però per un import molt més elevat.

Dumping fiscal

De cara als nou pla de lluita contra el frau, que tot just s'ha posat en marxa, l'Agència Tributària de Catalunya mantindrà la detecció dels canvis de residència ficticis entre les seves prioritats, especialment pel que fa als contribuents que simulen viure a l'estranger.

La secretària d'Hisenda, Marta Espasa, creu que les deslocalitzacions a altres comunitats aniran a la baixa un cop el govern espanyol ha aprovat l'impost sobre les grans fortunes i ja s'aplica a totes les comunitats que han suprimit o bonificat l'impost de Patrimoni.

Això redueix l'incentiu, assegura, de fer veure que es resideix a la Comunitat de Madrid o a Andalusia, on la tributació és molt més baixa que a Catalunya. Els contribuents d'aquestes comunitats continuaran pagant menys per altres impostos, però ja no pel de Patrimoni.

Successions i patrimoni, principals bosses de frau

Durant els últims quatre anys, l'Agència Tributària de Catalunya ha fet aflorar més de 1.055 milions de frau fiscal. Pràcticament el 40% correspon a l'impost sobre successions i donacions (416 milions d'euros) i un 31% al de Patrimoni (329 milions d'euros).

La tercera gran bossa de frau és l'impost sobre transmissions patrimonials i actes jurídics documentats: el que es paga, per exemple, quan es compra un habitatge de segona mà.

La resta, al voltant d'un 2% del total, correspon a altres tributs propis, com ara els que graven el joc o les estades als establiments turístics.

El balanç de l'any és menys optimista, es van aflorar 294 milions d'euros, davant els 339 milions de l'any anterior. Segons el departament d'Economia la raó és que el 2021 va ser un any excepcional, entre altres raons perquè es van acumular expedients procedents de l'any 2020, el de la pandèmia.

Aposta per la conscienciació fiscal

El nou pla de lluita contra el frau, que tot just s'ha post en marxa i estarà vigent fins al 2026, manté els principals eixos de l'anterior, però n'afegeix de nous.

Posa el focus en els canvis de residència ficticis, però també en el frau immobiliari i les operacions amb criptomonedes. I es pretén que sigui molt més dinàmic, amb revisions anuals que l'adeqüin a un entorn canviant.

Però potser la principal novetat, entre les 22 noves mesures que incorpora, és l'aposta per la conscienciació fiscal.

Es vol fomentar l'educació tributària, ja des dels cicles d'ensenyament de Primària, i fer pedagogia entre els contribuents explicant on van a parar alguns dels tributs propis que gestiona i recapta l'ATC, com ara l'impost sobre les emissions de CO₂ dels vehicles de tracció mecànica o l'impost sobre les estades en establiments turístics.

També es vol donar una atenció especial i preferent a les persones grans i posar en marxa una "App" de l'ATC, una de les assignatures pendents de l'Agència.