Amnistia per als policies imputats per l'1-O? Agents i víctimes ho rebutgen
En els jutjats catalans hi ha 126 agents encausats, dels qual 80 a un pas de judici
Sis anys després de les càrregues policials durant el referèndum, són molt pocs els policies nacionals i guàrdies civils jutjats per actuacions desproporcionades. Els interrogatoris fets al jutjat d'instrucció número 7 de Barcelona o el número 2 de Girona són les úniques explicacions que han hagut de donar els agents i comandaments imputats. A un pas del judici hi ha 80 policies nacionals i guàrdies civils, i una quarantena més estan encara imputats en altres jutjats del territori.
Els agents rebutgen una possible llei d'amnistia, encara que els pogués beneficiar. Així ho explica Xacobo Rodríguez, el portaveu de Sindicat Unificat de Policia Nacional (SUP), un dels principals sindicats de policia nacional.
" Una amnistia supone el olvido i los policias no olvidamos esto y además entendemos que lo que debe prevalecer es la justicia, la separación de poderes. No queremos que una aministia ni para políticos ni para los policias."
Els policies imputats diuen que no volen ser una "moneda de canvi" en les negociacions polítiques, refermen la seva actuació i demanen ser jutjats de manera justa.
A què s'enfronten els policies nacionals i guàrdies civils?
Si finalment són jutjats, a banda de ser condemnats a presó, també podrien ser inhabilitats. Una pena que implica l'expulsió del cos i la pèrdua de la condició de funcionari públic.
Encara no s'han concretat, però, els escrits d'acusació dels policies ja processats. Només un cas del jutjat de Lleida, per fets al centre de votacions de la Mariola, se sap que l'agent s'enfronta a una pena de 3 anys de presó.
A la resta de casos, que estan a punt de judici, previsiblement se'ls acusarà per delictes contra la integritat moral i tortures.
Què en pensen les entitats i víctimes sobre una possible amnistia dels agents?
Les traves per portar a judici els policies fan que entitats i víctimes vulguin arribar fins al final i portar a judici els agents.
Anaïs Franquesa, de l'entitat de defensa de Drets Humans Iridia considera que una amnistia és una bona fórmula per resoldre un conflicte polític, però en cap cas s'hi ha d'incloure els policies encausats judicialment. El motiu: els delictes pels quals se'ls acusarà no són amnistiables, perquè estan relacionats amb la vulneració de drets humans.
"Els límits son les greus vulneracions de drets humans. No es pot posar mai al mateix nivell el fet que ciutadans hagin pogut cometre delictes en el context d'un conflicte polític amb els fets que funcionaris públics amb l'ús de la força hagin comès."
Durant tota la jornada de l'1 d'octubre, 1.066 persones van ser ateses per lesions per l'actuació policial segons el Departament de Salut. Uns dels ferits de més gravetat, Roger Español, qui va perdre un ull per una bala de goma d'un agent de la policia nacional diu: "Ara, després de sis anys, haver estat patint pel nostre procediment judicial i tota la feina que hem fet que quedi en no res, doncs em sembla una mica injust."
Quines són les causes judicials a Catalunya amb policies imputats?
En els diversos jutjats que porten causes amb policies nacionals i guàrdies civils hi ha 126 agents imputats per actuacions desproporcionades. D'aquests, hi ha 80 agents processats, a un pas del judici.
El cas del jutjat de Barcelona és el que té més volum d'agents. Aquí hi ha 47 policies processats per les càrregues als diversos llocs de votació a la ciutat i 5 agents més per la causa del Roger Español, que va perdre un ull per un tret d'un escopeter de la policia nacional.
Una altra de les causes pendent de judici és la del jutjat de Girona per les càrregues a la ciutat amb 26 policies nacionals processats i també a Aiguaviva, amb 1 guàrdia civil processat. La causa de Sant Julià de Ramis va quedar arxivada pel jutjat.
A Lleida, pendent de judici la causa de la Mariola amb un policia imputat. És el cas d'Enric Sirvent, que va tenir un atac de cor. A Mataró, el jutjat encara té imputats 46 guàrdies civils per les càrregues a Dosrius i Canyamars. A la Catalunya Central, el jutjat de Manresa ha arxivat totes les causes que hi havia per les càrregues a Callús, Sant Joan de Vilatorrada i Castellgalí.
El jutjat de Tarragona i també el de les Terres de l'Ebre, per les càrregues a Roquetes i la Ràpita, també han arxivat les seves causes.
