La coproducció de TV3 "Caravaggio", al 33

"Caravaggio" és una producció de Televisió de Catalunya, l'Institut del Cinema Català, Titania Produzione i RAI Fiction, de l'any 2006.

Direcció: Angelo Longoni

Guió: Andrea Purgatori i James Carrington

Director de fotografia: Vittorio Storaro

Música: Luis Enriquez Bacalov

Intèrprets: Alessio Boni (Caravaggio), Claire Keim (Fillide Melandroni), Jordi Mollà (Cardinal del Monte), Francesc Orella (Peterzano), Francesc Garrido (Martelli), Ricard Sadurní (Prosperino), Paolo Briguglia (Mario Minniti), Benjamin Sadler (Onorio Longhi), Elena Sofia Ricci (Costanza Colonna), Sarah Felberbaum (Lena) i Ruben Rigillo (Fabrizio Colonna)

Capítol 1

Michelle Caravaggio és un nen obstinat i valent, amb un talent especial per a la pintura, que és obligat a treballar des de molt jovenet per mantenir el seu germà petit i ajudar la mare. El pare fa temps que va morir. Un cop alliberat de l'obligació de pagar els estudis del seu germà, es trasllada a Roma per ser l'artista més gran de tots els temps.

Però el tractament que fa de la pintura s'oposa a les tècniques del moment i el pintor cau en un estat lamentable: brut, deixat, febrós, quasi sembla boig. Però és just llavors quan el cardenal Del Monte, un dels mecenes més importants de Roma, compra dues de les seves pintures. Del Monte instal·la Caravaggio al Palau Madama i posa al seu abast tots els mitjans perquè pugui desenvolupar el seu art. Aquest cop Caravaggio busca Fillide, una cortesana de luxe, la millor de Roma; proposa a Ranuncio que el deixi pintar-la  i aquest accepta. Fillide farà de model per a Maria Magdalena. Mai ningú no havia utilitzat una prostituta per inspirar el rostre d'un personatge bíblic.

Capítol 2

L'ambient de profunda repressió continua. La Inquisició executa Giordano Brunda perquè defensa la llibertat d'expressió. Caravaggio està trasbalsat i s'obsessiona amb la mort. Per ajudar-lo a sortir-se'n, el cardenal Del Monte li encarrega els frescos de la capella Contarelli. El rector també contracta d'Arpino, que planifica la feina amb esbossos. Caravaggio, per contra, treballa amb models, sense cap planificació. El contrast entre tots dos és evident: l'ordre i el caos.

Les obres de Caravaggio per a capella són un èxit sense precedents. Tothom està meravellat i ningú ja no fa cas de les pintures d'Arpino. La fama de Caravaggio esclata, arriben pintors de Flandes que volen ser els seus deixebles, i fins i tot comencen a sortir falsificadors de les seves obres. Caravaggio descobreix una falsificació que, tanmateix, és molt bona. El seu autor és un jove de Flandes, anomenat Rubens.

Però el poderós crític Federico Zuccari no aprova el treball de Caravaggio i insisteix a difamar el pintor, fins i tot davant el papa. Acusa les seves obres d'immorals i, efectivament, l'obra de Caravaggio comença a ser censurada i les seves pintures són despenjades de les esglésies. El context polític està canviant i el cardenal del Monte no pot arriscar-se per ajudar a Caravaggio en les seves batalles. Les seves obres es venen amb dificultat i ell n'accentua el caràcter provocatiu, sabent que això el perjudica.

Caravaggio té una baralla amb un home, Ranuccio, i el mata per error, és acusat i condemnat a mort. El traslladen a l'illa de Malta, on se sent empresonat, i li diagnostiquen malària. Els seus amics el treuen de l'illa arriscant la vida, malgrat continua pesant sobre seu la sentència de mort. A Siracusa, es torna a lliurar a la pintura frenèticament i baixa a l'infern de la bogeria, un fet que queda reflectit a al seva obra. Malalt i perseguit pels enemics, finalment va morir en estranyes circumstàncies en una platja solitària i el seu cos va desaparèixer.