Catalunya Música transmetrà l'òpera "Khovantxina", de Modest Mussorgski, des del Liceu
Catalunya Música transmetrà, demà divendres, l'òpera "Khovantxina", de Modest Mussorgski, des del Liceu. La transmissió començarà a les vuit del vespre. Els comentaris els faran Jaume Radigales i el crític musical Xavier Cester.
Sobre l’escenari del Liceu, interpretaran “Khovantxina” les veus de Vladimir Ognovenko, Vladimir Galouzine, Robert Brubaker, Nikolai Putilin, Vladimir Vaneev, Elena Zaremba, Graham Clark i Natalia Timtxenko, entre d’altres. La música la posarà l’Orquestra Simfònica i el Cor del Gran Teatre del Liceu, dirigits per Michael Bode.
L’òpera “Khovantxina” és un drama musical nacional en cinc actes. El llibret és del mateix compositor, Modest Mussorgski, i està basat en la documentació històrica que va preparar el seu amic Vladimir Stasov. L’obra es va estrenar el 1886 a l’Auditori de Kononov de Sant Petersburg, cinc anys després de la mort del seu creador. L’estrena oficial als Teatres Imperials es va fer el 1911, amb la versió de Nikolai Rimski-Kórsakov, que s’ha representat habitualment fins ben entrat el segle XX. L’any 1960, Dmitri Xostakóvitx va estrenar una nova proposta al Teatre Kirov de Leningrad.
L’acció se situa a Moscou, l’any 1682, després de la mort del tsar Fiódor. En aquest moment, exerceix el poder la germana gran, la regent Sofia, en nom del seu germà Ivan IV, feble d’esperit, i del seu germanastre Pere I, el futur Pere el Gran, que aleshores tenia deu anys. Es tracta d’una època tèrbola, propícia a les lluites internes i a les conspiracions, tal com mostra l’obra de Mussorgski. De fet, Pere I no va governar realment fins a partir del 1689, quan va fer entrar Sofia en un convent. Ivan V va conservar de manera pràcticament nominal la seva condició de cotsar fins que va morir, el 1696.
L’òpera “Khovantxina” és un drama musical nacional en cinc actes. El llibret és del mateix compositor, Modest Mussorgski, i està basat en la documentació històrica que va preparar el seu amic Vladimir Stasov. L’obra es va estrenar el 1886 a l’Auditori de Kononov de Sant Petersburg, cinc anys després de la mort del seu creador. L’estrena oficial als Teatres Imperials es va fer el 1911, amb la versió de Nikolai Rimski-Kórsakov, que s’ha representat habitualment fins ben entrat el segle XX. L’any 1960, Dmitri Xostakóvitx va estrenar una nova proposta al Teatre Kirov de Leningrad.
L’acció se situa a Moscou, l’any 1682, després de la mort del tsar Fiódor. En aquest moment, exerceix el poder la germana gran, la regent Sofia, en nom del seu germà Ivan IV, feble d’esperit, i del seu germanastre Pere I, el futur Pere el Gran, que aleshores tenia deu anys. Es tracta d’una època tèrbola, propícia a les lluites internes i a les conspiracions, tal com mostra l’obra de Mussorgski. De fet, Pere I no va governar realment fins a partir del 1689, quan va fer entrar Sofia en un convent. Ivan V va conservar de manera pràcticament nominal la seva condició de cotsar fins que va morir, el 1696.
