L'accessibilitat als continguts dels mitjans de la CCMA ha estat sempre una qüestió prioritària. TV3 va ser la primera televisió de tot l'Estat que va emetre una pel·lícula amb subtítols, en aquell moment a través del teletext: "Gandhi", era el 10 de setembre del 1990. Però el repte veritable va ser reeixir en la subtitulació en directe, un projecte molt més ambiciós que es va poder dur a terme seguint el model de la BBC –una de les poques emissores que ja ho feia– i gràcies a una subvenció del Departament de Benestar Social. El primer programa que es va subtitular en directe, ara fa 25 anys, va ser l'informatiu "TN vespre". L'experiència va ser un èxit i un model que, al cap de poc, van seguir Euskal Telebista, Televisión de Galicia i, més tard, la resta de televisions de l'Estat.

Des de llavors, la CCMA no ha deixat de millorar la qualitat dels seus mitjans d'accessibilitat als continguts i, any rere any, la quota de programació que s'ha cobert ha anat augmentant. L'any passat es van subtitular 17.000 hores de programació. TV3 ha estat convidada a diverses reunions del sector com a exemple d'èxit. Fa pocs mesos, els responsables de l'European Disability Forum van esmentar el model d'accessibilitat de TV3 com a exemple de bona pràctica, davant el Parlament Europeu, en el marc de la nova directiva sobre accessibilitat als mitjans de comunicació europeus. Darrerament, la CCMA ha presentat els resultats del projecte europeu Hbb4All, que també ha tingut una valoració molt positiva per part dels representants de la Comissió Europea. És un treball centrat en l'accessibilitat dels col·lectius amb necessitats especials i amb l'objectiu d'aprofitar el potencial de les noves tecnologies per donar resposta a les seves demandes en televisió híbrida i connectada.

L'últim avenç permet consultar per internet els espais que es fan amb llengua de signes: els informatius diaris de les 9.30, del 3/24, i el "TN vespre", també pel 3/24. Podeu trobar el llistat de vídeos en llengua de signes que hi ha a internet clicant aquí.

Rosa Vallverdú, responsable del servei d'Accessibilitat de la CCMA des del 2000, és al departament des que van començar les emissions subtitulades en directe.

P.: Tu que has vist néixer i créixer aquest departament, ha canviat molt, oi, la manera de treballar des de llavors fins ara?

R.: Moltíssim. L'entrada de la digitalització i altres novetats tecnològiques ens ha facilitat molt la feina. Abans anàvem amb un casset amunt i avall. Calia anar a la redacció a gravar els vídeos editats dels telenotícies per transcriure'n els inserts. També, de vegades, els corresponsals ens dictaven les cròniques per telèfon. Ara tot això ha canviat molt. També pel que fa als programes gravats hi hem guanyat moltíssim. Abans havíem d'enviar els VHS per missatger i ara es fa per internet. Tot és molt més àgil.

P.: Evidentment, el col·lectiu de persones sordes i cegues són el primer públic al qual s'adreça el servei, perquè és un canal bàsic per poder seguir la programació de manera autònoma. Ara bé, de l'accessibilitat també se'n beneficien altres perfils de persones, oi?

R.: Sí. Ens consta que molta gent posa els subtítols per seguir la versió original i poder millorar l'anglès; també hi ha persones que posen els subtítols per poder tenir el volum abaixat, si dormen les criatures, o que posen l'audiodescripció si van a la cuina per poder saber tot el que passa mentre no són davant la tele o per poder sentir les traduccions a veu de les versions originals subtitulades dels telenotícies...

P.: Quina feina queda per fer en temes d'accessibilitat?

R.: Encara hi ha temes pendents. Abans només hi havia les emissions per televisió i ara tenim ordinadors, mòbils, tauletes... Vam ser els primers a tenir el servei de consulta de vídeos a la carta amb subtítols i, des de fa uns dies, els subtítols ja es poden veure als mòbils i tauletes. Però queden coses com subtitular les emissions que es fan per internet en directe o tenir les audiodescripcions a la carta, que ja estan disponibles en els televisors intel·ligents. També ha millorat molt la feina prèvia a la subtitulació perquè els equips tenen present l'accessibilitat. Ens faciliten els materials, ens informen dels canvis en el programa, dels canvis de codis de temps... va molt bé, aquesta col·laboració dels equips.

A banda de la llengua de signes, la subtitulació representa el gruix més important de feina a accessibilitat. La tercera via, la més recent, és l'audiodescripció, un servei amb què les persones amb deficiències visuals poden obtenir informació sobre tots aquells elements necessaris per no perdre el fil d'una pel·lícula o d'una sèrie, sobre les actituds i expressions dels personatges, moviments, paisatges... Amb aquest sistema es fa la sèrie "La Riera", "La gran pel·lícula" dels divendres, "El crac" i sèries d'èxit com "Merlí" o "Nit i dia". I, des d'aquesta setmana, també els gags del Super3.