Barcelona

Tot Serrat en català, en una antologia de 12 discos

Joan Manuel Serrat parla d'algunes de les seves cançons més conegudes

Actualitzat

Ja no té vint anys, ni fa vint anys que els va fer, ni fa vint anys que diu que fa vint anys que té vint anys. Joan Manuel Serrat en té 74 i en perspectiva una gira que el durà per tot el Mediterrani.

I ara, en aquest moment, treu una recopilació de la seva discografia en català. És diu senzillament així: "Discografia". És una capsa amb 12 compactes, 11 que corresponen a tots els discos que ha publicat en català, un cedé amb les seves primeres gravacions en single i elepé i un llibre.

I amb aquesta antologia aprofita per parlar d'algunes de les cançons més emblemàtiques.

De les seves conegudes "Paraules d'amor", Serrat recorda que no és la cançó que més èxit va tenir en el seu moment, però sí que és la que ha acabat tenint més recorregut:

"És una cançó molt de sempre. Un sentiment que una parella de joves de 14 anys pot entendre perfectament. És una cançó que arreplega històries que es repeteixen."

"Ara que tinc vint anys" l'emmarca en el moment en què la vida es viu amb més força:

"És una cançó de guerra. És una cançó de reafirmació heroica. Dels temps en què et creus immortal i 'immorible' alhora."

"Me'n vaig a peu" té un argument que -explica- ha anat repetint en altres composicions:

"Parla de la necessitat de marxar després d'haver viscut una història intensament. És una visió egoista del que no se'n vol perdre una. Una mica va per aquí la cosa: una amor a cada port i que em vagin bé tots."

De "La Tieta", una cançó traduïda a moltes llengües, diu que ara és un personatge en decadència:

"Afortunadament, la tieta d'avui en dia és una altre personatge. La tieta d'avui en dia se'n va a Santo Domingo i coneix gent d'un altre sexe i d'una altra raça i s'ho passa bé. Pateix també molta soledat. Però la seva vida és més llarga, més rica i més lliure, sobretot."

Notícia relacionada: Serrat presenta la nova versió de "Mediterráneo", un homenatge als refugiats

"Pare", no la va escriure al seu pare sinó als seus professors de la carrera de Biologia, que va cursar fins al tercer curs:

"És una cançó com a conseqüència d'haver tingut mestres tan meravellosos com el doctor Margalef o el doctor Bolós que abans que es parlés d'ecologia o ecologisme ells ja mostraven com de greu era la situació.  És una cançó feta per als meus mestres plantejada entre la generació del pare vençut i del fill que no vol perdre aquesta guerra."

 

A "Temps era temps" el noi del Poble Sec feia una descripció de com era el barri on vivia de petit, als anys 60.

"Era un argumentari de barri, el barri del Paral·lel, que molta gent podia entendre. Port, putes, fira de mostres, circuït de Montjuïc, tenies de tot allí."  

I "Això que en diuen estar enamorat" ho descriu així:

"Estar enamorat és un estat de pèrdua de la realitat. L'amor ens col·loca en una situació d'indefensió, de desequilibri, cosa que no vol dir que no sigui meravellós."

I, "Plou al cor":

"És una cançó d'aquestes petites però fantàstiques."

Aquesta "petita i fantàstica" cançó està inclosa en el seu últim disc en catala "Mô", el preferit de Serrat:

"Mô és probablement el millor disc que he fet, sense menysprear cap dels altres. Però aquest és el que m'ha deixat una sensació de realització i de maduresa encara que no correspongui ni amb l'èxit."

Notícia relacionada: Serrat, Santana, Carla Bruni i Wainwright actuaran al festival de Peralada 

ARXIVAT A:
Música
VÍDEOS RELACIONATS
Anar al contingut