Projectes per tornar la vida al carrer Pere IV del Poblenou de Barcelona

Projectes per tornar la vida al carrer Pere IV del Poblenou de Barcelona
Barcelona

Projectes per tornar la vida al carrer Pere IV del Poblenou de Barcelona

Alonso Carnicer / Sara Grimal
Després de la publicitat pots interactuar amb el player amb els següents botons Engegar/Aturar Silenciar Pujar el volum Disminuir el volum Instruccions per interactuar amb el player
imatge

A l'extrem nord del carrer Pere IV, al barri del Poblenou de Barcelona, hi ha un tram de més d'un quilòmetre amb la majoria de negocis tancats i grans solars buits. També hi ha naus industrials, a vegades catalogades, que es van abandonar a l'espera de projectes que no arribaven.

Aquest sector és dins l'àmbit del pla urbanístic 22@, que en 15 anys només ha desenvolupat la meitat de l'espai previst, equivalent a 115 illes d'Eixample. Després d'anys d'aturada per la crisi, al 22@, hi arriben noves empreses i projectes, moltes illes han estat reparcel·lades i l'Ajuntament també hi vol donar un nou impuls públic.

Pere IV, de tres quilòmetres, ha estat un dels eixos vertebradors històrics del Poblenou i també ho és del 22@. Fa anys que els veïns reclamen que es revitalitzi, i es va posar en marxa un procés participatiu, però les actuacions anunciades fa anys s'han fet esperar.

Ara, a les naus de ca l'Alier, avancen les obres del centre de l'empresa Cisco, un projecte tecnològic punter relacionat amb la "smart city".

I en uns terrenys propers de l'extensió d'una illa de l'Eixample, entre els carrers de Josep Pla i de Puigcerdà, la immobiliària Metrovacesa hi aixecarà un gran complex d'oficines i una seu corporativa. També es farà habitatge protegit i una zona verda, tal com marquen les regles del 22@.

 

Projectes d'economia cooperativa

Però també queden a la zona complexos fabrils que han mantingut l'activitat, com ca l'Illa. Després de la marxa de les grans indústries, moltes naus de l'entorn de Pere IV es van reconvertir en tallers i altres usos. Ara acullen nous projectes empresarials. I també d'economia col·laborativa, social i solidària. Sovint, amb voluntat d'innovar.

Com explica el músic Urko Larrañaga:

"Acabo de construir una CNC, una traçadora de control numèric. Estem en fase de prototip de fabricació d'instruments musicals; en aquest cas, són violoncels, amb fibra de carboni."

Treballa en un espai compartit amb els altres usuaris  del col·lectiu MACUS:

"Aquest espai és multidisciplinari. Tenim una organització col·lectiva que funciona molt bé. Si necessito fer una part amb fusta, sé que tinc aquí experts que estaran encantats d'ajudar; i jo n'ajudaré uns altres. Això enriqueix molt."

Com explica Héctor Martínez, de MACUS, fan economia col·laborativa perquè comparteixen eines i coneixements, un model econòmic diferent:

"El 22@ dona la sensació que el que fa és portar capital des de fora, nosaltres pensem que, si reactivem els intercanvis econòmics dintre del barri, augmentem el nivell de riquesa per als veïns i les veïnes que tenen també els negocis aquí."

20 propostes per a l'eix

El primer diumenge de cada mes, a l'antic conjunt fabril de Can Ricart es fa la fira d'intercanvi El traster de can Ricart. Aplega desenes de col·lectius implicats en l'economia cooperativa, social i solidària. Molts formen part de la Taula Eix Pere IV, que després de tres anys de procés participatiu ha presentat vint propostes per a la reactivació social, cultural i econòmica del carrer Pere IV.

 

Reclamen recuperar naus per a usos del barri, amb incentius o penalitzacions per garantir la preservació d'edificis catalogats, privats o públics, i que es respecti l'entorn dels conjunts amb valor patrimonial.

Proposen mesures de bonificació fiscal per potenciar el comerç de proximitat i projectes d'economia cooperativa social i solidària que s'instal·lin a l'eix Pere IV, on han detectat que 400 dels 1.000 locals estan tancats.

Demanen un canvi de les normes urbanístiques del 22@ perquè a més dels usos tecnològics s'impulsi l'economia social. Per dinamitzar una de les zones més degradades del Poblenou i evitar que la transformació se centri només en alta tecnologia i turisme.

 

La Taula Eix Pere IV identifica solars i naus en desús amb possibilitats per desenvolupar projectes d'economia social i solidària, com la nau de "Tintes, acabados y estampados", al carrer Marroc. La nau, catalogada, era un dels espais ocupats per l'assentament d'immigrants subsaharians dedicats a la recollida de ferralla, que es va desallotjar l'any 2013.

Com explica Albert València, de la Taula Eix Pere IV, la nau té catalogació 22@ per fer-hi lofts però també podria ser per a activitat productiva, per fer-hi un viver de cooperatives o un "coworking" d'entitats socials. Per a Jordi Callejón, també de la Taula Eix Pere IV, podria ser un projecte dinamitzador del barri, enfront de l'especialització tecnològica del 22@.

"Ja l'hem estat veient en el 22@ durant els 15 anys que ha estat en funcionament. Si no es fa un pla d'usos diferent amb les poques naus que queden, municipals o privades que encara no estan "conquerides", ens veurem abocats al que tenim a la zona de Diagonal Mar, que tot són oficines i hotels, i aquest panorama és desestructurador per a qualsevol barri."

Pedro Pineda, un dels promotors del taller de màquines compartides TMDC, creu que cal una indústria de caràcter local,

"Una indústria que cap dins la ciutat. Perquè els que la fan servir no són grans empreses sinó ciutadans que volen anar a la feina en bicicleta. Pere IV encara té totes aquestes naus buides. En comptes de canviar-les per fer-hi oficines, podrien seguir sent indústria, però una indústria moderna."

Els projectes en marxa

A l'altre extrem de Pere IV hi ha en marxa la reforma de l'antic edifici industrial de Can Picó per fer-hi el "Bici hub" o centre de referència de la bicicleta a Barcelona. Un projecte d'economia cooperativa, social i solidària de la cooperativa Biciclot que rep el suport de l'Ajuntament, que ha cedit l'edifici i col·labora en el cost de la rehabilitació. El "Bici hub" es posarà en marxa després de l'estiu.

 

Com explica Xavi Prat, president de Biciclot:

"L'objectiu és crear una fàbrica escola molt relacionada amb la formació cap a la mobilitat sostenible i concretament cap a la bicicleta. La nostra idea és que Pere IV com a eix de ciutat, deixi de ser un espai desèrtic i es converteixi un altre cop en un espai per als veïns, per al comerç petit."

L'Ajuntament de Barcelona fa una remodelació del tram central de Pere IV, que acabarà abans de l'estiu. I s'estan fent diverses obres de millora viària, amb una inversió total d'uns 30 milions d'euros. S'obre la connexió de carrers com Marroc i Bolívia. Després es reformarà el tram més degradat de Pere IV, entre Selva de Mar i la rambla de Prim. Aquí està a punt d'inaugurar-se el bloc  d'habitatges públics de ca l'Isidret, amb 54 pisos amb dret a superfície, 29 habitatges per a gent gran, un casal de barri i un casal per a gent gran.

Josep Maria Montaner, regidor del districte de Sant Martí.

"Els habitatges de ca l'Isidret són pioners, i una mostra de com es transformarà Pere IV. Serà un eix enormement variat, perquè, a banda dels usos tecnològics, seguirà havent-hi magatzems i industries, hi haurà molt més habitatge social, i economia cooperativa, social i solidària. És una zona molt important de transformació de la ciutat i formarà part d'una zona molt urbanitzada i molt activa."

També s'invertiran 10'5 milions d'euros en el patrimoni industrial, destinats a conjunts de titularitat municipal, com can Ricart o l'Escocesa, molt malmesos després d'anys d'abandó, com han denunciat al llarg dels anys veïns i defensors del patrimoni. També hi ha el projecte de la UB per fer a can Ricart un Parc de les Humanitats i les Ciències Socials.

 

Trigaran anys a fer-se totes les inversions i actuacions previstes, públiques i privades. Mentrestant, des de la Taula Eix Pere IV es reclama la cessió de solars buits, com el que hi ha al costat de la fàbrica de l'Escocesa, de titularitat municipal, per fer-hi un hort social comunitari amb equipaments. També creuen que és urgent la millora d'espais públics valuosos com el que formen la fàbrica de creació de l'Escocesa i el seu entorn amb la plaça del Sagrat Cor.

VÍDEOS RELACIONATS