"L'infern segons Rodin" visita Barcelona

Una mostra amb més de 150 peces de l'escultor francès que, per primera vegada, surten del seu museu de París
"L'infern segons Rodin" visita Barcelona
Barcelona

"L'infern segons Rodin" visita Barcelona

Una mostra amb més de 150 peces de l'escultor francès que, per primera vegada, surten del seu museu de París
Redacció Actualitzat
Després de la publicitat pots interactuar amb el player amb els següents botons Engegar/Aturar Silenciar Pujar el volum Disminuir el volum Instruccions per interactuar amb el player
imatge

L'exposició "L'infern segons Rodin", organitzada amb motiu del centenari de la mort de l'artista, obre les portes aquest dimecres a la Casa Garriga Nogués de Barcelona per mostrar el procés creatiu d'una obra icònica en la història de l'art, "La porta de l'infern".

A través de més de 150 peces, entre les quals hi ha una trentena de dibuixos i maquetes de l'artista i nombroses escultures restaurades per a la mostra, el visitant es podrà submergir en la fascinant història d'aquesta obra escultòrica i arquitectònica en què Rodin va treballar durant vint anys, que va estar modificant fins a l'últim moment i que mai va donar per conclosa, com explica Catherine Chevillot, directora del Museu Rodin de París.

"'La porta de l'infern' va tenir una vida ulterior després de la mort de Rodin. I és que Rodin no concebia una obra com una cosa definitiva. Modificava la seva obra constantment, es resistia molt a entregar un encàrrec definitiu a qui li encomanava les seves obres. I això val per 'La porta de l'infern' i val per a moltes altres obres."

L'artista començaria inspirant-se en l'infern de "La Divina Comèdia" de Dant i després l'obra s'impregnaria de l'esperit sensual i turmentat dels poemes de "Les flors del mal" de Baudelaire. Finalment, crea una visió espectacular de l'infern que, per Chevillot, també és una meditació sobre la humanitat:

"És també una reformulació de l'imaginari del destí humà. És com una meditació moderna sobre la història de la humanitat."

 

D'aquest encàrrec en van néixer moltes de les seves escultures més cèlebres, com "El pensador", "El petó" o "Ugolino i els seus fills". Amb aquesta mostra, que es podrà veure fins al 21 de gener, la Fundació Mapfre enceta la seva temporada de grans col·leccions.

VÍDEOS RELACIONATS