L'Eurogrup anuncia oficialment un acord per ampliar 4 mesos més el rescat de Grècia

Divendres a la tarda, i a Brussel·les hi ha hagut molta feina a fer. S'hi han reunit els ministres de Finances de la zona euro per mirar de trobar una sortida a la crisi amb Grècia que no s'albirava gens fàcil.

"Caldrà temps, però encara hi ha motius per a una mica d'optimisme. Si bé és molt difícil."

Ho verbalitzava el president de l'Eurogrup, Jeroen Dijsselbloem, abans d'entrar a la reunió, fent evident una sensació generalitzada: hi havia ganes d'arribar a un acord, però el laberint per aconseguir-ho era entortolligat.

Conscient d'això, Dijsselbloem ha posat el fre de mà a l'ordre del dia i ha ajornat l'inici de la cimera per poder fer reunions bilaterals i trilaterals. Volia asseure's amb la certesa que els "motius per a una mica d'optimisme" eren reals. I ha trobat un punt de partida encoratjador.

El president de l'Eurogrup ha redactat un text més curt que la proposta que va plantejar Grècia per prorrogar el programa de rescat i, pel que sembla, també més clar. No se sap el contingut exacte de la proposta de Dijsselbloem, però sí que ni Atenes ni Berlín s'hi han posat d'esquena. Això ha allunyat la possibilitat que Grècia sortís de l'euro i, sobretot, ha fet possible el què no ho semblava: forjar un acord.

L'optimisme s'anava justificant a mesura que avançava el vespre, i cap a quarts de vuit del vespre, el comissari d'Afers Econòmics, Pierre Moscovici, publicava aquest tuit:

"Està fet. Quatre mesos!"

I poc abans de les 21h ha transcendit la notícia: l'Eurogrup havia arribat a un acord per ampliar quatre mesos el rescat de Grècia. Ho confirmava una veu oficial d'una de les bandes negociadores amb aquestes paraules: "Està fet. Quatre mesos!".

Ara, els parlaments dels 19 membres de l'Eurogrup hauran de ratificar un acord que s'ha anat embastant entre Grècia, Alemanya i les institucions de l'antiga "troica" i que dóna aire a Atenes per dissenyar com renegocia el deute.

Dijsselbloem ha afirmat que l'acord ha requerit confiança per part de tothom. D'una banda hi ha el convenciment que Grècia complirà el programa els pròxims quatre mesos però, al mateix temps, no es tanca la porta a introduir certa flexibilitat sempre que es negociï amb les institucions.

En concret, l'acord obliga Atenes a presentar un seguit de mesures dilluns que ve i sotmetre-les a la consideració de les institucions i a la seva aprovació a finals d'abril.

Mentre s'allargui el rescat, anomenat ara MFFA, els fons només es poden utilitzar per a la recapitalització bancària i per als costos de resolució.

Per la seva banda, Grècia es compromet a impulsar mesures contra la corrupció i l'evasió fiscal, així com millorar l'eficiència del sector públic.

En l'acord també es recull el "compromís inequívoc" de Grècia de complir al cent per cent i a temps amb les seves obligacions financeres i amb tots els seus creditors.

De la proposta grega a l'amenaça del #Grexit

Els ministres de finances arribaven a Brussel·les amb poques esperances d'acord, tenint com a document de base la proposta que Grècia va enviar aquest dijous, i en què acceptava continuar amb el rescat, però renegociant-ne les condicions. Aquest estira-i-arronsa no va agradar a Alemanya, que va trobar la proposta massa ambigua.

Berlín no s'havia mostrat disposada a concedir una flexibilització de les condicions a Grècia. La seva fermesa es reforçava amb declaracions d'altres ministres de finances, com el maltès, que alertava que als alemanys no els tremolaria el pols si Grècia volia sortir de l'euro.

L'anomenat "#Grexit" (una contracció tuitaire de "Grècia" i "exit", que en anglès vol dir "sortida") ha planat sobre l'Eurogrup també perquè bona part del consell assessor d'economistes del govern alemany l'ha alimentat en un article al "Frankfurter Allgemeine Zeitung". Sostenen que la credibilitat de la zona euro es podria reforçar amb la sortida de Grècia i que això no generaria cap caos.

Fermesa moderada

En una posició de pressió a Grècia, però no tan taxativa, hi havia el bloc que encapçala França, amb Itàlia, la Comissió Europea i en certa manera també Espanya.

El ministre de Finances espanyol, Luis de Guindos, havia insistit en la necessitat que Grècia compleixi i pagui el que li han deixat els estats membres. A una setmana que acai el termini per prorrogar el rescat, el ministre avisava que cada cop "queda menys temps", però prenia com a vàlida la proposta bàsica anunciada per Iannis Varufakis, el seu homòleg grec, admetent, això sí, que "és perfeccionable". Potser la proposta de Dijsselbloem materialitzava aquesta millora.

Considerar la proposta grega perfectible era com pressionar per explorar totes les vies d'acord. "La sortida de Grècia de l'euro no és damunt la taula", afirmava De Guindos, i finalment s'ha esfumat.

Al final hi ha hagut la "fumata" blanca que pronosticava el ministre d'Economia grec, Iannis Varufakis que ha fet aquestes declaracions després de l'acord:

"Hem combinat la lògica i la ideologia en les negociacions. Hem combinat el respecte per les normes i el respecte per la democràcia. Nosaltres hem evitat la imatge d'un país que està fortament endeutat i en un programa, que les eleccions no poden canviar les coses."

També ha parlat després de la reunió el president l'Eurogrup Jeroem Dijsselbloem:

"El govern grec s'ha compromès a presentar una primera llista de reformes; de mesures de reforma basades, en primer lloc, esclar, en els acords actuals, i també utilitzant la flexibilitat que preveu el programa de rescat. Aquesta primera llista de mesures ha d'estar llesta dilluns."