La Fiscalia no revisarà l'entrevista d'Évole a Josu Ternera perquè seria "censura prèvia"

La Fiscalia de l'Audiència Nacional no revisarà l'entrevista de Jordi Évole a l'exdirigent d'ETA Josu Ternera, que s'emetrà al Festival de Sant Sebastià, tal com demanava una associació de víctimes de la banda terrorista.

Els fiscals consideren que la Constitució protegeix "el dret a expressar i difondre lliurement els pensaments" i rebutja posar impediments a l'emissió de l'entrevista, perquè suposaria "censura prèvia".

Això, diuen els fiscals, només es podria fer si hi hagués alguna resolució judicial.

El ministeri públic respon així a la petició de bloquejar l'emissió del documental de l'associació de víctimes Dignidad y Justicia, que demanava a la Fiscalia que el veiés per analitzar si la seva emissió pot suposar un delicte d'enaltiment del terrorisme i humiliació a les víctimes.

Évole: "Entrevistar no és blanquejar"

L'autor de l'entrevista, el periodista Jordi Évole, ha defensat el documental sobre l'exdirigent d'ETA assegurant que "entrevistar no és blanquejar ni compartir les idees de l'entrevistat. Sembla mentida que encara hàgim d'aclarir qüestions tan òbvies".

A més, a les seves xarxes socials, es fa ressò del comunicat emès pel festival en què s'insta a "veure primer la pel·lícula i que sigui sotmesa a crítica després i no a l'inrevés":

Comunicado del @sansebastianfes sobre la proyección del documental No me llame Ternera.
"Estimamos que la película ha de ser vista primero y sometida a crítica después y no al revés"
Gracias @jlrebordinos
Entrevistar no es blanquear.
Entrevistar no significa compartir las ideas… pic.twitter.com/vdz42E8s1O

— Jordi Évole (@jordievole) September 12, 2023

Els últims dies, Évole ha defensat la seva feina assegurant que el festival del País Basc és el lloc idoni per fer la première:

"Una pel·lícula com aquesta només es podia estrenar en un festival com el de Sant Sebastià. Hem entrevistat un dels líders de l'organització terrorista ETA. I una de les seves víctimes directes. Els asseguro que ho hem fet amb una enorme responsabilitat periodística."

També ha reivindicat l'"absolut respecte" cap a les víctimes del terrorisme, i ha reiterat que es tracta d'un treball "amb la voluntat que les generacions més joves coneguin un dels episodis més negres de la història recent" de l'Estat.

Crítiques abans de l'estrena

Així i tot, un dels signants del citat manifest en contra del documental, l'escriptor Andrés Trapiello, ha reafirmat la seva posició recordant que es tracta d'un certamen que rep diners de les institucions públiques:

"La llibertat d'expressió és absoluta per a tothom. Ara, amb diners públics? No. En un festival amb una rellevància social, pública i internacional com aquest, tampoc. Estem parlant de si els espais públics estan per a donar-li veu a gent que són assassins, confessos i convictes, que no han demanat perdó a les víctimes".

Tot plegat, ha fet créixer l'expectativa pel contingut del documental, titulat "No me llame Ternera", i on, entre altres coses, Josu Urrutikoetxea, àlies "Josu Ternera", confessa la seva participació en un assassinat pel qual no ha estat processat.

El cas en què s'autoimplica, a més, va ser sobresegut per la llei d'amnistia del 1977.