Per Isaac Vilalta
Amadou Ouri és senegalès i musulmà. Té 38 anys i en fa pràcticament vint que va arribar a Vic. Té quatre fills, els dos més grans són nois i les dues petites, noies. De fet, el primer dia que ens vam veure va venir acompanyat de la més petita de la casa. Venien de jugar en un dels parcs del barri mentre esperava que arribés la mare.
Vam anar a fer un cafè en una de les cafeteries habituals de l'Amadou. Asseguts veiem a través dels vidres quina és la vida al carrer, amb nens jugant al sortir de l'escola, gent passejant i saludant-se. Tots ells, migrants. Tots ells, una excusa per començar una conversa sobre la integració.
L'Amadou és el president d'AFUFIS, una de les associacions de senegalesos que hi ha a la comarca d'Osona. Probablement és la més significativa per antiguitat i pel nombre de membres ja que acull la majoria dels prop de 300 senegalesos musulmans que hi ha a la ciutat. Ara bé, des de l'associació creuen que aquesta és una comunitat que ha crescut de manera desorbitada en aquests darrers temps i no s'atreveixen a marcar una xifra concreta.
A AFUFIS treballen en diferents aspectes vinculats amb la integració dels senegalesos a Vic tot i que originàriament l'associació es va crear per facilitar els tràmits de repatriació en cas de mort, un aspecte que no disposava de paraigües legal. Ara, AFUFIS vetlla per d'altres qüestions i en aquesta, en el de la repatriació dels cossos, també ajuda senegalesos que no siguin membres de l'associació.
L'Amadou parla català tot i que se sent més còmode fent-ho en castellà. Ell considera que està plenament integrat. "Tinc dos fills senegalesos i dos de catalans, i tots quatre són germans!", comenta rient. Viu al barri del Remei, a la zona sud de Vic. Aquí és on es concentra gran part de la població migrada i busquem els perquès amb l'Amadou i la resta de membres d'AFUFIS amb qui hem parlat aquests dies. Eviten considerar-ho una guetització organitzada i, en canvi, sí que hi veuen el resultat d'una qüestió econòmica: aquí els pisos són més barats.
Del barri del Remei al centre històric de Vic hi ha quatre passes. És aquí, al casc antic, on hi ha la seu del Casal Claret, un espai d'acollida de diferents associacions i projectes de treball educatiu amb infants, adolescents i joves, de dones, de creació de nous recursos per a l'economia familiar i veïnal, per al diàleg intercultural... El Casal Claret és, sobretot, un punt de trobada: té un centenar de socis però en canvi, els usuaris de les seves instal·lacions són gairebé cinc-cents. Això mostra l'amplitud de projectes que s'hi couen.
L'última trobada amb l'Amadou i la resta de membres d'AFUFIS va ser en una sala del Casal Claret. Un dissabte al matí. L'únic dia de la setmana lliure per a tots ells ja que treballen al sector de les càrnies, molt potent a Vic, que és el destí de la majoria de la població migrada. La feina, justament, eix central de la nostra xerrada.