El G-8 llança un missatge unitari perquè Israel, Hezbollah i Hamas decretin un alto al foc i busquin solucions definitives al conflicte
El conflicte al Pròxim Orient ha centrat la reunió del G-8 a Sant Petersburg, sobre el qual els set països més rics del món més Rússia han intentat durant tot el dia tancar una declaració conjunta. Les diferències sobre l'actuació israeliana han dificultat l'acord, que finalment ha arribat. L'altre text acordat ha estat sobre energia i també deixa paleses les diferents idees dels integrants del grup sobre el canvi climàtic. La declaració mostra la seva preocupació per l'alça del preu del petroli, agreujada pel conflicte entre el Líban i Israel, i es mostra partidària de desenvolupar l'energia nuclear per garantir el subministrament al mateix temps que es parla de reduir les emissions.
Malgrat els somriures i el bon humor dels líders del G-8, la situació al Pròxim Orient ha obligat a canviar les prioritats de la reunió dels països més rics del món. Rússia ha insistit per aconseguir una declaració conjunta sobre l'ofensiva israeliana al Líban, però ha topat amb un escull a l'hora de parlar de responsabilitats. Finalment, a última hora s'ha arribat a un acord unànime que incideix en la necessitat d'aplicar la resolució 1559, que reclama la retirada síria del Líban, que ja s'ha complert, i el desarmament de totes les milícies.
La declaració, que busca crear les condicions per a un cessament de la violència sostenible i més permanent, demana la fi de l'ofensiva israeliana contra el Líban, però també demana a Hezbollah que aturi els atacs. El text aprovat proposa quatre condicions: el retorn dels soldats israelians segrestats a Gaza i al Líban, l'aturada dels bombardejos al territori israelià, la retirada ràpida de les forces israelianes de Gaza i, finalment, l'alliberament dels ministres i parlamentaris palestins detinguts.
El G-8 també demana l'aplicació de la resolució 1680, que demanava a Síria establir relacions diplomàtiques amb el Líban i la delimitació de les fronteres comunes. Per això insta el Consell de Seguretat de l'ONU a desenvolupar un pla per a la implementació completa d'aquestes resolucions. El G-8 afegeix que veuria amb bons ulls que l'ONU estudiés la possibilitat d'una presència internacional de seguretat i control al sud del Líban.
Hores abans de conèixer aquesta declaració, George Bush ha repetit que Israel té dret a defensar-se, però que espera contenció i que pensi en les conseqüències. La seva fórmula per arreglar la situació, però, passa per alçar el dit acusador cap a Hezbollah, a qui ha acusat de ser l'arrel del problema juntament amb "Síria i la connexió iraniana". França i els Estats Units han tornat a discrepar, una vegada més, en política exterior. Washington no creu que un alto el foc immediat solucioni la crisi. Jacques Chirac ha fet una crida a la protecció de la població civil i a una moderació amb la creació d'un alto el foc durable. Per la seva banda, Putin ha acusat Israel de tenir altres motius més amplis que l'alliberament dels seus soldats.
Els bombardejos al Líban han accentuat l'increment del preu del petroli, un encariment que el G-8 considera que és un problema greu. Les vuit potències, que inicialment havien de centrar-se a parlar d'energia, han aprovat un document en què ha quedat clar que discrepen sobre l'ús de l'energia nuclear i sobre com fer front al canvi climàtic.
El document també inclou la proposta de crear una xarxa de centres d'enriquiment d'urani, on podran recórrer països com l'Iran, i així no tindran necessitat d'enriquir-lo. Precisament, segons Rússia, ben aviat començaran les negociacions amb Teheran sobre l'oferta que li van fer les grans potències perquè aturi el programa d'enriquiment.
Les ONG han reclamat també que les escoltin. Malgrat reconèixer la urgència de la situació al Pròxim Orient, han recordat que hi ha altres emergències silenciades, com la situació de milions de persones a l'Àfrica, i han reclamat als països del G-8 que compleixin les promeses que van fer en el passat per lluitar contra la pobresa.
