El film de Jordi Évole sobre Josu Ternera s'estrena a Sant Sebastià envoltat de polèmica
Partits i organitzacions havien demanat al festival que no projectés la pel·lícula en considerar que "blanqueja" ETA i, fins i tot, van sol·licitar a la Fiscalia que visionés abans el film per determinar si hi havia delictes
El festival de cinema de Donostia ha presentat oficialment el documental "No me llame Ternera", produït per Netflix i dirigit pel periodista Jordi Évole. Es tracta d'una entrevista amb qui va ser un dels màxims dirigents d'ETA, Joseba Andoni Urrutikoetxea, conegut com a Josu Ternera.
Una mirada fins ara inèdita de l'entramat de l'organització terrorista en què s'aborden alguns dels moments decisius, com els atemptats a l'Hipercor o les casernes de Saragossa i Vic o l'assassinat de Yoyes, una exmilitant d'ETA executada per "traïció" a la banda. La presentació de la pel·lícula, però, ha anat acompanyada de soroll i de polèmica.
Crítiques per "blanquejar" ETA
El PP basc ha criticat que el festival de Donostia programi la pel·lícula "No me llame Ternera". S'acullen a les peticions que han fet alguns familiars de víctimes d'ETA de no projectar el documental, com Marimar Blanco, germana del regidor del PP Miguel Ángel Blanco assassinat el 1997--, o Ana Iríbar, vídua del també regidor i diputat popular Gregorio Ordóñez mort del 1995.
Organitzacions com l'Associació de Víctimes del Terrorisme o Dignidad y Justicia van sol·licitar a la Fiscalia que visionés la pel·lícula abans de ser estrenada per determinar si "hi ha delictes d'humiliació a les víctimes i d'enaltiment del terrorisme". La demanda va ser arxivada.
També es va promoure un manifest amb 500 adhesions, entre les quals, la de Fernando Savater, Fernando Aramburu o Rosa Díez, que acusaven el festival de Donostia de blanquejar Josu Ternera, investigat per l'Audiència Nacional per la seva presumpta responsabilitat en l'atemptat al quarter de la Guàrdia Civil de Saragossa l'any 1987, que va deixar onze morts.
Évole: "Entrevistar no és blanquejar"
Davant d'aquestes crítiques, Jordi Évole ha volgut defensar l'interès periodístic del documental, aclarint que "entrevistar no és blanquejar" i ha afegit: "No és que tu pensis el que pensa el teu entrevistat."
El periodista ha reconegut que esperava "més paraules conciliadores" a l'entrevista amb Urrutikoetxea i que hi ha passatges que li "fan mal", com l'atemptat a l'Hipercor a l'avinguda Meridiana de Barcelona, que va provocar 21 morts i una vuitantena de ferits el 1987.
Ara bé, "si ens dediquem a posar sota la catifa el que no ens agrada de la nostra història compartida, al final ho acabarem oblidant", ha puntualitzat en declaracions a TV3. "És una llàstima que tinguem un sector de la nostra població, el més jove, que no sap ni qui era Miguel Ángel Blanco", lamenta Évole.
Qui també s'ha referit a la polèmica sobre el film "No me llame Ternera" és la directora catalana Carla Simón, que aquest dissabte ha rebut el Premi Nacional de Cinematografia al festival de Donostia. La cineasta considera "absurd que algú demani que no es projecti un documental que no ha vist només llegint una sinopsi, perquè no pots jutjar com serà aquesta pel·lícula, com fa el tractament d'això".
"Ningú no pot demanar que no es projecti alguna cosa ara mateix; hi ha llibertat d'expressió", ha insistit Simón.
