El Barça s'entrena en família i a porta tancada l'endemà del trist comiat de Rijkaard
El final de Rijkaard està resultant molt trist i la disbauxa continua. A l'entrenament d'aquest dilluns no hi eren ni Deco, ni Eto'o, ni Márquez, ni Henry, ni Ronaldinho. De fet, només s'han entrenat vuit jugadors i ara, festa fins dimecres a la tarda, i caldrà veure quants s'hi presenten. La deserció al vestidor ha arribat a extrems inacceptables i ha portat com a conseqüència la deserció a la grada. D'altra banda, aquest dimarts passen per quiròfan Gabi Milito i Touré Yayá.
Entrenament voluntari en família
A Can Barça aquest dilluns al matí hi ha hagut entrenament voluntari, i només 8 jugadors hi han assistit: Puyol, Giovanni, Boyan, Esquerro, Valdés, Pinto, Abidal y Oleguer. Fali i Rueda del filial se'ls han afegit. Deco tenia permís del club per saltar-se'l, mentre Zambrotta té una petita lesió muscular a la cuixa i és dubte per al final de Lliga; Xavi té febre i Eto'o, un cop a la tíbia. Henry, Touré, Messi, Thuram i Edmilson han preferit treballar al gimnàs. Els jugadors del Barça no tornen a entrenar-se fins dimecres a la tarda.
Dimarts operen Milito i Touré
Aquest dimarts passen per quiròfan Gabi Milito i Touré Yayá. D'una banda, l'argentí serà operat pel Dr. Ramon Cugat a partir de les dues del migdia a la Clínica Quirón, per resoldre l'alteració al lligament encreuat del genoll dret. La previsió és de 6 mesos de baixa.
Pel que fa a Touré, i després de jugar infiltrat des que es va lesionar, el migcampista ivorià serà intervingut pel Dr. Enric Cáceres, a partir de dos quarts de quatre de la tarda, a l'Institut Dexeus d'una hèrnia discal.
Crònica d'una bronca anunciada
Quan van acabar l'escalfament, els jugadors ja sabien amb què es trobarien. Xiulades. Primer, generals. Després, selectives. Deco, xiulat cada cop que tocava la pilota. Per la majoria de l'equip, indiferència, que es convertia en aplaudiments quan era Leo Messi qui la tocava. I xiulets, molts xiulets, per Eto'o. Després del partit, Zambrotta va ser l'únic amb valor per aparèixer a la zona mixta. Bé, Zambrotta i Oleguer, a qui ningú pot retreure res aquesta temporada perquè, simplement, no ha pogut jugar.
Agraïments a Rijkaard
Per Rijkaard, tot el contrari. Pancartes d'agraïment amb tot tipus de colors i lletra. Aplaudiments cada cop que sortia de la banqueta a donar instruccions. Dedicatòria també per part de Thierry Henry, que després de fer l'un a zero, va pensar en ell. No ho va fer Eto'o després de fer el segon. Sembla que estava més concentrat a encastar la pilota contra la xarxa per oblidar els xiulets que encara sentia. L'equip no li va poder dedicar la victòria al tècnic. Ni tan sols l'empat. Thuram va rebotar el xut de Borja Valero que va significar el dos a un. Va ser de Thuram el mal refús que Webo, amb un misto, va convertir en l'empat a dos. I entre Thuram, que no va arribar a refusar, i Abidal, que li va donar tot el temps del món a Güiza per fer el dos a tres, van provocar que els últims minuts de Rijkaard al Camp Nou fossin un calvari.
Només 39.000 aficionats van anar a l'Estadi. Aquest va ser un altre càstig de l'afició: deixar l'equip sol. Fins i tot Rijkaard, per moments, va buscar algun entreteniment per suportar un altre partit per oblidar, mentre a la graderia quedava clar que a ell ja se li ha perdonat tot.
