Un estudi avalua l'eficàcia d'un fàrmac antitumoral per prevenir l'obesitat 

Els experts asseguren que l'obesitat és un problema de salut d'abast mundial. Una de les estratègies terapèutiques més recurrents és la que proposa frenar l'expansió del teixit adipós (el greix corporal) en el moment en què les cèl·lules mare precursores proliferen i es transformen en cèl·lules adiposes. La proteïna S6K1 té un paper indispensable en aquest procés. 

Un estudi liderat per l'Institut d'Investigació Biomèdica de Girona (IDIBGI) i l'Institut d'Investigació Biomèdica de Bellvitge (IDIBELL), finançat, entre d'altres, per la Fundació La Marató de TV3 amb fons de l'edició 2015, ha avaluat els efectes d'un fàrmac que inhibeix l'activitat de la proteïna S6K1 per valorar el seu potencial terapèutic en el tractament de l'obesitat. Els resultats, publicats a la revista científica JCI Insight, demostren que els ratolins alimentats amb una dieta molt alta en greixos i tractats amb aquest agent antitumoral, el tosilat LY3584703, presentaven, en comparació amb els ratolins que no van ser tractats amb el fàrmac, menys pes corporal, menys quantitat de greix acumulat, i adipòcits (cèl·lula preferent dels dipòsits de greix) més petits. 

A més, es va observar l'efecte beneficiós en altres trastorns típicament associats a l'obesitat, com el fetge gras o la dislipèmia (l'excés de colesterol o triglicèrids a la sang): "Un altre efecte molt interessant és que el fàrmac aconsegueix mitigar l'acumulació de greix al fetge, i també que redueix la hipertrigliceridèmia, l'excés de triglicèrids circulant a la sang", afirma el Dr. Francisco José Ortega, l'investigador principal del grup de recerca Nutrició, Eumetabolisme i Salut de l'IDIBGI i del CIBER de la Fisiopatologia de l'Obesitat i la Nutrició (CIBEROBN) que ha liderat aquest treball. 

"Aquests resultats fan un acostament convençut a la clínica, i demostren que l'administració oral d'un compost dirigit específicament contra la proteïna S6K1 pot millorar el fenotip obès i les comorbiditats típicament associades a aquesta condició", conclou el Dr. Ortega. 

Aquest estudi deriva de la línia de recerca desenvolupada fa vint anys per la Dra. Sara Kozma i el Dr. George Thomas, tots dos investigadors de l'IDIBELL. Aquests autors demostraven que els ratolins que no tenen el gen responsable de la proteïna S6K1 poden arribar a menjar molt sense engreixar-se ni tenir problemes metabòlics. 

A més de l'IDIBGI i l'IDIBELL, han participat en aquest estudi investigadors de la Universitat de Cardiff i la Universitat de Newcastle (Regne Unit), l'Hospital Universitari de Regensburg (Alemanya), i l'Institut per a la Recerca Mèdica de la Fundació Minerva (Finlàndia).