Els problemes de salut mental es caracteritzen, segons l'Organització Mundial de la Salut, per una combinació d'alteracions del pensament, la percepció, les emocions, la conducta i les relacions amb els altres que dificulten l'adaptació social de la persona i li ocasionen un gran malestar.

Hi ha una gran varietat de problemes mentals i cadascun presenta manifestacions diferents. Alguns exemples són la depressió, l'ansietat, el trastorn bipolar, l'esquizofrènia i altres psicosis, els trastorns obsessius, els trastorns del neurodesenvolupament (com els trastorns de l'espectre autista, el TDAH o els trastorns de l'aprenentatge), els trastorns de la personalitat, els trastorns de la conducta alimentària o les addiccions. Els experts assenyalen que, en la majoria de trastorns, no estan completament aclarides les causes que influeixen en la seva aparició, evolució i pronòstic. Tanmateix, afirmen que hi ha implicats múltiples factors genètics que poden interactuar amb un entorn desfavorable o estressant. Totes aquestes influències modifiquen els mecanismes cerebrals que regulen els processos psíquics que permeten fer una vida saludable, satisfactòria i autònoma.

Al voltant d'una de cada quatre persones adultes tindrà una malaltia mental en algun moment de la vida. En els menors de 18 anys les dades d'afectació són idèntiques, del 25%, i s'estima que, d'aquests, un percentatge important no rep cap tractament. Entre els joves i adolescents, el suïcidi és una de les primeres causes de mort, en general com a conseqüència d'un problema mental, la majoria de casos per depressió. Segons els experts, s'estima que hi ha mil milions de persones al món que presenten una disfunció mental. A Catalunya hi ha una prevalença de 15.500 casos per cada 100.000 habitants, i cada any es diagnostiquen al voltant de 4.800 casos nous per cada 100.000 persones. Es tracta, doncs, de problemes de salut molt freqüents que representen una càrrega personal, familiar i social molt elevada, si es tenen en compte els anys de preocupació, patiment i baixa qualitat de vida de les persones i famílies afectades, així com els elevats costos sociosanitaris, tant directes com indirectes, que generen.

Juntament amb els grans avenços actuals en camps com el de les neurociències i, particularment, de l'epigenètica, de la neuroimatge, de la psicologia o de la intel·ligència artificial, les prioritats de la recerca en l'àmbit de la salut mental que impulsaran els fons que es recaptin en La Marató 2020 estaran dirigides també a identificar els factors que originen les disfuncions psíquiques des de la infància a la vellesa, a aconseguir noves eines de prevenció, de detecció precoç i de precisió diagnòstica, a trobar dianes terapèutiques eficaces que avancin cap a tractaments curatius, o a potenciar els estudis epidemiològics en grans grups poblacionals, entre altres línies de recerca.

Aquesta serà la tercera vegada que La Marató es dedicarà a les malalties mentals. La tria de la temàtica ha estat aprovada pel Patronat de la Fundació a proposta de la Comissió Assessora Científica a partir de les sol·licituds rebudes en la convocatòria de propostes de malalties del 2019.

Des del 1992, La Marató ha recaptat més de 197 milions d'euros i ha finançat 872 projectes de recerca, que han dut a terme 1.369 equips, amb la implicació de 8.000 investigadors. Gràcies a la solidaritat ciutadana, el projecte s'ha convertit en una de les principals fonts impulsores de la recerca biomèdica a Catalunya i en una potent plataforma de sensibilització i divulgació social de les malalties tractades.