2. Manual d'ús

2.2.1.4.2. Reportatges

Televisió

Adeqüem l’estil del reportatge a la matèria tractada i li atorguem una narrativa pròpia. Treballem amb seqüències descriptives del tema que ens ajuden a explicar una història de manera més àmplia. Els protagonistes del reportatge sovint constitueixen un bon fil argumental amb el que diuen o fan.

El nostre objectiu és situar l’espectador en el tema que expliquem. Potenciem l’ús del pla seqüència com a element fonamental de la narració. Les nostres càmeres són els ulls de l’espectador. Evitem que la càmera es converteixi en un element invasiu de la realitat que recollim.

Més »

El plantejament presentació-nus-desenllaç, seguint el format cinematogràfic i construint trames i subtrames, ens serveix per fer entenedor el contingut i per modular la tensió narrativa.

Valorem i cuidem els recursos sonors. El so ambient constitueix una part substancial de les seqüències. Mirem de treballar amb elements de captació de so que no distorsionin la imatge.

Fem servir la música quan aporta contingut. Som restrictius a l’hora de fer-ne un ús emfàtic per reforçar el discurs.

Per norma general, respectem la realitat lumínica i aprofitem els recursos naturals de les localitzacions. En les entrevistes podem treballar amb llum complementària sense que aparegui en pantalla, tret dels casos en què hàgim decidit expressament fer presents els aparells.

En cas que s’hagi de mantenir oculta la identitat d’un testimoni fem servir el contrallum o la imatge parcial, sempre que sigui possible, i la distorsió de la veu. Quan atenem una demanda d’anonimat posterior a un enregistrament fet sense preveure la dissimulació d’identitat usem les tècniques de postproducció que, garantint l’ocultació, distorsionin menys la imatge. En els casos d’ocultació de testimonis és convenient mostrar el moviment dels llavis perquè l’audiència pugui comprovar que s’adequa al discurs.

Introduïm elements gràfics quan ajuden a fer més entenedor el contingut.