El Vila-real somia durant una hora, però el Liverpool i Rulli el bufetegen (2-3)

L'imprescindible Gaziel va escriure que al seu Sant Feliu de la Costa Brava li van tocar dues rifes, la del suro i la del turisme. Vila-real ha estat afortunada amb les de la ceràmica (en part, com explica Diego Torres en un meravellós reportatge a El País, per culpa d'una nevada que va arrasar tots els tarongers) i la del futbol. De la mateixa manera que la Premier League és la NBA d'aquest esport, una competició d'abast global que resulta ser disputada a Anglaterra, el Vila-real és un club professional de nivell europeu que resulta tenir la seu en un municipi de la mida de Mollet del Vallès. Potser per això últim, els ignorants el menystenen, com va passar amb algun bocamoll britànic després de l'anada. L'equip d'Unai Emery s'ha fet respectar durant una bona estona fins que ha caigut (2-3) víctima de l'evident superioritat visitant, tot i haver-la pogut dissimular, i per les seves pròpies mancances, la més evident la d'un Rulli que avui s'ha mostrat més vulnerable que mai. Ha acabat sent una nit de decepció, però també d'orgull.

Que el partit no havia de tenir res a veure amb el d'Anfield, però que calia donar continuïtat al bon treball defensiu de l'anada, ho ha manifestat Unai Emery amb l'alineació. Gerard Moreno (absent a Liverpool) i Boulaye Dia (suplent) han format la parella atacant, però la resta de l'onze era idèntic. Klopp ha rellevat Luis Díaz i Henderson per donar entrada a Diogo Jota i Naby Keita. Fins a pocs minuts abans de l'inici del partit, el mal temps (pluja batent i setze graus) era més de Merseyside que de la Plana, però un imponent mosaic amb la paraula "endavant" i l'empenta de la parròquia local, que ha silenciat els 2.500 aficionats "reds", ha evidenciat qui ambientaria el duel.

El tècnic del Liverpool havia exposat a la prèvia l'escenari que els podia torçar el camí cap a la final, i el Vila-real li ha pres la paraula. Molt més dinàmics, amb Coquelin i Lo Celso movent-se entre línies en atac, els groguets s'han avançat en la primera rematada entre els pals. Estupiñán ha enviat una centrada precisa al segon pal que Capoue ha rematat en fals, però el misto s'ha convertit en una assistència per a Dia, que només ha hagut d'empènyer la pilota (1-0, 3'). Els d'Emery aconseguien incomodar els visitants, ofegats i incapaços de combinar, reduïts a la pilota parada i a alguna badada, com una pèrdua inconcebible de Parejo, salvada per la senyalització d'una falta sobre Naby Keita (13'). Però mentre els visitants no remataven, Estupiñán es feia un fart de posar centrades des de l'esquerra, una de les quals rematada per Gerard Moreno (15'). A Klopp no li arribava la camisa a la pell.

No ha estat fins a l'equador del primer temps quan els visitants han aconseguit activar circulacions ràpides que propiciaven sortides fulgurants, com la que ha hagut d'avortar Albiol quan Diogo Jota encarava Rulli (23'). A poc a poc, el Liverpool contenia el braó del Vila-real i ha evitat durant una estona que es jugués tant al seu terreny. El volum del suport local anava disminuint, i més quan tant Gerard Moreno (a qui han hagut d'embenar la cuixa esquerra) i Capoue han evidenciat alguns problemes físics. Però, a repèl del que succeïa, una perla del perpetuenc ha revifat la comunitat grogueta. Lo Celso, destinatari de la passada, ha estat tombat per Alisson Becker, però l'àrbitre neerlandès Danny Makkelie no ha volgut marcar penal (36'). Tres minuts més tard, sota els càntics de "sí se puede", Pau Torres ha enviat una diagonal quirúrgica cap a Capoue; el francès, tot i un mal control, s'ha fet espai davant Robertson i ha penjat una pilota que Coquelin ha rematat davant un Alexander-Arnold estàtic (2-0, 40'). Un moment inoblidable.

A la segona part, però, el Liverpool s'ha retrobat. El primer retoc de Klopp ha consistit en l'entrada del "Guajiro" Díaz, hàbil i elèctric, en el lloc d'un pansit Diogo Jota. Mané ha aparegut més entre línies i els "reds" s'han instal·lat a camp rival. Un dels homes més qüestionats a la primera meitat, Trent Alexander-Arnold, ha estavellat al travesser un xut des de la frontal que ha desviat Coquelin (54'), i Luis Díaz ha malbaratat una centrada impecable de Sadio Mané per voler rematar-la acrobàticament (56'). El panorama del partit estava canviant i, per acabar-ho de rematar, Rulli ha exhibit la seva irregularitat en el pitjor moment; Fabinho ha rebut una esfèrica a la zona de l'interior dret i, tot i estar força obert, ha connectat un xut que ha passat entre les cames de l'argentí (2-1, 61').

El gol, i com s'ha produït, ha ferit el Vila-real i ha reforçat els de Klopp. Luis Díaz, l'agitador dels anglesos, ha traçat una acció característica per la banda esquerra, eliminant un Foyth aclaparat, i ha rematat al pal previ toc d'Albiol (64'). El matx ja no era el del primer temps i el Liverpool no s'ha entretingut per fer sonar el despertador. Alexander-Arnold ha dibuixat una centrada tancadíssima des de la dreta i Díaz ha culminat la seva entrada en diagonal amb un cop de cap que també ha passat entre les cames del porter local (2-2, 67'). La banda sonora de la graderia feia palès que un fatalisme lògic s'havia instal·lat a l'Estadi de la Ceràmica, i Rulli ha tornat a fer saltar l'agulla per ratllar definitivament el disc; l'argentí ha sortit esperitat a buscar una pilotada llarga enviada per Naby Keita, però Sadio Mané ha estat més ràpid i, tot i posar-hi suspens, ha sentenciat a porta buida (2-3, 71').

Rulli només ha pogut atribuir-se una acció de mèrit en evitar el quart gol visitant, de Curtis Jones, després d'un regal de l'habitualment fiable Pau Torres (80'). L'epitafi del partit ha estat la segona targeta groga que ha vist Étienne Capoue, a cinc minuts per al final. Però no hi ha hagut desfilada; la parròquia local ha romangut a les localitats fins al final, braços com ales subjectant bufandes grogues, orgullosos i agraïts a un equip que ha eliminat la Juventus i el Bayern de Munic, i ha atemorit el Liverpool. El Vila-real no ha estat ni és cap ventafocs, i avui ho ha cridat alt i clar.