De camp de blat a pista d'atletisme, el miracle de Casserres

Si en Pau et diu que ha tingut una idea, prepara't. Si a Kènia corren en pistes d'atletisme de terra, per què no fer-ne una al Berguedà, que fa 20 anys que reclama aquest equipament? Tota gran empresa necessita socis, i el primer va ser el seu amic Carles.

Un s'entrena corrent perquè practica les curses d'orientació i l'altre perquè fa atletisme a Manresa. Junts van idear el pla. Primera fase, localització.

 

Vam anar a buscar per tot Casserres a veure quin era el camp més pla del poble, a veure on podíem anar a picar la porta.

I la porta bona va ser la d'Anna Niubò. Ella era la propietària del camp perfecte. Pla, bé, gairebé pla, a tocar del poble i amb unes vistes meravelloses. L'Anna va passar de la sorpresa a la il·lusió. L'única condició: que es malmetés el mínim blat plantat. Següent pas: la construcció.

I aquí és on entra Pere Llorens, el pare d'en Pau. I el seu tractor, és clar. Amb estaques i cordes tensades fent de compàs van anar llaurant el camp. Des de baix es veia correcte, però en Carles confessa que els feia molta por que la seva forma des del cel es demostrés errònia.

Potser quan pugem amb el dron això es pot assemblar com un ou a una castanya.

Però a ull de dron l'oval era perfecte. I la longitud quasi també. En comptes de 400 metres en fa 396. No va caldre gaire difusió. La notícia havia corregut com la pòlvora i en poques hores i va passar gran part del poble.

Un em va demanar: "Puc venir amb bici? Un altre: "Hi puc portar els patins en línia?" Si no la fas malbé, vine amb el que vulguis.

 

Una reivindicació històrica

L'Alfons va ser un atleta federat amb experiència en el mon de la competició. Fa dues dècades va presentar un projecte a la seva ciutat natal, Berga, perquè s'hi instal·lés la llavor d'una pista d'atletisme. Lamenta que, ara que més gent que mai vol fer esport, el centenar d'esportistes del club que presideix, el JAB, no tinguin una instal·lació on treballar.

Ara tenim 100 nens que estan desamparats, que no tenen on entrenar-se.

Tant ell, com la Queralt, com l'Ariadna troben molt bona la iniciativa de la pista de Casserres pel seu caràcter simbòlic però en demanen una amb tartan. Quan un atleta vol especialitzar-se ha d'anar a Berga o a Vic on si disposen de la instal·lació.

A en Pau i en Carles els agradaria que la seva idea fos un gra de sorra que ajudés a la comnsecució de la pista somiada. De moment, en temps de pandèmia ja ha aconseguit diversos miracles.

No direm noms però hem vist gent a la pista que el màxim esport que havíem vist fins ara era caminar fins el bar.