Les motacions de 'Vampir', segons Màrius Serra

Dimarts 27 de febrer l'Enigmàrius feia "Pal que s'embruta amb la sang d'un vampir" i la resposta era "estaca". A les Terres de l'Ebre hi ha una figura llegendària equiparable als vampirs de Transilvània. Es tracta de lo Siginero, mot terrible que designava un llegendari assassí de criatures. Segons el relat amb què, fins fa poques generacions, les mares ebrenques espantaven els xiquets, lo Siginero matava els nens d'una ganivetada a la saginera (l'engonal) per extreure'n la sang i el greix (sagí), matèries molt preuades. Una mena d'home del sac amb arma blanca i pulsions vampíriques, vaja.

En el seu vocabulari de boca (una aproximació a la parla del Delta) dels autors de "La Cava", Baltasar Casanova i Agustí Bertomeu descriuen el  vessant gore d'aquesta mena de "Jack l'Esbudellador" ebrenc i després complementen la definició amb una explicació més realista: "Realment eren persones que tractaven en greixos per a llumaner i altres utilitats". Els greixos animals, sobretot els del porc, s'aprofitaven per a l'oli dels llums o per fer sabó. Es veu que els professionals d'aquest ram del greix solien vestir de negre i traginaven una maleteta, una imatge que la imaginació popular, sempre truculenta, va associar als llegendaris assassins de "xiquets xicotets", uns personatges clàssics en molts relats populars. A més, els funcionaris de ferrocarrils que l'Estat enviava a les Terres de l'Ebre solien vestir de negre i tots portaven una maleteta, de manera que la població local els mirava amb malfiança. A les Terres de l'Ebre, els vampirs arribaven en Renfe.

'Vampir', un mot de l'"Enigmàrius" que té una segona vida a catradio.cat