àudios
Relacions paternofilials, per Sara Diego: qui més t'estima... et farà plorar?
Memento #271. Si deixem de banda l'amor romàntic, segurament no hi ha cap altre tema que hagi inspirat tantes pel·lícules com les relacions entre pares, mares i fills, un dels vincles més forts que podem experimentar, o dels quals més en podem notar l'absència. Se n'han ocupat tots els gèneres, del terror a la comèdia, per reforçar la complicitat o per subratllar els conflictes inevitables. En parlem amb Sara Diego Boladeras, actriu i filla d'actors, que ens destaca pel·lícules com "Toni Erdmann" o "Tengo sueños eléctricos".
Buster Keaton, per Júlia Truyol: l'art de la trompada
Memento #270. Actor de music-hall des dels quatre anys, en pantalla va triomfar donant vida a individus superats per les circumstàncies. El seu rostre impertorbable i unes habilitats acrobàtiques dignes d'un personatge de dibuixos animats el van convertir en un dels còmics més estimats del cinema mut, responsable d'obres mestres com "El maquinista de la General". L'actriu Júlia Truyol, membre fundadora de La Calòrica, considera que sempre és bo tornar als orígens, i per això avui homenatgem Buster Keaton.
Reines de pel·lícula, per Núria Marín: entre renúncies i privilegis
Memento #269. El cinema ha recorregut sovint a les biografies de les sobiranes més famoses de la història, dones obligades a maniobrar en un món d'homes, per convertir-les en heroïnes romàntiques o en hàbils estrategues polítiques. Visitem algunes de les principals corts europees, des dels Reis Catòlics fins a Elisabet II d'Anglaterra, passant per l'emperadriu Sissí, gràcies a la periodista i presentadora de televisió Núria Marín, experta en informació reial, que actualment prepara el programa "Love cost" per a la plataforma 3Cat.
Colin Firth, per Mariona Ribas: un gentleman que es deixa anar
Memento #268. No hi ha cap icona britànica que se li resisteixi. Ha donat vida a dos senyors Darcy ben diferents: l'un a l'adaptació televisiva d'"Orgull i prejudici" i l'altre a "El diari de Bridget Jones". També va ficar-se en la pell del rei Jordi VI a "El discurs del rei". Té maneres de gentleman discret i reservat, tot i que sovint ens ha demostrat que és capaç de deixar-se anar: si cal, es declara en portuguès o es posa a cantar ABBA. Repassem la carrera de Colin Firth amb l'actriu Mariona Ribas.
Arnold Schwarzenegger, per Joan Enric Barceló: l'heroi que sempre torna
Memento #267. El cos musculat d'un culturista, l'accent austríac tan marcat i més d'una frase lapidària van convertir Arnold Schwarzenegger en un dels herois indiscutibles del cinema d'acció dels anys vuitanta. Les seves pel·lícules són un record d'infància imprescindible en la vida de Joan Enric Barceló, membre d'Els Amics de les Arts i autor del llibre de contes "Morir sabent poques coses". De pas, també ens parla del videoclub que tenia la seva família a Vidreres quan ell era petit, en l'època en què l'Arnold regnava a la taquilla.
Elena Martín Gimeno, per Paula Carreras: una generació sense tabús
Memento #266. La vam conèixer a "Les amigues de l'Àgata" i ben aviat va debutar com a directora recreant part de les experiències que havia viscut com una Erasmus berlinesa a "Júlia ist". Aquest any ha tornat a sorprendre'ns amb "Creatura", una visió poc explorada del desig femení, els tabús i la repressió. La comunicadora cultural Paula Carreras repassa amb nosaltres la carrera encara en construcció d'Elena Martín Gimeno, molt més que una jove promesa.
Viatges insòlits, per Josep Maria Miró: estacions de trànsit
Memento #265. El viatge, en un sentit físic o espiritual, ha estat una de les estructures narratives més recurrents en la ficció de tots els temps. Conscients que seria impossible condensar en un programa tots els viatges de la història del cinema, el dramaturg Josep Maria Miró, Premi Nacional de Literatura Dramàtica per l'obra "El cos més bonic que s'haurà trobat mai en aquest lloc", ens proposa repassar alguns dels més sorprenents, en què l'important no és el trajecte geogràfic, sinó l'impacte vital sobre els personatges.
Ethan Hawke, per Daniel Rived: de nen a xèrif
Memento #264. Gairebé a l'inici de la seva carrera, Daniel Rived ha tingut el plaer de participar en el western de Pedro Almodóvar "Extraña forma de vida", com l'ajudant del xèrif interpretat per Ethan Hawke. Havent-lo tractat personalment, en Daniel és el convidat perfecte per repassar la carrera d'un actor i director a qui hem vist créixer a la pantalla, en el sentit biològic i artístic de la paraula, des de l'èxit inicial d'"El club dels poetes morts" a la maduresa actual, passant per les col·laboracions continuades amb Richard Linklater.
Pel·lícules de zombis, per Roger Julià: sang, làtex i baixos instints
Memento #263. Primer eren éssers esclavitzats pels rituals del vudú haitià. Després, George A. Romero els va convertir en un ramat de monstres carnívors afamats, víctima d'un virus indeterminat, que es movien arrossegant una cama i emetent sons guturals, i en el nou segle han esdevingut autèntics velocistes. Repassem les millors pel·lícules de zombis, i les més curioses, amb Roger Julià, actor i director de l'espectacle "La noche de los muertos vivientes Live!!", que recrea el clàssic del 1968 en to de comèdia, al Teatre Condal.
Florence Pugh, per Laia Pujol Abizanda: sense cotilles
Memento #262. Gràcies a pel·lícules com "Lady Macbeth" o "Midsommar", Florence Pugh s'ha convertit en pocs anys en una de les actrius més sol·licitades, tan solvent en les produccions d'època com en l'univers Marvel. Els seus personatges solen ser dones d'una aparent fortalesa que sempre amaguen una certa vulnerabilitat i han de lluitar contra un entorn que les vol arraconar. En parlem amb Laia Pujol Abizanda, guanyadora del premi Joan Duch de poesia per a joves escriptors amb la seva obra "Les bèsties mudes".
William Friedkin, per Antonio José Navarro: dimonis de carn i ossos
Memento #261. Més enllà de l'èxit de "The french connection" i "L'exorcista", l'obra de William Friedkin, que ens ha deixat aquest estiu, mereix ser reivindicada de dalt a baix. Va revolucionar el Hollywood dels anys 70 amb el seu tractament gairebé documental de gèneres com el thriller i el terror. En parlem amb el crític i historiador Antonio José Navarro.
Krzysztof Kieslowski, per Marta Vives: els diferents colors de l'atzar
Memento #260. En un programa enregistrat a la 41a Setmana del Llibre en Català, rebem l'escriptora i periodista Marta Vives, autora de "Diguem-ne amor". Ens proposa parlar del polonès Krzysztof Kieslowski, un dels autors clau del cinema europeu dels noranta, conegut per les seves històries de rerefons moral marcades per l'atzar, com les del decàleg i la trilogia dels tres colors. També esmentem, ni que sigui de passada, un llibre que en bona part ha nascut gràcies al "Memento": "Per un grapat d'històries".
Paul Schrader, per David Carabén: ànimes de purgatori
Memento #259. Estrenem la setena temporada del "Memento" d'iCat amb el cantant i compositor del grup Mishima, David Carabén, que fa uns anys havia estat una autèntica rata de Filmoteca. Ens proposa parlar d'un dels guionistes més imprescindibles del Nou Hollywood, Paul Schrader, l'autor del guió de "Taxi driver", que no va trigar a desenvolupar una carrera de director igualment interessant, a partir dels conceptes espinosos de la culpa i la redempció.
Sara Montiel, per Brigitta Lamoure: orgullosament dives
Memento #258. Acabem temporada amb un final de festa digne del Paral·lel, amb plomes i lluentons. Ens visita la transformista Brigitta Lamoure, l'Emperadriu de Catalunya, per compartir la seva fascinació per Sara Montiel, actriu i cantant avançada al seu temps que va triomfar a Mèxic i a Hollywood abans de regnar a casa seva gràcies a "El último cuplé", tot un èxit internacional. Com que la Brigitta se sap totes les seves cançons, potser tindrem actuació en directe.
Els abusos al cinema, per Bàrbara Mestanza: filmar l'infern
Memento #257. En els últims anys hem conegut molts casos d'abusos de poder i agressions sexuals que s'han estat produint dins de la indústria del cinema, però avui ens proposem repassar pel·lícules que han incorporat qualsevol mena d'abús en les seves trames de ficció, per veure com s'ha abordat una qüestió tan espinosa. En parlem amb l'actriu, directora i dramaturga Bàrbara Mestanza, que ha convertit l'abús de què va ser víctima fa uns anys en matèria per a un espectacle teatral, "Sucia", que també és novel·la i serà documental.
Vides de compositors, per Elsa Álvarez Forges: els genis també ploren
Memento #256. Els grans compositors, més enllà de les seves aportacions a tantes bandes sonores, s'han convertit sovint en protagonistes de pel·lícules que intenten reflectir els aspectes més interessants de les seves biografies. Sobretot aquells que han pogut ser retratats com a genis torturats o herois romàntics, amb més o menys rigor històric. Repassem alguns d'aquests biopics, entre els quals hi ha autèntiques obres mestres com "Amadeus", amb l'experta en música clàssica Elsa Álvarez Forges
John Huston, per Jaume Ripoll: la rebel·lia ambulant
Memento #255. El cofundador de Filmin, Jaume Ripoll, acaba de publicar "Videoclub", un llibre en què elabora una crònica sentimental dels seus records cinèfils com a espectador i distribuïdor. En aquestes memòries ocupa un lloc molt destacat l'obra de John Huston, un dels directors més lliures i aventurers del Hollywood clàssic, que va recórrer mig món amb les seves històries de perdedors amb ànima. Va destacar igual en diversos gèneres i es va acomiadar a dalt de tot amb "Dublinesos", tota una elegia.
Claudia Cardinale, per Clàudia Pujol: rialla espontània i veu rasposa
Memento #254. Va aterrar al cinema gairebé per casualitat, després de guanyar un viatge al Festival de Venècia en un concurs de bellesa. Durant molt de temps ni tan sols es considerava actriu. Aquesta tunisiana d'arrels sicilianes va encadenar obres mestres com "Fellini vuit i mig" i "El gatopardo", va desembarcar amb èxit a Hollywood i s'ha mantingut en actiu fins als nostres dies. Repassem la carrera de Claudia Cardinale amb una altra Clàudia, la directora de la revista "Sàpiens", Clàudia Pujol.
Michael Caine, per Javi Cózar: la saviesa subtil
Memento #253. Celebrem que Michael Caine ha fet 90 anys repassant una carrera monumental que s'estén al llarg de les últimes sis dècades, des de les pel·lícules dels seixanta en què va esdevenir un heroi de classe obrera, lluint ulleres de pasta i accent cockney, fins a les seves col·laboracions imprescindibles al cinema de Christopher Nolan en aquest nou segle. En parlem amb el crític de cinema Javi Cózar.
Rafael Azcona, per Marc Artigau: la farsa compassiva
Memento #252. Sense l'aportació d'aquest guionista imprescindible del cinema espanyol, les pel·lícules de Marco Ferreri, Luis García Berlanga, Carlos Saura o José Luis Cuerda haurien estat molt diferents. Sempre proper a la gent del carrer, empàtic i pròxim als personatges que retratava, Rafael Azcona oferia una mirada tendra sobre una societat més aviat grisa, passada sovint pel filtre necessari de l'humor. Repassem la seva carrera extensa amb l'escriptor i dramaturg Marc Artigau.
La natura al cinema, per Carla Subirana: sentiments borrascosos
Memento #251. La directora Carla Subirana acaba d'estrenar el seu primer llargmetratge de ficció, "Sica", en què els colors i els sons del mar, en concret la fúria i la calma de les onades que assoten la Costa da Morte, són el reflex de l'estat d'ànim d'una adolescent i la seva mare. Amb aquesta cineasta repassem altres pel·lícules en què la natura ha estat un personatge més, ja sigui per entrar en conflicte amb els humans o per actuar com a mirall dels seus sentiments.
Tom Hanks, per Anna Bertran: bombons assortits
Memento #250. És un dels actors i productors més respectats del Hollywood actual. A l'inici de la seva carrera, va passar en pocs anys de la comèdia esbojarrada a guanyar dos Oscars consecutius, per "Philadelphia" i Forrest Gump". L'actriu Anna Bertran ens convida a repassar l'àmplia trajectòria de Tom Hanks, presència habitual en el cinema de Spielberg des que va salvar el soldat Ryan, i rostre de l'americà mitjà, molt sovint superat per les circumstàncies.
Tom Hardy, per Patrick Urbano: animals ferits
Memento #249. Per la capacitat de metamorfosi, per una veu que li brolla de l'interior i una presència rocosa i intimidant, Tom Hardy ha donat vida a personatges d'una brutalitat que no aconsegueix amagar la seva part més vulnerable. El guionista i presentador Patrick Urbano comparteix amb nosaltres la seva admiració pel Mad Max del segle XXI, tot repassant la seva carrera al cinema i també a la televisió.
Christopher Lee, per Inés Macpherson: una veu que mou muntanyes
Memento #248. La seva carrera és una de les més prolífiques de la història del cinema. La veu cavernosa, la figura estilitzada i la mirada penetrant el van convertir en una icona de la cultura popular, no només per un paper, sinó per uns quants. L'escriptora i narradora oral Inés Macpherson ens proposa repassar la carrera de Christopher Lee, que va ser el monstre de Frankenstein, Dràcula, Sherlock Holmes, Fu-Manchú, Saruman, el comte Dooku... i fins i tot va tenir temps per cantar heavy metal!
Fred Astaire, per Enric Calpena: més difícil encara
Memento #247. Amb el frac i el barret de copa com a emblema i uniforme, Fred Astaire va aconseguir renovar el cinema musical gràcies a unes coreografies impossibles dissenyades per ell mateix, exercicis acrobàtics cada vegada més complexos. Ens calcem les sabates de claqué per repassar la seva carrera amb l'escriptor i director i presentador de l'"En guàrdia!" de Catalunya Ràdio, Enric Calpena.
Sílvia Munt, per Miranda Gas: el llarg viatge a l'altra banda de la càmera
Memento #246. Després dels seus inicis fent de ballarina, Sílvia Munt va eclosionar com a actriu gràcies al paper de la Colometa a "La plaça del Diamant". Es va mantenir com una actriu molt sol·licitada fins al canvi de segle, quan va prendre la decisió premeditada d'anar aparcant la interpretació per dirigir els seus propis projectes de teatre, cinema i televisió. Repassem les diferents etapes de la carrera de Sílvia Munt amb l'actriu Miranda Gas, que acaba de posar veu a la Colometa per a un audiollibre de la novel·la de Mercè Rodoreda.
Michael Powell i Emeric Pressburger: una qüestió de vida o art
Memento #245. La complicitat del britànic Michael Powell i l'hongarès Emeric Pressburger els va portar a firmar conjuntament un grapat d'obres mestres a contracorrent, com "Les sabatilles vermelles", que es refugiaven en la fantasia, el colorisme, les innovacions narratives i la reflexió sobre el mitjà artístic, en una època en què gairebé tothom apostava pel realisme. Repassem la seva filmografia amb el crític de cinema Llorenç Esteve, autor d'un llibre sobre la parella més creativa del cinema anglès.
El planeta dels simis, per David Balaguer: la involució de les espècies
Memento #244. Una de les sagues fantàstiques més prolongades en el temps és la que es va iniciar amb "El planeta dels simis", una combinació de ciència-ficció distòpica i crítica social amb un final insuperable. Aquesta visió de la ridiculesa de la civilització humana passada pel filtre dels primats i de les conseqüències de fer un mal ús del coneixement s'ha expandit en vuit pel·lícules més. Les repassem amb David Balaguer, home de ràdio i televisió, i ara també escriptor.
Anna Magnani, per Anna Rosa Cisquella: la matriarca del poble
Memento #243. És una de les actrius més icòniques del cinema italià, una dona expansiva i temperamental. Tant en el plor com en la rialla hi posava les entranyes, com si l'hi anés la vida. L'actriu, productora i directora teatral Anna Rosa Cisquella, una de les ànimes de Dagoll Dagom i ara també del renovat Espai Texas de Barcelona, ens proposa repassar la carrera d'Anna Magnani, des del neorealisme tràgic de "Roma, ciutat oberta" fins a l'Oscar que va obtenir per "La rosa tatuada".
Rodrigo Sorogoyen, per Andrea Gumes: alta tensió
Memento #242. L'èxit indiscutible del thriller rural amb aires de western que és "As bestas" ha estat el punt culminant d'una de les trajectòries més interessants del cinema espanyol recent. Rodrigo Sorogoyen, sempre acompanyat de la guionista Isabel Peña, ens ha ofert alguns dels retrats més descarnats de la societat actual, des del desencís de la joventut a "Stockholm" fins a la corrupció política a "El reino". Repassem l'obra encara en construcció de Sorogoyen amb la periodista cultural Andrea Gumes.