La criptografia és la ciència que estudia com transmetre missatges només desxifrables pel seu receptor. Ha tingut un paper fonamental en el contraespionatge, però, més enllà de conspiracions obscures, la criptografia forma part de la nostra vida quotidiana i també ha captivat diferents compositors al llarg de la història. En parlem amb la cantaora, arranjadora i compositora Anna Colom.
Associem a l'atzar aquelles causes no conegudes, que tenen com a resultat un efecte imprevisible. En matemàtiques, l'atzar s'ha estudiat a través de la teoria de la probabilitat, però en el camp musical molts compositors i intèrprets també s'han sentit atrets per aquest concepte al llarg de la història. En parlem amb la soprano ebrenca Sara Blanch.
És inqüestionable que el ritme té un fonament matemàtic, ja que ens permet distribuir el temps en unes determinades proporcions. Però, a la vegada, el ritme és el fonament de qualsevol melodia, ja que permet produir qualsevol nota. En parlem amb la pedagoga musical i dramaturga Cristina Cubells.
Amb el compositor i cantant Arnau Tordera descobrirem què és una cinta de Möbius i quines aplicacions ha tingut en el món de la música al llarg de la seva història. Això ens servirà per parlar de la dualitat i descobrirem algunes de les peces musicals que millor exemplifiquen aquest concepte.
Aquesta setmana hem tingut a l'estudi la clarinetista Laura Lacueva, la tubista Maria Puertas, la percussionista Elisenda Fàbregas i la trombonista Maria Cofan, quatre de les components de la Balkan Paradise Orchestra. Amb elles hem fet diversos experiments per explicar un tipus molt concret d'equacions: les equacions amb derivades parcials.
Aquesta setmana ens ha acompanyat a l'estudi l'actriu i multiinstrumentista Laura Aubert. A partir de la seva experiència amb les funcions teatrals i musicals, hem pogut conèixer més de prop les funcions matemàtiques.
El barbershop és un estil de cant a cappella originari dels EUA que cada vegada té més seguidors arreu d'Europa. Aquesta setmana a "La cinta de Möbius" hem descobert alguns dels secrets d'aquest gènere musical de la mà del quartet vocal The Hanfris Quartet. A més, hem aprofitat l'ocasió per parlar de mosaics musicals i per sentir una petita mostra del bo i millor del seu repertori.
A "La cinta de Möbius" hem vist què tenen en comú les sardanes i les matemàtiques, però no des de la perspectiva del ball, sinó de la instrumentació. Per això hem convidat a l'estudi Jordi Campos Temporal, tot un expert del món de la cobla, que ens ha ajudat a descobrir aquesta connexió.
A "La cinta de Möbius" hem establert els fonaments de la probabilitat amb la percussionista, improvisadora i compositora Núria Andorrà. Gràcies a alguns dels seus instruments i a la seva faceta com a intèrpret i improvisadora hem desgranat en què consisteix aquest concepte matemàtic.
La intel·ligència artificial és una branca de la informàtica dedicada al desenvolupament d'algoritmes que permeten que una màquina pugui prendre decisions que mimetitzin la intel·ligència humana. És aplicable això a la música? Poden les màquines crear obres musicals? Ho descobrim amb la saxofonista de jazz Irene Reig
Leonardo de Pisa, matemàtic italià de segle XIII, va ser el primer de descriure a Europa la successió de Fibonacci. Des d'aleshores aquesta sèrie de nombres s'ha aplicat en ciències de la computació, matemàtica, teoria de jocs... i també en música. Ho descobrirem amb el graller Ivó Jordà.
Què passa si apliquem l'efecte d'un mirall sobre una partitura? Aquest és un recurs compositiu que s'ha utilitzat per generar simetries rítmiques, simetries horitzontals (palíndroms) i simetries verticals (moviments contraris), entre d'altres... Però, quina relació té el Quartet Mèlt amb la simetria? Ho hem descobert en un nou capítol de "La cinta de Möbius".
A la cultura occidental s'ha considerat històricament, i de manera consistent, que les formes definides amb la proporció àuria són estèticament agradables. En música, aquest nombre d'or o divina proporció s'utilitza, sobretot, per obtenir un balanç global de l'estructura musical i per identificar el moment idoni perquè sigui el punt culminant d'una obra. N'hem parlat amb la flautista Elisabet Franch.
Una paradoxa és un raonament que porta a dues conclusions aparentment contradictòries. Compositors com György Ligeti o Louis Clark han utilitzat paradoxes musicals en les seves obres. En parlem amb Emmanuel Niubò, viol·lencelista, cantant i director.