Durada: 52 min

Avui el nostre particular tour, entre altres destins, ens ha fet viatjar amb un dels epistolaris més bonics que ha donat la literatura. Es tracta d'un recull de les cartes que es van escriure durant l'estiu del 1926 tres grans poetes, els joves russos Marina Tsvietàieva i Borís Pasternak, i l'astríac Rainer Maria Rilke. Es tracta d'un veritable llegat d'idees que governen el torrent admiratiu i filial entre els tres poetes i que ens fan viatjar als racons més amagats de les seves ànimes. Com a souvenir us he portat un poema de Joan Margarit. Per què? Doncs heu de fer el viatge.

Durada: 48 min

Avui, el nostre particular tour, entre altres destins, ens ha fet viatjar amb la música d'un compositor que representa clarament la fractura que va patir la creació artística espanyola amb la tragèdia de la Guerra Civil. Evaristo Fernández Blanco va ser un músic d'un gran talent creatiu. Havia començat a tenir reconeixement i visibilitat durant la Segona República, però la seva carrera es va veure truncada bruscament després de la guerra, per la falta de continuïtat en el desenvolupament vital, i també per la seva simpatia amb el bàndol perdedor. Després del conflicte bèl·lic, abatut i desmoralitzat per la mort de la seva dona, es va desplaçar a viure a Barcelona, on treballava com a músic al Teatre Tívoli. La seva història i la seva música no et deixarà indiferent. T'ho asseguro!

Durada: 56 min

Avui el nostre particular tour ens ha portat, per començar, records de joventut i dies d'estiu: "Van ser llargs i ardents, els estius! Estàvem nus davant del mar, i el mar encara més nu. Amb els ulls, i en uns cossos àgils, posseíem el món de la manera més feliç. Ens sonaven les veus enceses de lluna, la terra era càlida i violenta, transcorríem ingrats amb el son. El ritme tan obscur de les onades ens abrasava eterns, i només érem temps. A l'alba s'esborraven els astres, i amb l'arribada de la llum s'iniciava l'amor furiós i delicat. Avui sembla un engany que fóssim feliços a la manera immerescuda dels déus. Que estranya i que breu va ser la joventut!" Traducció del poema "Els estius" del valencià Francisco Brines. Després hem seguit per l'inabastable univers musical fins a trobar Fauré. Hem estat amb ell, els seus estius, els seus problemes i la seva música. Meravellós!

Durada: 51 min

Avui el nostre particular tour, entre altres destins, ens ha fet viatjar al mont Athos, al nord de Grècia. És tracta del marc geogràfic de vint monestirs ortodoxos (grecs, russos, serbis, georgians, búlgars i romanesos) que conformen un territori autònom sota sobirania grega. Al mont Athos només poden viure-hi monjos ortodoxos de sexe masculí. Doncs en un d'aquests monestirs hi feia estades el director d'orquestra, pianista i compositor grec, nacionalitzat nord-americà, Dimitri Mitrópoulos. Fervent devot de l'Església ortodoxa grega, va portar una vida ascètica i monacal (els oncles eren monjos al mont Athos). Nen prodigi, amb memòria fotogràfica, no necessitava la partitura per dirigir ni per tocar, i la seva visió de la música era molt singular. Si voleu saber més coses d'aquest prestigiós músic, haureu de fer el viatge d'avui. No us decebrà!

Durada: 54 min

Avui el nostre particular tour, entre altres destins, ens ha fet viatjar amb les memòries d'un fotògraf i publicista indiscutible del nostre país, de la segona meitat del XX: "El més important en la meva vida ha estat mirar." Nascut a Barcelona el 1913, es deia Leopoldo Pomés i la seva autobiografia es titula "No era pecat. Experiències d'una mirada". La seva va ser una vida dedicada a mirar, a observar, a perfilar, retratar i gaudir de l'univers que l'envoltava: "Soc un hedonista que gaudeix del plaer i el plaer és la meva doctrina." Com a banda sonora, dues músiques relacionades amb la seva vida: la banda sonora del film "Casablanca", i "L'appuntamento", d'Ornella Vanoni. Per què? Doncs haureu de fer el viatge per descobrir una altra manera de mirar.

Durada: 47 min

Avui el nostre particular tour, entre altres destins, ens ha fet viatjar amb una carta que va escriure el poeta i gran escriptor argentí José Luis Borges poc abans de morir. És una carta d'un home que es vol sentir lliure per fer el que li plagui, on i quan vulgui. Per això decideix el que decideix: "Sempre he imaginat que el paradís seria algun tipus de biblioteca."

Durada: 55 min

Avui el nostre particular tour, entre altres destins, ens ha fet viatjar a l'illa dels oblidats per conèixer una dona que, un cop més, va quedar eclipsada darrere del seu marit. La primavera del 1868 la pianista, compositora i escriptora russa Nadejda Nikoláievna Purgold va conèixer el militar i músic Nikolai Rimski-Kórsakov. En aquell moment ella estudiava al Conservatori de Sant Petersburg, fundat sis anys abans, i musicalment era una alumna brillant i molt ben preparada. Al cap de quatre anys es van casar i a partir d'aleshores ella va passar a ser coneguda com a Nadejda Rímskaia-Kórsakova. Nascuda a Sant Pertersburg el 1848, als nou anys va entrar al conservatori de la seva ciutat, on va estudiar piano i teoria musical, i al cap d'uns anys, orquestració i composició amb Rimski-Kórsakov, que n'era el director. Amb el temps la seva formació va començar a prendre forma. Si vols saber-ne més, hauràs de fer el viatge!

Durada: 53 min

Avui el nostre particular tour, entre altres destins, ens ha fet viatjar amb Aleksandr Glazunov i el seu ballet "Les estacions". De fet, hem viatjat amb "L'estiu", perquè hem anat a Sant Petersburg, on va tenir lloc l'estrena l'any 1900, per això he pensat que era millor anar-hi amb bon temps que no en el gèlid hivern rus. Hem estat al Teatre de l'Hermitage i hem sabut una mica més de l'obra i del teatre que va acollir l'estrena del ballet. Com a souvenir us he portat "Brots de felicitat". És el que busquem la majoria de nosaltres, moments de pau i d'assossec. Epicur, fa més de dos mil anys, tenia una fórmula per aconseguir-ho. Quina? Vine i t'ho explico.

Durada: 58 min

Avui el nostre particular tour, entre altres destins, ens ha fet viatjar amb una lectura interessantíssima. És del psiquiatre Luis Rojas Marcos i porta per títol "Som el que parlem. El poder terapèutic de parlar i parlar-nos". Es tracta d'un assaig emotiu i interessant sobre els beneficis de parlar, comunicar-nos amb els altres i amb nosaltres mateixos. Parlar és l'activitat humana més eficaç per protegir la nostra autoestima i gestionar el nostre programa vital, ens diu Rojas Marcos. La lectura que hem fet comença així: "Les persones s'obliden del que dius, també s'obliden del que fas, però mai s'obliden de com les fas sentir." Comença "El gran tour"!

Durada: 52 min

Avui el nostre particular tour, entre altres destins, ens ha fet viatjar amb una carta que Vincent van Gogh va escriure al seu estimat germà Theo. La primera carta que Vincent va escriure al seu germà petit Theo està datada l'agost del 1872, l'última, el juliol del 1890. En els divuit anys que les separen, Vincent va escriure almenys 900 missives -gairebé unes tres al mes- encara que la freqüència va variar força. L'extensió és encara més important que el nombre. A mesura que la correspondència augmentava, creixia també el volum de cadascuna, sovint vuit fulls i fins i tot més. Són cartes on el pintor despulla la seva ànima i ens mostra un artista que passa per diferents etapes, però cada cop més desorientat en el seu món. Per cert, sabeu quin era el seu compositor predilecte, que ell volia imitar amb la seva pintura?: "Vull pintar el que ell fa amb la música!" Doncs haureu de fer el viatge amb mi i us ho explicaré.

Durada: 54 min

Avui el nostre particular tour, entre altres destins, ens ha fet viatjar a la França de la primera meitat del XVII, en un dels períodes més turbulents de la història francesa i d'Europa: "Perquè avui dia es pot anomenar Regne de França que ho aguanta tot, i els pobles ploren per totes bandes sobre la fam, la pobresa, la mendicitat, l'opressió, el saqueig, la misèria, la misericòrdia (...)" . Hi hem anat per conèixer un músic que es presentava així: "Mestre de la música del senyor duc d'Orleans", germà únic del rei. Ell havia nascut a Occitània el 1599 i es deia Estienne Moulinié. Un personatge i un compositor amb una música bellíssima que no us cansareu d'escoltar! Tota una descoberta per a mi!

Durada: 50 min

Avui comencem el nostre particular viatge amb un pensament d'un dels més singulars compositors francesos del XX, Erik Satie: "Els artistes del nostre temps s'estan convertint en homes de negocis. Tenen els mateixos raonaments que els notaris!" A partir d'aquí, les coses van agafant altres volades. Però tot serveix per entendre el món de la música i els seus músics.

Durada: 53 min

Avui el nostre particular viatge, entre altres destins, ens ha portat a fer una ruta per diferents balnearis. A mijans del XIX, quan l'eficàcia de la medicina encara no estava prou desenvolupada, moltes persones tenien fe en les aigües: la beguda i els diferents règims de banys que s'oferien per diferents balnearis estesos per tot Europa. Prendre el sol i banyar-se al mar es consideraven activitats desagradables i indecoroses, mentre que els balnearis eren llocs de moda i ben vistos. Wagner en va ser un assidu i Offenbach hi va treballar durant temps. Cadascú hi va trobar coses diferents...!

Durada: 58 min

Avui el nostre tour particular, entre altres destins, ens ha fet viatjar amb un llibre que acaba de sortir publicat, "El ciutadà Sobrequés. Tomàs Sobrequés i Masbernat (1878-1945)". L'autor és el músic, pedagog i escriptor Lluís Brugués i és una biografia del qui va ser durant les primeres dècades del segle XX un personatge cabdal en la vida musical i cultural de la ciutat de Girona. Avui pràcticament oblidat, ha volgut retre-li homenatge per retornar-li el lloc que li pertoca per dret propi. Viol·loncelista, compositor, pedagog, empresari, escriptor, editor i agitador cultural, Sobrequés va ser un intel·lectual que va saber donar i transmetre el que ell creia necessari i just per al teixit cultural i musical de la seva Girona natal. Una biografia filada de manera rigurosa, ben documentada, planera i fàcil de llegir i en la qual, com més t'endinses, més vols saber, tant del seu protagonista com del moment que va viure. Com diu l'autor, "era de justícia recuperar-lo".

Durada: 49 min

Avui el nostre particular tour, entre altres destins, ens ha fet viatjar amb una carta que Leopold Mozart escriu al seu fill, Wolfgang, després que aquest hagi emprès un viatge amb els Weber (el seu futur sogre i dues de les filles, una d'elles Constanze, amb qui s'acabaria casant ). El pare està esparverat i li diu: "La teva idea de viatjar amb el senyor Weber gairebé em fa perdre el cap. Estimat fill, com et pots haver deixat enganyar amb una idea tan abominable. Abandonar-me a la burla i a les rialles del príncep i de tota la ciutat que t'estima! Com ens has pogut fer això, a la teva germana i a mi! Fill, marxa a París i fes-ho aviat, i posa't a prop dels més grans! O Cèsar o res!"

Durada: 52 min

Avui el nostre tour particular, entre altres destins, ens ha fet viatjar amb la música d'una compositora completament oblidada. Era parisenca, havia nascut el 1887 i es feia dir Charles Sohy, Louis Rivière o Claude Vincent (els seus pseudònims), perquè el seu veritable nom era Charlotte Sohy. Una música interessant que la misogínia regnant en alguns ambients musicals parisencs la va desbancar del lloc que li pertanyia per dret propi.