En Swami té un arc de personatge ben curiós. Comença prou bé, sent fill d'una família ben posicionada, però molt religiosa. Els seus pares li foten una mica la tabarra amb el tema de l'austeritat i la religió, i li diuen que si no es porta bé es reencarnarà en un cuc de terra. El nano s'espavila i comença a treballar a l'empresa de motos del seu tiet, coneix una mossa i té dues canalles. Fins aquí tot bé. Però amb el temps, en Swami s'allunya del camí i a poc a poc es converteix en una persona materialista, que ha abandonat l'hinduisme i les ensenyances dels seus pares. Per recuperar la fe perduda, el nostre amic comença un viatge en solitari per retrobar-se amb si mateix i convertir-se en un gran mestre, en un guru espiritual.
MIRA-HO ARAEls seus amics van dir que en Richard havia embogit per culpa d'un cop de calor que va patir durant el viatge que van fer a Egipte. Estaven tan tranquils visitant les piràmides i pam!, un cop de calor impressionant que va deixar el pobre nano ben llampat. La trista realitat és que en Richard i els seus companys eren uns artistes bohemis enganxats a les drogues que van anar Egipte per viure un cap de setmana de desenfrè i opi. D'aquell maleït viatge en Richard en va tornar esquizofrènic perdut. Deia que era l'enviat del Déu Sol i que la resta de mortals eren uns pecadors que mereixien la mort.
Capítol polèmic! Capítol del qual haureu de treure les vostres conclusions! L'Albert DeSalvo ho tenia tot de cara per convertir-se en un monstre, en un assassí en sèrie de manual. Si analitzeu els patrons de comportament i el seu context familiar, veureu que comparteix el cent per cent dels aspectes amb els altres assassins que han passat pel programa. Però aquí no estem jutjant si l'Albert era un delinqüent de poca volada o era un criminal que intimidava noies a punta de navalla. Aquí estem jutjant si ell era el veritable Estrangulador de Boston.
Els egiptòlegs es pensaven que Hatxepsut va ser una governant sàdica i despòtica. Durant generacions es va destruir sistemàticament el seu monument, i els estudiosos pensaven que era una forma de venjar-se d'aquesta mossa tan malxinada. Doncs no! Hatxepsut, a part de ser la primera faraona dona de l'Antic Egipte, va ser una excel·lent líder, molt més que l'inútil del seu marit, el faraó Tuthmosis II, que era un autèntic inútil. I com és que li van rebentar totes les estàtues? Doncs això van ser ordres expresses del faraó que va venir després, Tuthmosis III. Sembla "Nissaga de poder", però creieu-nos quan us diem que és un capítol ben interessant i entenedor.
Només us direm que és un home que estima la vida i estima l'amor, que li agraden les dones i el vi, i quan vol oblidar beu i oblida. A en Julio ja fa dies que se li ha covat l'arròs i s'ha de cuidar, però estem parlant d'un dels cafres més grans d'aquest planeta. Estem parlant que després d'un concert les noies feien cua al passadís de l'hotel per esperar el torn d'entrar a l'habitació d'en Julio! Com si fos una carnisseria i tinguessis un número assignat! Avui descobrirem la seva cara més humana i més íntima.
Com ja és tradició, cada cinquè capítol de la temporada el dediquem a fenòmens meteorològics! Encara no ho havíeu vist? Reviseu capítols cinc de les temporades anteriors! Ens encanten aquestes merdes, cada temporada amaga coincidències com aquesta, algunes impossibles de trobar. En Tim era un expert en tornados i assessor de Hollywood quan tocava fer pel·lis com "Twister". Creieu-nos que la realitat supera la ficció, en Tim Samaras ho va descobrir en primera persona. De petit es va obsessionar amb els tornados, i des de llavors que va dedicar la seva vida a perseguir-los, enregistrar-los i estudiar-los. Qui ens havia de dir que un tornado l'enviaria de pet a l'altre barri.
Programa 5x01, amb Ramon Pellicer. Si en Richard Williams no hagués tingut aquell petit problema amb el transatlàntic RMS Titanic, li hauríem fet la biografia? Doncs segurament no. El nano va ser un gran jugador de tenis que va arribar a ser número dos del rànquing mundial. També va ser un veterà de la Gran Guerra, condecorat pel govern francès per la seva valentia. Però tot això no serviria de res si el bo d'en Richard Williams no hagués pujat al viatge inaugural del Titanic! Ell i el seu pare van protagonitzar una de les escapades més calmades que s'han vist mai. Bé, el seu pare no es va escapar del tot, quan eren a l'aigua el va esclafar una de les xemeneies!
Un altre assassí en sèrie de manual! Americà, evidentment. Estem parlant d'en Herbert Baumeister, un empresari d'Indiana que darrere del seu aspecte inofensiu i formal s'hi amagava un mar d'inseguretats, contradiccions i impulsos psicopàtics. La gràcia d'aquest capítol és veure com carai s'ho feia per tenir una doble vida: de dia un pare de família afectuós, de nit un estrangulador de joves gais.
Doncs sí, el sobrenom de "la viuda negra de Pavia" el trobem molt injust. L'hem fet servir per atraure-us l'atenció, ja que sou pitjors que els carronyaires. Però heu de saber que la pobra Milena no és cap assassina en sèrie psicòpata, és més aviat una víctima de les circumstàncies. Almenys un dels tres assassinats que va cometre van ser en defensa pròpia, i els altres dos homes que va matar també es mereixien un bon escarment, la veritat sigui dita.
En Diogo Alves us va semblar poca cosa, oi? D'acord! Avui us portem el típic assassí en sèrie americà de manual, d'aquells que maten a tort i a dret sense cap mena de sentit. Bé, segons en David els seus actes tenien tot el sentit del món: resulta que un dimoni sorgit de les profunditats de l'infern li ordenava aquelles execucions. El més curiós és que el dimoni es manifestava a través d'en Sam, el gos dels veïns. Assassí sonat que compleix tots els cànons.
Què hem de fer, avui? Biografia amb castell de focs i glamur com Jesucrist o el circ d'en Barnum? O un altre cop misèria com la vida del botxí borratxo de l'any passat? Avui no farem cap personatge desconegut, avui traiem un altre pes pesant de la història contemporània, un personatge que ha anat traient el cap des de la tercera biografia de la primera temporada! Un home murri com una guilla i amb un olfacte pels negocis extraordinari.