Gent al parc de la Ciutadella de Barcelona
Els espais verds redueixen l'estrès i incrementen els contactes socials (ACN/Albert Cadanet)

Viure a menys de 300 metres d'una zona verda reduiria un 16% el risc de tenir un ictus

Un estudi fet amb més de tres milions de catalans demostra que la contaminació eleva el risc d'ictus, independentment d'altres factors com l'edat o el tabaquisme

Viure a menys de 300 metres d'una zona verda redueix un 16% el risc de tenir un ictus isquèmic, el més habitual dels accidents cerebrovasculars. En canvi, nivells elevats de contaminació estan associats a un increment del risc, al marge d'altres factors com l'edat o l'addicció al tabac.

Així ho demostra un estudi conjunt de l'Institut Hospital del Mar d'Investigacions Mèdiques, l'Hospital del Mar, l'Agència de Qualitat i Avaluació Sanitàries de Catalunya (AQuAS) del Departament de Salut de la Generalitat i l'Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal). El treball s'ha publicat a la revista Environment International.

Els autors van fer el seguiment, entre l'1 de gener del 2016 i el 31 de desembre del 2017, de 3.521.274 catalans, tots majors de divuit anys, que no havien tingut un ictus abans de l'inici del treball. Això significa gairebé la meitat de la població catalana.

En la recerca es va valorar l'exposició a tres contaminants atmosfèrics vinculats al trànsit de vehicles en el lloc de residència dels participants: partícules de menys de 2,5 micres (PM2,5), diòxid de nitrogen (NO2) i partícules de sutge.

En aquest període hi va haver 10.865 persones admeses en hospitals públics amb ictus isquèmic o amb atac transitori isquèmic. I els resultats de l'estudi indiquen una relació directa entre l'increment dels nivells de concentració dels contaminants i el risc de tenir ictus isquèmic.

Concretament, per cada increment de 10 micrograms (milionèsimes de gram) de NO2 per metre cúbic, el risc creix un 4%. Aquest mateix  increment es produeix si les PM2,5 augmenten en 5 µg/m3. El creixement més important en relació amb la concentració es dona amb les partícules de sutge: un 5% per cada increment d'1 µg/m3 a l'atmosfera.

Aquesta relació es produïa per a tota la població, de forma independent d'altres factors socioeconòmics, d'edat o d'addicció al tabac.


Beneficis dels espais verds

Però els investigadors també van estudiar la quantitat i densitat de zones verdes que hi havia en un radi de 300 metres del domicili dels participants. I van observar que això tenia un impacte directe en la disminució del risc de tenir un ictus de fins al 16%.

L'estudi indica que caldrà investigar més per conèixer els mecanismes que provoquen aquesta relació, però en general, es considera que l'exposició a espais verds té efectes beneficiosos per a la reducció de l'estrès, l'increment de l'activitat física i dels contactes socials i l'exposició a un microbioma (conjunt de microorganismes) enriquit.

Estudis anteriors del mateix grup ja havien aportat evidències sobre la relació de factors com els nivells de sutge o de soroll amb el risc de tenir un ictus o amb la seva gravetat. I aquest nou treball demostra, segons la doctora Carla Avellaneda, investigadora del Grup de Recerca Neurovascular de l'IMIM-Hospital del Mar i una de les autores principals del treball, "la importància de determinants ambientals en el risc de l'ictus":

"Tenint en compte que la predicció és que la incidència, mortalitat i discapacitat atribuïda a la malaltia anirà creixent en els pròxims anys, és important conèixer tots els factors de risc que hi estan implicats."

 

Més ictus a tot el món

En un article publicat a The Lancet Neurology l'octubre passat, es mostrava que el nombre anual d'ictus i morts per ictus a tot el món s'havia incrementat de forma important entre el 1990 i el 2019, sobretot en gent més gran de 70 anys. I si bé el factor de risc que més hi havia contribuït era un elevat índex de massa corporal (sobrepès o obesitat), n'hi havia quatre més amb gran influència: tensió sanguínia elevada, nivells elevats de glucosa en sang, tabaquisme i contaminació atmosfèrica per partícules.

Els autors de l'estudi actual també creuen que cal reflexionar i, a la vista dels resultats, revisar els nivells de contaminació atmosfèrica actualment considerats segurs. Destaquen que els nivells registrats durant el període analitzat eren inferiors, de mitjana, als marcats per les autoritats europees.

Davant la constatació que la contaminació atmosfèrica augmenta el risc d'ictus i que en el nostre entorn falten espais verds i sovint hi ha alts nivells de soroll, el doctor Jaume Roquer, cap del Servei de Neurologia de l'Hospital del Mar i coordinador del Grup de Recerca Neurovascular de l'IMIM-Hospital del Mar, aposta per tenir més en compte l'impacte real dels factors ambientals sobre la salut de la població de Catalunya:

"El seu efecte nociu ens perjudica permanentment i de forma global. Hem de lluitar per aconseguir pobles i ciutats més sostenibles on viure no impliqui assumir un increment de risc de malaltia."

A l'article, els autors conclouen que l'augment d'ictus a tot el món suggereix que les estratègies actuals de prevenció no són suficients.

 

ARXIVAT A:
SalutMedi ambientContaminacióRecerca científica
Anar al contingut