Violència de fills a pares: conviure en un grup educatiu per poder tornar a casa

Els delictes per violència dels fills cap als pares han crescut un 14% a Catalunya els últims anys. De fet, l'any passat el Departament de Justícia va atendre gairebé 500 casos de menors que havien agredit els seus pares.

Davant d'aquest tipus de delictes, l'objectiu del departament, segons explica Elisenda Camps, coordinadora, és que els joves tinguin oportunitats de futur.

"Refer ponts, la idea és establir vincles, altra vegada, sempre que sigui possible i si no és possible, treballar perquè aquest nano respecti que té una família, encara que no hi pugui tornar perquè hi ha famílies expulsives, que diuen, jo no vull mai més aquest noi o aquesta noia, i del que es tracta és que aquesta persona pugui refer la seva vida"

Es considera delicte de violència filioparental totes les agressions físiques, però també les verbals com les amenaces, les coaccions o els insults, a més del maltractament psicològic.

Quan es tracta de casos molt greus, els jutges decideixen tancar als joves en centres d'internament. Quan no són situacions tan extremes, quan no tenen familiars -que no siguin els pares- amb qui anar o es considera que no cal imposar-los una mesura tan restrictiva, poden fer una convivència en un grup educatiu: viure en pisos tutelats amb educadors i l'ajuda d'un psicòleg.

Tot i que tenen restriccions de llibertat, no estan tancats; només tenen l'obligació d'anar a dormir al centre. Tot i així, tenint en compte els objectius principals de la iniciativa com són fomentar la convivència i les responsabilitats, els joves fan tasques com anar a comprar, netejar o cuinar.

Ara, el Departament de Justícia n'ha obert un a Girona, que suma sis places al pis que ja funciona, des de fa un any, a Barcelona. El primer menor que ingressarà a Girona, serà el pròxim 21 de maig.

I després? Tornar a casa

Elisenda Camps explica que la idea del Departament és treballar perquè els joves puguin tornar a casa seva sempre que sigui possible i que, per fer-ho cal treballar, també amb els pares; un dels aspectes que es consideren "més importants" a l'hora de poder integrar de nou aquests menors.

"Treballem amb l'objectiu que el noi o la noia pugui tornar a casa seva en la mesura del que sigui possible. Hi haurà casos que no podrà ser, i, per tant, és absolutament necessari treballar tant amb el noi o la noia com amb els pares. Treballem amb el seu compromís; es firma un compromís conductual"

El responsable de l'Àrea de Medi Obert del Departament de Justícia, Josep Gispert, explica que no hi ha cap perfil concret de joves que cometin aquests delictes.

Amb 15 anys va començar a drogar-se, a robar i a traficar

Un exemple de víctima i agressor són una mare i un fill que han aconseguit estar a tocar l'un de l'altre sense que hi hagi episodis de violència. El noi ara té 20 anys, però quan en tenia 15 va començar a drogar-se, a robar i a traficar. La mare el va denunciar dues vegades i, a la segona, el jutge li va aplicar una mesura de convivència en grup educatiu.

"Jo fumava marihuana i haixix, bastant, un grau elevat de consum. Jo, quan vaig vindre aquí, ja havia estat en un altre centre de justícia, tancat, o sigui que això per a mi era, entre cometes, un petit premi."

El jove, que prefereix quedar en l'anonimat, és un dels dotze que han passat pel pis que el Departament de Justícia té a Barcelona. Ara, reconeix, està millor:

"He aconseguit trobar una feina. I estic content perquè puc guanyar diners honradament i, a més, amb la meva parella també estic bé"

La seva mare també veu millores:

"No es posa violent, podem pactar els límits; Sobretot, et relaxa, et tranquil·litza. Ja no estic en alerta tota l'estona."