Una flamarada solar (NASA)
Una flamarada solar (NASA)

Una tempesta solar caníbal arriba a la Terra i portarà aurores a llocs poc habituals

El fenomen també podria afectar les comunicacions elèctriques i de ràdio

RedaccióActualitzat

La NASA ha advertit que una potent erupció de plasma supercalent que es va originar aquest dimecres al Sol podria provocar afectacions en les comunicacions en arribar a la Terra aquest divendres, a partir de les 8 del vespre, hora catalana.

Això passaria perquè aquest tipus d'erupció, conegut científicament com a ejecció de massa coronal (CME), ha desencadenat una forta tempesta geomagnètica que podria provocar petites fluctuacions en algunes fonts d'alimentació i ràdio HF (d'alta freqüència) i altres afectacions a les xarxes elèctriques.

Segons l'agència nord-americana, aquestes explosions provenen de la taca solar AR3500 i el que fa especialment potent aquest episodi no és només la força de l'esclat que hi ha hagut, del tipus M9.8, sinó que aquest s'hagi fusionat amb altres esclats previs que hi va haver un dia abans, de menys potència, però que han acabat engolits pel més gran. D'aquí ve el nom que li han posat: "tempesta solar caníbal".


Tot i així, la NASA aclareix que la Terra disposa d'un escut de defensa natural, el nostre camp magnètic, que desvia aquest vent elèctric cap als pols i que en cap cas és perjudicial per als éssers humans.

Una aurora boreal a Finlàndia (Reuters/Alexander Kuznetsov)

Aurores boreals visibles a latituds mitjanes

Però quan les potents flames solars topin amb l'atmosfera terrestre, es generarà un altre fenomen: el de les aurores boreals. En aquest sentit, la nord-americana Administració Nacional Oceànica i Atmosfèrica (NOAA) ha pronosticat condicions de tempesta geoomagnètica forta (G3), fet que comportarà aurores visibles a latituds mitjanes, en llocs on normalment no se'n veuen.


L'última tempesta geomagnètica de nivell G3 va ser el 5 de novembre passat i va crear aurores boreals visibles en zones poc habituades a aquest fenomen, com al sud de Grècia o a Turquia.

Ara, els caçadors d'aurores d'arreu del món ja esperen impacients l'arribada a la Terra d'aquesta nova tempesta solar. L'astrofotògraf Gareth Mon Jones va captar, per exemple, aquesta imatge a Anglesey, al País de Gal·les.


Altres fotògrafs i meteoròlegs també van fotografiar els efectes d'aquella tempesta solar a la Terra en forma d'aurores boreals ben visibles.

 


El precedent del 1859

L'any 1859 hi va haver la tempesta solar Carrington, considerada la més potent mai registrada.

Llavors, les aurores boreals que va provocar van arribar a veure's a latituds mitjanes i fins i tot baixes, com a Cuba o Colòmbia, i van provocar afectacions en els sistemes de telègraf de tot Europa i Nord-amèrica.


On mirar?

Les aurores boreals són força volubles i poden estar latents abans d'esclatar de cop i volta. Si vols intentar fer un cop d'ull a les aurores que poden arribar aquesta nit, es recomana fer-ho des d'un lloc fosc, lluny de les llums brillants de les ciutats, i mirar cap al nord.

 

ARXIVAT A:
CiènciaMeteorologia
Anar al contingut