Una nova tècnica sense radiació podria canviar el diagnòstic precoç del càncer de mama
En les pròximes setmanes, el Vall d'Hebron i el Barcelona Supercomputing Center començaran les proves clíniques per validar una nova modalitat d'imatges mèdiques basades en ultrasons en 3D, un sistema indolor i innocu més segur i precís que les mamografies
L'Hospital Vall d'Hebron i el Barcelona Supercomputing Center (BSC) començaran en les pròximes setmanes les proves de validació clínica d'una nova tècnica de detecció precoç del càncer de mama basada en ultrasons en 3D que no utilitza radiació. El nou sistema, pioner al món, ofereix una qualitat d'imatge superior a les mamografies i és molt més còmode i segur per a les dones, ja que l'examen és indolor i innocu.
La Vall d'Hebron està buscant ara voluntàries per participar en aquesta iniciativa entre les dones que participen en el seu programa de detecció precoç del càncer de mama. La nova tècnica és especialment beneficiosa per a les persones amb un teixit mamari dens, que representen el 40% de les dones del món.
El nou mètode de diagnosi fa servir tècniques de supercomputació per aconseguir la màxima qualitat d'imatge i millorar així la precisió del diagnòstic de forma totalment segura per a les dones. El dispositiu d'ultrasons en 3D no proporciona imatges en temps real, però permet crear un "bessó digital del teixit mamari simulat", en poques hores, gràcies al supercomputador Mare Nostrum 5.
Aquest bessó replica qualsevol emissió d'ultrasons feta pel Tomògraf Informatitzat per Ultrasons 3D --que és l'aparell que farà el mesurament al Vall d'Hebron i que és únic al món-- fins a crear "un mapa tridimensional complet que detalla les propietats del teixit en cada píxel", explica Josep de la Puente, l'investigador del BSC i coordinador del projecte. Tenir un mapa tan detallat permet detectar qualsevol canvi en el teixit mamari i, per tant, millorar la precisió dels diagnòstics.
"El que podem aconseguir en uns dies al Barcelona Computing Center trigaria anys en un ordinador normal", conclou De la Puente.
També serà molt més còmode per a les dones. D'entrada, està pensat per complementar els mètodes de diagnòstic actuals, com les mamografies --que utilitzen raigs X--, però a la llarga els podria reemplaçar, com explica Ana María Rodríguez, cap del Servei de Radiologia de la Dona de l'Hospital Vall d'Hebron i investigadora principal del grup d'Imatge Mèdica Molecular del VHIR (Vall d'Hebron Institut de Recerca).
"Aquesta nova eina diagnòstica permetrà oferir una imatge més completa des del punt de vista funcional i multiparamètric, evitant l'ús de radiació ionitzant i millorant el confort de les dones durant l'exploració radiològica anual, amb la finalitat de detectar precoçment el càncer de mama."
Com funciona?
L'examen a la pacient es fa en un llit, on la usuària es col·loca de bocaterrosa, amb el pit submergit en un recipient ple d'aigua a una temperatura de 36,5 °C. Després, s'utilitza la ultrasonografia per recollir dades de cada pit per separat, que es transfereixen a un ordinador.
El procediment dura, aproximadament, tres minuts per pit.
Per a la presa d'imatges es farà servir un Tomògraf Informatitzat per Ultrasons 3D (3D USCT III), dissenyat i construït pel Karlsruher Institut für Technologie (KIT) a Alemanya, que és l'únic dispositiu complet d'aquestes característiques al món. El KIT està treballant amb prototips addicionals d'aquest tomògraf, però el primer a sotmetre's a validació amb pacients és el que hi ha actualment a Barcelona. Abans d'arribar a aquest punt, ha superat amb èxit un seguit de proves de seguretat elèctrica i d'ultrasons en un laboratori mèdic especialitzat alemany.
L'aparell té una cobertura hemisfèrica 3D i 2.304 transductors individuals que actuen com a transmissors i receptors per examinar el teixit mamari a la recerca de canvis patològics.
En qüestió d'hores i després de fer milers de simulacions --unes 50.000 simulacions d'ones d'ultrasons per cada imatge reconstruïda--, el programari utilitzat en el supercomputador Mare Nostrum 5 genera imatges 3D reals d'alta qualitat capaces de proporcionar un diagnòstic més precís, que estan a punt per ser analitzades pels metges.
En aquest projecte, que porta el nom QUSTom i que reuneix físics, enginyers, científics de la computació, oncòlegs i metges radiòlegs, també hi participen, a més del BSC i la Vall d'Hebron, socis del Regne Unit, Alemanya, Eslovènia i Espanya. El projecte ha rebut 2,7 milions d'euros de fons europeus.
El projecte QUSTom utilitza algorismes inspirats en altres procediments d'àrees de recerca completament diferents, com l'anàlisi del subsol terrestre.
El càncer de mama, el tumor més diagnosticat al món
El càncer de mama és un dels tumors més comuns a escala mundial, amb 2,3 milions de diagnòstics l'any i 700.000 defuncions, segons dades del 2022 de la Societat Espanyola d'Oncologia Mèdica (SEOM). A Espanya, es preveu que el 2024 es registrin aproximadament 36.395 nous casos de càncer de mama segons REDECAN --la xarxa espanyola de registres de càncer--, cosa que suposa un lleu augment respecte al 2023.
El càncer de mama és el càncer més freqüent de les dones a Catalunya. Es diagnostiquen aproximadament 3.400 casos cada any d'aquesta malaltia en dones de 50 anys o més, segons dades del Departament de Salut. Un nombre important d'aquestes dones sobreviuran a la malaltia. Malgrat això, a Catalunya cada any moren un miler de dones per aquesta causa.
La detecció precoç juga un paper fonamental per augmentar les taxes de supervivència de les pacients.
