Imatge d'arxiu de la campanya per l'avortament quirúgic voluntari a les portes de l'Hospital Verge de la Cinta de Tortosa (ACN/Jordi Marsal)

1 de cada 4 dones que avorten a Catalunya acaba pagant una clínica privada per fer-ho

A la sanitat pública catalana, un 44% dels professionals de ginecologia són objectors i això és un dels motius pels quals 19 comarques no tenen cap centre públic que faci avortaments quirúrgics

Begoña Grijelmo/Ferran Moreno Actualitzat
TEMA:
Avortament

Almenys una de cada quatre catalanes acaba pagant una clínica privada per avortar, segons ha confirmat el Departament de Salut a TV3, tot i que és un dret reconegut a Espanya, lliure i gratuït. Des del 2010, la llei diu que una dona pot avortar lliurement fins a les 14 setmanes i durant la resta de l'embaràs en determinats supòsits. Motes dones, però, no poden decidir ni on ni com avortar.

Gairebé la meitat dels professionals de ginecologia, un 44%, són objectors de consciència i cap hospital públic atén l'avortament quirúrgic quan és a petició de la dona. Ho fan només per causes mèdiques. Això fa que moltes dones hagin de desplaçar-se lluny de casa seva per avortar.

En total, l'any 2019, 21.936 dones van avortar i, d'aquestes, Salut té constància que més de 5.153 se'l van pagar de la seva butxaca, xifra que representa un 23,49% del total. Són avortaments assumits de forma particular en centres privats. Deu d'aquests centres tenen concert amb la sanitat pública, que ha finançat 6.892 interrupcions de l'embaràs voluntàries o a petició de la dona --és a dir, que no és per causes mèdiques.

Els hospitals públics només atenen avortaments per causes mèdiques i no tots. En total, el 2019 es van fer en centres hospitalaris 2.092 avortaments. I les unitats d'atenció a la salut sexual i reproductiva (ASSIR) que ofereixen avortaments farmacològics (una quarantena del total) en van fer aquest mateix any 7.799.


Grans diferències per territori

En aquest mapa veiem les dones que van avortar el 2019 segons la comarca on vivien. Evidentment, la gran majoria es concentren a les zones més poblades. Barcelonès, Baix Llobregat i els dos Vallès. Però n'hi ha de repartides per tot el país.

 

Les comarques de Lleida són un forat negre històric al mapa, on l'accés a la interrupció de l'embaràs és pràcticament nul i on el dret a l'objecció de consciència dels professionals xoca de cara amb el dret a l'avortament.

Quan l'embaràs no és desitjat, les dones que necessiten una intervenció han d'anar a una clínica privada a Barcelona, on són la gran majoria de centres concertats. Des del territori, el clam de les dones és portar aquesta pràctica a la xarxa pública per evitar casos com el de les Terres de l'Ebre, on l'any passat 96 dones van haver de fer molts quilòmetres per poder avortar.

Selene Alberich Bosch, de l'Assemblea Vaga Feminista Terres de l'Ebre, denuncia que "onze anys després de l'aprovació de la llei, el Departament de Salut no ha fet cap campanya."

"Encara ara es continua visualitzant com una qüestió amagada, clandestina, que ho has de fer sola, que és tabú."

En aquest altre mapa veiem els centres sanitaris on es van practicar interrupcions de l'embaràs el 2019. Altra vegada a les comarques més poblades es notifiquen més avortaments, però n'hi ha fins a 19 on no se'n va practicar cap. Les dones que hi viuen han de marxar lluny del seu centre de referència per avortar.

 

El departament assegura que treballa per garantir l'equitat territorial i anuncia que a la tardor començarà a fer avortaments quirúrgics a Berga i a Lleida.

Un dels grans impediments per al desplegament a tot el territori és l'elevat nombre d'objectors. Segons dades de Salut, dels 748 treballadors de l'àmbit de la ginecologia, 334 són objectors. D'aquests, 178 es neguen a fer avortaments si és a petició de la dona, però sí que en fan per causes mèdiques. En canvi, 156 no en fan sota cap concepte.


Dubtes encara sobre la taula

Moltes dones encara es pregunten si és legal, gratuït, si ho poden fer sense targeta sanitària o quan són menors. Són algunes de les preguntes bàsiques que encara són presents. La porta d'entrada és la Primària, tot i que moltes dones ni s'ho plantegen.

La sanitat pública ofereix dos mètodes, segons el cas: el farmacològic (que combina dos medicaments) i el quirúrgic (que requereix una intervenció), però amb clares desigualtats al territori.

Sílvia Aldavert Garcia, coordinadora Associació dels Drets Sexuals i Reproductius reivindica:

"Oi que jo per parir no he de baixar a Vall d'Hebron, o a Barcelona? Oi que jo puc parir perquè hi ha un hospital o un centre de referència? Si jo puc parir, he de poder avortar."

Segons Aldavert, "la clau per aconseguir que el dret a l'avortament sigui real i efectiu és lluitar contra l'estigma. "I les institucions són absolutament prioritàries en aquesta lluita perquè no hi ha la voluntat de posar l'avortament al centre com el que és, com un dret", ha afegit.


Salut vol posar el focus en la prevenció

Un dret que, segons el conseller de Salut, està garantit. Argimon destaca que gairebé el 35% de les dones que avorten ho han fet abans i posa el focus en la prevenció.

En aquest sentit, ha anunciat un pla per garantir de forma gratuïta a un anticonceptiu de llarga durada a dones de fins a 29 anys que ja hagin avortat:

És un pla d'anticoncepció de llarga durada que serà oferir un DIU o un implant subcutani que durant tres anys pugui estar en funcionament. La idea és portar aquest pla de manera gratuïta a totes les persones que ja han interromput de manera voluntària l'embaràs fins als 29 anys.

El conseller ha quantificat aquest pla en un milió d'euros anuals.

La CUP porta el tema al Parlament

Aquesta tarda, el Parlament debat una moció de la CUP que insta el govern a treballar per millorar l'accés a aquest dret.

La CUP també demana a la Generalitat que acabi amb els concerts amb clíniques privades d'entitats eclesiàstiques que fan una objecció de consciència institucional contra la interrupció de l'embaràs.

 

ARXIVAT A:
Avortament Salut
VÍDEOS RELACIONATS
ÀUDIOS RELACIONATS
Anar al contingut