Una investigadora en primer pla amb una pipeta mentre dues més la miren al darrere
Científiques en un laboratori del Centre Nacional d'Investigacions Cardiovasculars

Una altra barrera per a les científiques: els seus articles són molt menys citats

Un estudi sobre revistes mèdiques d'alt impacte mostra que hi ha grans diferències quan l'article el signa un home i això dificulta la progressió de les dones en la seva carrera acadèmica i investigadora

Els articles de recerca mèdica publicats per dones en revistes d'alt impacte són molt menys citats que els articles signats per homes, cosa que fa més difícil que progressin en la seva carrera acadèmica i investigadora.

Aquesta és la conclusió d'un estudi fet per Paula Chatterjee i Rachel M. Werner, de l'Escola Perelman de Medicina i l'Institut Leonard Davis d'Economia de la Salut de la Universitat de Pennsilvània. S'ha publicat al JAMA Open Network

Les autores expliquen que les dones afronten molts reptes en la medicina acadèmica: tot i que s'ha incrementat la seva presència en aquest camp, tenen menys probabilitats de ser reconegudes com a expertes, ser convidades a intervenir en grans conferències, rebre premis, ser promogudes com a professores titulars o jugar papers de lideratge.

A tot això, ara hi afegeixen proves que quan publiquen articles, fins i tot com a autores principals, són menys citades que els seus col·legues homes.

Les citacions, mesura per al reconeixement acadèmic

Les dues autores van analitzar articles publicats entre el 2015 i el 2018 en cinc revistes mèdiques d'alt nivell: Annals of Internal Medicine, British Medical Journal, JAMA, JAMA Internal Medicine i The New England Journal of Medicine. En total en van recollir 5.554, dels quals 1.975 –el 35,6%– tenien una dona com a primera signant i un 25,8% la tenien com a autora principal o mentora (sènior).

Durant aquest període, els articles amb una dona com a primera autora van ser citats en altres revistes una mitjana de 36 vegades, comparat amb una mitjana de 54 citacions quan el primer signant era un home.

Si l'autora sènior era una dona, se citaven una mitjana de 37 vegades, i si era un home, tenien 51 citacions.

Els articles menys citats, 33 vegades de mitjana, eren els que tenien dones com a primera signant i com a autora principal. Quan eren dos homes, hi havia una mitjana de 59 cites.

Això és un problema important, perquè, com explica una de les autores, "el nombre de vegades que un article revisat és citat per altres investigadors es fa servir usualment com a mesura per al reconeixement acadèmic i la influència, així com en avaluacions i promocions professionals".

"Les dones acadèmiques ja fan front a diverses barreres per avançar en la carrera i la disparitat de citacions només fa que ampliar l'espai entre elles i els seus col·legues homes."

I aquest desequilibri no es resoldrà només contractant i orientant més dones, afegeix l'autora principal, Rachel Werner.

"També hem de treballar per assegurar que les dones que ja estan en la medicina acadèmica són avaluades i promogudes de manera equitativa per les seves contribucions i els seus èxits. Des de les revistes que publiquen aquests treballs fins a les institucions que els promouen un cop han aparegut, tothom hauria d'estar implicat a superar aquesta divisió de gènere."

Les autores també constaten que les dones tenen menys probabilitats de ser triades per ser investigadores sènior dels estudis.


Pitjor si pertanyen a minories ètniques

Tot plegat pot tenir diverses causes, assenyalen: des d'audiències o xarxes professionals més reduïdes per a les dones fins a la menor presència en els mitjans i fins i tot que molta gent pensi que els estudis liderats per dones tenen menys valor.

Afegeixen que, com han revelat molts altres estudis, entre els investigadors en general també hi ha discriminació per grup ètnic o racial. Per això conclouen el següent:

"Les dones de minories ètniques i grups racials, particularment, poden fer front a barreres formidables per al seu avenç professional, que està influït per diversos biaixos que es creuen. Corregir els desequilibris sociodemogràfics en medicina acadèmica requerirà un enfocament múltiple i intencionat."

ARXIVAT A:
Igualtat de gènereRecerca científicaCiència
Anar al contingut