Un terç de les persones de l'àrea de Barcelona no viu en habitatges en condicions

Càritas afirma que "viure sota un sostre no sempre es pot considerar tenir una llar"
Un terç de les persones de l'àrea de Barcelona no viu en habitatges en condicions

Un terç de les persones de l'àrea de Barcelona no viu en habitatges en condicions

Càritas afirma que "viure sota un sostre no sempre es pot considerar tenir una llar"
Redacció Actualitzat
TEMA:
Pobresa energètica
Càritas alerta que "viure sota un sostre no sempre es pot considerar tenir una llar"

Càritas alerta que "viure sota un sostre no sempre es pot considerar tenir una llar"

Un terç dels habitants de l'àrea de Barcelona viuen en un lloc que no es pot considerar pròpiament una llar. Pateixen l'anomenada exclusió residencial.

Són dades de 2017 recollides en l'últim informe presentat per Càritas Barcelona, a partir de l'Enquesta sobre Integració i Necessitats socials elaborada per la fundació FOESSA.

Algunes persones viuen directament al carrer, són els anomenats sensesostre. D'altres, però, teòricament tenen un habitatge... però aquest espai sota un sostre i entre quatre parets no reuneix les condicions mínimes de confort i salubritat: fortes humitats, plagues com xinxes, falta d'electricitat o gas.

 

 

En altres casos, el problema és l'amuntegament en una sola habitació -de casa d'algú altre- per raons econòmiques, que impedeix desenvolupar una vida personal i familiar normal. I encara hi ha les persones que viuen amb l'amenaça de ser desnonades o de patir violència de la parella o altres familiars amb qui comparteixen l'habitatge.

La mateixa Càritas Barcelona ha reconegut la seva sorpresa per les dades d'aquesta enquesta, que demostren que el problema de la llar és més greu del que es pensaven. Fins al punt de fer la següent afirmació:

"Viure sota un sostre no sempre es pot considerar tenir una llar."

L'entitat, a més, alerta que aquesta precarietat de l'habitatge afecta molts infants i "està destruint una de les poques eines que poden servir per trencar amb la transmissió intergeneracional de la pobresa, com és l'educació".

"La vivència de situacions de pobresa crònica durant la infància multiplica el risc de patir-la en l'edat adulta."

Si els nens canvien d'escola sovint, per exemple, o a casa no hi tenen lloc per estudiar o fer els deures, el seu rendiment escolar se'n ressenteix, i augmenten les seves probabilitats de patir exclusió social quan siguin adults.

 

 

En aquest sentit, l'informe constata que la meitat de les persones afectades per l'exclusió residencial són infants, un 40 per cent dels quals tenen problemes de salut mental: insomni, irritació i, en alguns casos, depressió.

ARXIVAT A:
Pobresa energètica Pobresa

VÍDEOS RELACIONATS

ÀUDIOS RELACIONATS