El salari mínim amb l'acord de sindicats i patronals haurà d'esperar

El Ministeri de Treball vol fixar al més aviat possible el salari mínim interprofessional per al 2024 i aquest any, a diferència dels anteriors, acaricia la possibilitat de fer-ho amb un acord amb empresaris i sindicats. Les últimes pujades s'havien fet sense el consens amb les patronals.

Aquesta vegada, contra tot pronòstic, la patronal CEOE va ser la primera a fer una proposta per situar el salari mínim en 1.112 euros en 14 pagues, un 3% més de l'actual, uns 32 euros al mes.

Això havia fet pensar que la reunió d'aquest dilluns entre els sindicats majoritaris, CCOO i UGT i les patronals CEOE i CEPYME, podria acabar amb un acord ràpid, però finalment no ha estat així.

Segons els representants dels sindicats --després de la reunió--, les patronals no s'han mogut de la seva proposta, que encara és lluny del 5% d'augment que reclamen ells.

Han explicat que el govern espanyol es manté en el 4% d'augment, 1.123 euros al mes, i que sobre la taula s'han posat propostes que ells han d'analitzar per saber si tindran els resultats que volen.

Així, la negociació seguirà en pròximes reunions de les quals encara no se sap la data, tot i que han assegurat que es faran "en breu".

Els sindicats ja havien manifestat en públic, i també a la reunió que es va fer a finals de novembre al Ministeri amb tots els interlocutors, que ells volien pujades entre el 4 i el 5?%, i que l'SMI quedés fixat per sobre els 1.200 euros mensuals en 14 pagues, que és el 60% del salari mitjà fixat per la Unió Europea per als salaris mínims.

A més, com ja havia demanat la patronal i sembla que haurien acceptat totes les parts, els contractes de serveis que tinguin les empreses amb les administracions públiques també es revisaran amb aquest increment. D'aquesta manera les empreses podran augmentar els sous dels treballadors i no perdre el marge que tenien quan havien guanyat el concurs.

Aquest cap de setmana, el secretari general de la UGT, Josep Maria Álvarez, veia factible que amb un petit esforç s'arribés a un acord, però caldrà esperar.

El ministeri no ha tensat la negociació. L'equip de Yolanda Díaz defensa que l'objectiu és que el salari mínim interprofessional sigui el 60% del salari mitjà --com marca la carta social europea-- i que la pujada estigui en línia del que pujaran les pensions --entre el 3,7 i el 3,8?%--, i el que estan pujant els salaris, 3,4% amb les dades d'octubre.

Això seria una mica més del 3% que proposa la CEOE i una mica menys del que busquen els sindicats.

Abans, el salari mínim interprofessional era referència per a un segment molt baix de treballadors. Ara, cada cop són més els convenis on les categories més baixes freguen el salari mínim interprofessional i qualsevol modificació fa que s'hagin de revisar els sous de milers i milers de treballadors. Els passa als treballadors que es regeixen amb el conveni del camp i de les explotacions agràries, passa també amb un altre gran conveni que és el de les empreses de neteja o en el d'oficines i despatxos, en el de comerç i també en molts d'hostaleria.

En alguns casos, les pujades del salari mínim interprofessional comporten que l'empresari retiri alguns dels complements que tenien els treballadors, també els de sous més baixos, i que, per tant, el sou real d'aquests treballadors, malgrat que s'apugi l'SMI, no acabi pujant.