Un passeig pels refugis de Barcelona, una ciutat amagada a 10 metres sota terra

Fa 85 anys, Barcelona va ser la primera ciutat del món bombardejada sistemàticament des de l'aire per l'aviació italiana. Un tètric camp de proves per a la Segona Guerra Mundial al qual Catalunya va fer front construint, en temps rècord, centenars de refugis. Avui són un testimoni únic de solidaritat, lluita i resistència antifeixista.

La Model Espai de Memòria ha inaugurat l'exposició "1.322 refugis antiaeris de Barcelona", en què la fotògrafa i periodista Ana Sánchez exposa 170 imatges d'alguns dels refugis de la ciutat que van salvar milers de vides durant la Guerra Civil.

Les galeries 3 i 4 de la presó barcelonina posen en valor aquest patrimoni civil únic coincidint amb el 85è aniversari de l'històric bombardeig que va viure la ciutat el març del 1938.

Hem pogut visitar un parell d'aquests refugis amb els creadors de la iniciativa, la fotògrafa i l'historiador Xavier Domènech, tots dos comissaris de l'exposició.

Sota el trànsit, el brogit i el batec diari de Barcelona existeix una altra ciutat, subterrània, deu metres sota terra.

Com al subsol d'un hotel acollidor, com és Casa Gràcia, que acaba de saber la història que amaguen els seus soterranis.

Ana Sánchez ha descobert que durant la guerra acollia un dels refugis més importants del país, el de la Junta de Defensa Passiva. L'enginyer Ramon Parera, encarregat de crear els refugis d'arreu de Catalunya, va connectar-los tots en aquest lloc.

"Parera, una figura excepcional, coordinava des d'aquest organisme de la Generalitat republicana la resta de refugis. Va instal·lar aquí la centraleta d'alarmes antiaèries per avisar la població", diu Sánchez.

Quan es posaven en marxa, la megafonia alertava:

"Atenció, catalans. Hi ha perill de bombardeig. Aneu als vostres refugis amb calma i serenitat. La Generalitat vetlla per vosaltres."

I d'un refugi institucional a un de col·lectiu i popular, el de la fàbrica Elizalde. Ara hi ha uns blocs alts que són vivendes privades, però abans s'hi fabricaven motors d'avions i cotxes i va ser objectiu militar durant la guerra.

Els treballadors miraven de mantenir l'activitat fabril a l'interior del seu immens i espectacular refugi, amb vàter inclòs, sota l'actual escala de veïns.

"Aquesta aposta per la defensa passiva col·lectiva al subsol és el que es va conèixer al Parlament britànic com el "model Barcelona". Era una aposta política que Churchill va lloar, però que no va aplicar a Londres", explica la fotoperiodista.

A Barcelona, durant gairebé dos anys de bombardejos es van identificar entre 2.700 i 4.000 víctimes. A Londres, en 7 mesos, 43.000.

I així, han anat documentant un rere l'altre aquests espais, després de molts anys d'investigació prèvia i de tres anys de baixar, càmera al coll, al subsol de la ciutat per fer un retrat únic i inèdit del nostre patrimoni civil.

Sovint, sent la primera persona que visitava alguns refugis, 85 anys després. Un punyent exercici de memòria gràfica, inèdita i de subsol.

Xavier Domènech assegura que "una cosa és conèixer la història i l'altra és poder gairebé tocar-la, trepitjar-la, com passa aquí a sota. Els refugis expressen una connexió entre passat i present. És un dels principals patrimonis, no només arquitectònics i històrics, sinó de valors, els que van permetre resistir i lluitar".

El de Casa Gràcia i el de la fàbrica Elizalde són només dos dels 40 refugis que ha fotografiat l'artista catalana, nascuda a Sevilla, d'un total de 1.322 inventariats fins ara a la ciutat de Barcelona. Una xifra que dona títol a l'exposició que mostra el seu treball a la presó Model.

Instantànies on el temps resta aturat, tal com va quedar llavors. Sense presència humana, però amb objectes, rovellats i muts, que testimonien la seva presència passada.

Cables, bombetes o ampolles que ens transporten, amb emoció, fins a aquells dies d'horror, però també de solidaritat i esperit cívic.

I sempre amb la mirada de la fotògrafa respectant la llum, la foscor i el silenci. Instantànies que adquireixen encara més sentit i ressonen de forma més colpidora a les galeries de la Model, amb les seves cel·les esdevenint refugi del refugi. Un espai de repressió franquista durant dècades que ara convida a la resistència, la reflexió, l'art i la memòria.

Aquest és el mapa dels 40 refugis que ha retratat la fotoperiodista Ana Sánchez: