Un nou arbre genealògic reescriu el nostre origen: venim de dues branques d'homínids

Fins ara, la teoria més comunament acceptada sobre l'origen de l'Homo sapiens és que procedeix d'un únic grup relativament petit que vivia en algun lloc d'Àfrica i que des d'allà es va anar estenent per tot el món.

Ara, una nova teoria creada a la Universitat de Davis, a Califòrnia, postula que l'origen hauria estat múltiple, i s'hauria repartit per una zona força extensa del continent africà.

Per fer-la, els investigadors van analitzar l'ADN de poblacions indígenes de diversos punts d'Àfrica, com els Mende de Sierra Leone, els Gumuz d'Etiòpia i els Nama de Sud-àfrica.

Aquest últim grup ètnic se l'estudia des de fa temps, perquè el seu genoma té una variabilitat molt més alta que el de la majoria de poblacions humanes d'arreu del món.

L'arbre genealògic de la humanitat

Comparant tots aquests genomes entre si i amb d'altres del Regne Unit actual i d'un neandertal de fa 50.000 trobat a Croàcia, van crear models informàtics de possibles arbres genealògics comuns. 

Van comparar després aquests models amb les dades aportades per les troballes arqueològiques fetes a Àfrica les últimes dècades, i van concloure que la teoria d'un únic origen no s'aguanta.

Segons les seves conclusions, que s'han publicat aquesta setmana a la revista científica Nature, el model més plausible és que va haver-hi almenys dues branques establertes a diversos llocs durant centenars de milers d'anys.

Fa un milió d'anys a Àfrica

De fet, han remuntat el model fins fa un milió d'anys, quan les dues branques ja estaven definides, i han teoritzat que d'una d'elles haurien sortit els neandertals, fa uns 600.000 anys.

Les dues branques van continuar coexistint separades, però barrejant-se genèticament de tant en tant, fins fa uns 120.000 anys, en què s'haurien ajuntat en alguns punts del continent i haurien donat origen a l'Homo sapiens.

Els investigadors han especulat amb la possibilitat que el motiu fossin canvis climàtics i ambientals, com ara la pujada del nivell del mar, que els expulsés de la costa, o la conversió d'àrees extenses en deserts.

Els investigadors no han pogut precisar on podrien haver viscut aquestes dues branques durant gairebé un milió d'anys, però asseguren que la segona podia haver estat a Àfrica Occidental.

Canvia la prehistòria de l'Homo sapiens

La investigadora principal de la recerca, l'antropòloga i genetista Brenna Henn, està convençuda que les seves conclusions canvien l'origen de les espècies d'homínids, sobretot de l'Homo sapiens:

"This new research changes the origin of species." @ucdavis anthropology research from Brenna Henn, @genomecenter. https://t.co/1y5O6QE7TL

— Kat Kerlin (@UCDavis_Kerlin) May 17, 2023

De tota manera, admet que el model d'arbre genealògic que han elaborat, que considera que és molt més lògic que els anteriors, encara és incert, perquè caldria molta més informació per poder-lo precisar:

"Aquesta incertesa es deu a les dades limitades de fòssils i genòmiques antigues, i al fet que el registre fòssil no sempre s'alinea amb les expectatives dels models construïts amb ADN actual."

Henn i els seus col·laboradors tenen previst perfeccionar el seu model afegint-hi més genomes de poblacions africanes i d'altres parts del món, i esperen que això comportarà noves sorpreses.

La variabilitat genètica a Àfrica no es deu a barreges amb homínids arcaics

Una de les principals conclusions de la recerca és que nega la idea força estesa que la variabilitat genètica de molts grups africans actuals es deu a que es van creuar amb homínids més arcaics.

És el que assegura Tim Weaver, que considera que això s'explica millor per la coexistència de grups d'humans diferents durant centenars de milers d'anys:

"Els models anteriors més complicats proposaven contribucions d'homínids arcaics, però aquest model indica el contrari"

Els autors de la recerca qualifiquen el seu arbre genealògic de "model de branques dèbilment estructurades", perquè es basa en el fet que aquestes branques van anar barrejant-se al llarg dels mil·lennis.

Tot plegat, un nou canvi en unes teories que han evolucionat força els últims anys gràcies a la tecnologia genòmica que permet analitzar l'ADN amb un detall inimaginable fa poques dècades.