Un estudi desxifra què diuen els goril·les quan es colpegen el pit
Un equip de científics revela per primera vegada com aquest sistema permet intimidar altres goril·les i atreure femelles
Un estudi desxifra què diuen els goril·les quan es colpegen el pit

Un estudi desxifra què diuen els goril·les quan es colpegen el pit

Un equip de científics revela per primera vegada com aquest sistema permet intimidar altres goril·les i atreure femelles

Xavier DuranActualitzat
TEMA:
Recerca científica
El vocabulari dels goril·les: els cops al pit indiquen la seva potència i mida corporal
Goril·la de muntanya colpejant-se el pit (Dian Fossey Gorilla Fund)

Si passegeu per un lloc on hi hagi goril·les i sentiu uns cops més aviat greus, més val que fugiu en direcció contrària. Probablement es tracta d'un goril·la mascle de gran mida i força.

Això es pot deduir d'una recerca que per primera vegada revela què volen dir els goril·les quan es colpegen el pit i quin missatge revelen els tipus de cops.

L'equip que ha estudiat aquesta característica dels goril·les ha estat dirigit per Edward Wright i Martha Robbins, de l'Institut Max Planck d'Antropologia Evolutiva de Leipzig, Alemanya, i hi ha participat, entre altres investigadors, Jordi Galbany, del Departament de Psicologia Clínica i Psicobiologia de la Universitat de Barcelona. El treball s'ha publicat a la revista Scientific Reports.
 

Imatges consecutives d'un goril·la que es colpeja el pit (Jordi Galbany)


Un cop cada vint hores de gravació

Els estudis fets fins ara s'havien centrat més en les vocalitzacions dels goril·les. També es pensava que els cops s'associaven a la competència entre mascles i al procés d'elecció de grup per part de les femelles, però es desconeixia el tipus d'informació comunicada.

Per estudiar-ho, l'equip va gravar 25 mascles de goril·les de muntanya al Parc Nacional dels Volcans de Ruanda entre gener del 2014 i juliol del 2016.

Es tracta d'una subespècie classificada en perill d'extinció per la Unió Internacional per a la Conservació de la Natura (UICN). Es calcula que només en queden prop de mil exemplars, repartits entre el Parc Nacional de la Selva Impenetrable de Bwindi (Uganda) i les muntanyes Virunga, ubicades entre la República Democràtica del Congo, Uganda i Ruanda.

Els goril·les de muntanya van ser estudiats, popularitzats i protegits per Dian Fossey i avui la seva feina prossegueix amb la fundació que porta el seu nom.

Els autors van enregistrar els cops al pit dels goril·les per poder analitzar-ne diferents paràmetres sonors, com la durada, el nombre de cops i la freqüència d'emissió. En aquests dos vídeos de la Fundació Dian Fossey, gravades per James, es poden veure goril·les en acció:

 

 

 

No seria difícil que el moment dels cops passés per alt, tenint en compte el que descriu Jordi Galbany:

"Els goril·les mascles es colpegen el pit una vegada cada vint hores d'observació, però ho poden fer cada pocs minuts quan hi ha una interacció entre dos grups de goril·les."

Afegeix que el comportament és més freqüent els dies en què hi ha alguna femella del grup en període de zel.

Per això, va ser una tasca complexa, com explica Eric Ndayishimiye, assistent de recerca de la Fundació Dian Fossey:

"Realitzar aquest estudi va ser un repte perquè els cops del pit tenen una durada relativament curta i calia ser al lloc adequat en el moment adequat per obtenir els enregistraments de so, així com mantenir-se allunyat d'aquests grans i poderosos animals."

Però si calia mantenir-se allunyat, com es podia mesurar amb precisió el cos i, concretament, l'amplada de l'esquena? Es va fer amb tècniques fotogramètriques, una feina en què va participar directament Jordi Galbany.
 

Jordi Galbany durant la seva recerca (Universitat de Barcelona)


Cops amb freqüències més baixes

Els goril·les de muntanya viuen en grups socials on hi sol haver un o més mascles que competeixen amb la resta de mascles del mateix grup i dels grups veïns.

Els mascles pesen el doble que les femelles i els cops, que són alhora senyal visual i acústic, indiquen de manera fiable les dimensions corporals dels goril·les al seu grup social i als grups veïns.

Els científics van descobrir que els mascles més grans i competitius emeten cops amb freqüències més baixes, és a dir, sons més greus. Això s'explicaria, segons els experts, perquè les estructures anatòmiques pròximes a la laringe dels mascles més grans podrien reduir les freqüències del so que produeixen mentre es donen cops al pit.

Així, els mascles rivals podrien sentir-se intimidats pel so d'aquests cops de llarg abast, que s'arriben a sentir fins a un quilòmetre de distància. Aleshores, alguns goril·les podrien decidir, de forma prudent, no entrar en lluita i a les femelles els serviria per escollir possibles companys. Així ho explica Jordi Galbany:

"El comportament del cop al pit és típic dels goril·les —sobretot dels mascles adults— i sempre s'havia descrit com una demostració de força (display) relacionada amb l'estatus social i amb conductes d'amenaça."

La generació dels senyals segueix tot un procés, com detalla Galbany:

"Aquest tipus de comportament és el clímax de tota una demostració: el goril·la comença a fer vocalitzacions similars a uns udols curts, es posa dret i corre sobre les cames mentre es dona cops forts al pit amb els dos palmells de les mans alternativament, i produeix un so impressionant, com el redoblament d'un timbal."

L'equip també va descobrir una gran variació en el nombre de cops i la durada del cop al pit entre els diferents mascles. Té cada individu un codi propi? Això pot ser objecte d'una altra recerca.

De moment, l'estudi concorda amb recerques prèvies en què l'equip havia constatat que els goril·les mascles més grans eren més dominants socialment i tenien més èxit reproductiu. Ara se sap com informen d'aquest poder: amb una mena de vocabulari basat en aquests característics i icònics cops al pit.

ARXIVAT A:
Recerca científicaEcologiaCiència
Anar al contingut