Un estudi amb participació de la UAB identifica grans diferències entre neurones amb receptors de dopamina
Un estudi amb participació de la UAB identifica grans diferències entre neurones amb receptors de dopamina

Un estudi amb participació de la UAB identifica grans diferències entre neurones amb receptors de dopamina

Fotografia conjunta de l'equip de recerca de l'INC-UAB que ha identificat diferències entre neurones amb receptors de dopamina. Imatge publicada el 13 de maig del 2020 (horitzontal)
Fotografia conjunta de l'equip de recerca de l'INC-UAB que ha identificat diferències entre neurones amb receptors de dopamina. Imatge publicada el 13 de maig del 2020 (horitzontal)

ACN Cerdanyola del Vallès.-Un estudi internacional en què ha participat un equip de recerca de l'Institut de Neurociències de la UAB (INC-UAB) ha demostrat grans diferències moleculars i funcionals entre neurones amb receptors de dopamina segons la seva localització. La recerca, feta en models de ratolí i publicada a Nature Communications, avança en l'estudi de les subpoblacions de neurones i d'aquests receptors. Això, asseguren els investigadors, obre la porta a dissenyar fàrmacs més específics per al tractament de malalties on la dopamina està alterada, com l'esquizofrènia, les addiccions o la malaltia de Parkinson. Afinar el tractament evitaria efectes secundaris d'altres fàrmacs.

Els investigadors recorden que cos estriat és una regió cerebral encarregada del control motor, la formació d'hàbits, la presa de decisions, la motivació i el sistema de reforç, entre d'altres tasques. Habitualment, la seva disfunció ha estat associada amb malalties neurològiques i psiquiàtriques. Un dels neurotransmissors més importants en aquesta regió, assenyalen, és la dopamina, que fa diverses funcions biològiques, segons el tipus de receptor a què s'uneixi.Ara, l'estudi publicat a Nature Communications s'ha centrat en els receptors D2 i ha demostrat que, contràriament al que es pensava, no totes les neurones dels cos estriat que expressen aquests receptors tenen les mateixes funcions, sinó que varien depenent de la posició neuro-anatòmica. Els investigadors han descobert centenars de marcardors moleculars dependents de la localització de les neurones, que donen lloc a nombroses subpoblacions neuronals."L'estudi demostra que al cos estriat hi ha una gran diversitat de subpoblacions de neurones. Identificar aquestes subpoblacions pot ser molt útil en el disseny de tractaments per malalties en què hi hagi alteracions en els nivells de dopamina, com l'esquizofrènia, les addiccions o el Parkinson", explica Emma Puighermanal Puigvert, investigadora de l'INC-UAB i primera autora de l'article. "Això ens pot permetre ser més específics a l'hora d'adreçar-nos selectivament a les neurones afectades i reduir així els efectes secundaris dels fàrmacs", afegeix. En el treball han participat també els investigadors de l'INC-UAB Albert Quintana i Elisenda Sanz.L'equip de recerca ha analitzat en models de ratolí, a través de tècniques innovadores, de quina manera s'expressen els gens d'aquestes neurones en les dues àrees principals de l'estriat: l'estriat ventral -que bàsicament consisteix en el nucli accumbens-, i l'estriat dorsal. En funció de l'àrea on es trobi la neurona i del subtipus que sigui, s'hi expressen unes proteïnes o unes altres. Això fa que canviïn les seves característiques i les tasques en què s'implica.El treball també ha aprofundit en l'estudi d'un tipus de neurones localitzades sobretot en el nucli accumbens, les que expressen la proteina WFS1, i ha analitzat els efectes derivats de la supressió dels seus receptors D2. El resultat és que els ratolins fan menys excavacions, un comportament innat del que encara se'n desconeixien els mecanismes neuronals implicats.L'equip d'investigadors també ha observat que, si s'augmenten els nivells de dopamina d'aquests ratolins a través de l'administració d'amfetamina, presenten uns patrons de moviment exagerats. L'equip de recerca considera que això demostra el paper clau d'aquests receptors en la resposta a psicoestimulants.Al mateix temps, l'estudi revela també la possibilitat de manipular subpoblacions neuronals determinades per comprendre millor la seva funció, tant dins d'un context fisiològic com patològic.

Anar al contingut