Un crim que ha commocionat Mèxic: uns narcos obliguen 5 amics a matar-se entre ells

Diego, Dante, Roberto, Jaime i Uriel acabaven de sortir del cinema. Havien anat a veure "Oppenheimer". Era el divendres 11, al vespre. No volien tornar a casa. És estiu i volien allargar el dia en companyia.

Van decidir anar al mateix lloc de sempre, al mirador que hi ha als afores de la seva ciutat, Lagos de Moreno, a l'estat de Jalisco. És l'últim moment en què van ser vistos en llibertat. Cap a la mitjanit, hi van arribar dues camionetes. Cinc homes armats a cadascuna. I els van segrestar.

Mèxic fa dues dècades que compta desapareguts, compta assassinats... i ara compta barbàries. Les d'aquests cinc joves de 19 a 22 anys podien haver estat cinc desaparicions més en un estat que té 13.000 desapareguts, en un país que té 110.000 homes i dones en parador desconegut. Com es poden suportar aquestes xifres? Senzillament no es pot. La població mexicana ha acceptat resignadament aquesta situació agreujada per les guerres triangulars de les narcomàfies. La mexicana no és una societat anestesiada, sinó aclaparada.

Des del primer moment, els familiars de Diego, Dante, Roberto, Jaime i Uriel van reclamar a la policia una recerca exhaustiva i la Fiscalia de l'Estat es va posar en marxa. Ningú esperava un desenllaç tan truculent. La policia ha trobat un vehicle calcinat amb restes humanes. Tot apunta que són quatre dels cinc nois.

Hores abans, havia començat a córrer per les xarxes la imatge dels cinc nois en mans dels seus captors. Apareixen agenollats, amb cops a la cara, emmordassats... Difícil no commoure's amb les seves cares d'espant.

Els familiars han hagut de veure la foto per poder-los reconèixer. És clar que són ells, els mateixos que apareixen somrient en fotos de les xarxes socials, practicant boxa, ciclisme o simplement bromes. Uns treballaven, d'altres estudiaven a la universitat.

Aleshores sí que, amb l'ajuda de les imatges, la policia ha localitzat l'indret del segrest: una casa abandonada que està a només 5 minuts del mirador on van ser vistos per darrer cop. A la paret, escrit en anglès: "Massacrar és la millor medicina." Un gran bassal de sang seca ocupa l'habitació principal. Empremtes de mans per tot arreu, com si s'hagués lluitat. Dues pedres grans plenes de sang.

Gairebé alhora, les xarxes socials es feien ressò d'un vídeo macabre i inquietant. S'hi veu un dels nois assassinant els seus quatre amics seguint les ordres dels captors, a cops de pedra, a ganivetades. Un desconegut ordena decapitar l'últim i el jove obeeix les ordres.

La metodologia ha deixat en xoc bona part de la societat mexicana, que ja no es pregunta qui són els segrestadors. Ningú no dubta que darrere de tot plegat hi ha el crim organitzat. Però a la majoria de la població tant li fa saber si ha estat el càrtel de Sinaloa o el càrtel de Jalisco. Aquesta vegada, la pregunta és secundària. Els mexicans volen saber per què i per què d'aquesta manera. És una forma de reclutar sicaris? És un pla per atemorir la població? Potser és una barreja de tot.

Dies enrere, van aparèixer nombrosos cadàvers esquarterats en congeladors en una ciutat de Veracruz. I encara molts recorden els dos sicaris decapitats amb una motoserra. Aquesta violència demencial és, ara mateix, una estratègia en si mateixa. Terror per diluir les xifres de desapareguts, per generar sensació de caos i vulnerabilitat.

És com si els assassins haguessin entrat en una fase de violència nihilista, una permanent voluntat d'elevar l'aposta, criminals que semblen entestats a assajar noves formes de crueltat. Ja no es tracta d'atemptar contra persones amb noms com Diego, Dante, Roberto, Jaime o Uriel. No, es tracta d'atemptar contra la simple condició humana.

El vídeo difós porta la marca de Puro MZ, que s'atribueix a Mayo Zambada, líder del càrtel de Sinaloa. I el cotxe trobat en flames va ser abandonat a la carretera que uneix Lagos de Moreno amb Encarnación de Díaz, una zona grisa, de disputa entre els de Sinaloa i l'anomenat Càrtel de Jalisco de Nova Generació (CJNG).

I per rematar la situació, la negativa del president, Andrés Manuel López Obrador, a respondre a preguntes sobre el crim, així, fent broma. "No oigo", ha dit quan els periodistes li han preguntat per la massacre de Lagos de Moreno. No hi sent, perquè qualsevol resposta és inútil o ineficaç.

Els mexicans es troben, des de fa temps, en una tessitura complicada. Ja no és una qüestió de seguretat. La seguretat es pot resoldre. Però... i la barbàrie?