Última oportunitat per a Julian Assange: podrà apel·lar per evitar que l'extradeixin

Julian Assange podrà apel·lar al Tribunal Suprem del Regne Unit per evitar l'extradició als Estats Units. El Tribunal Superior britànic ha emès un informe favorable després que un altre tribunal, el d'Apel·lació, donés la raó als Estats Units i anul·lés una decisió que denegava el lliurament d'Assange.

Aquesta decisió, tombada al desembre, argumentava que Assange no havia de ser extradit perquè els seus problemes de salut mental feien pensar que hi havia risc de suïcidi.

La nova apel·lació que s'ha autoritzat aquest dilluns és l'última opció que tenen els seus advocats per evitar l'extradició. Assange té ara fins a 14 dies per portar el seu cas al Suprem britànic, que haurà de decidir si l'admet o no.

La seva parella i mare dels seus dos fills, Stella Moris, ha assegurat, en declaracions a TV3, que se sent "esperançada que això s'acabarà aviat i que el Tribunal Suprem escoltarà aquest cas".

"Per sort, encara s'ha de decidir i quan això passi esperem finalment s'acabi, que ell pugui ser lliure i que l'extradició s'acabi d'una vegada per sempre."

Moris ha afegit que Assange pateix a la presó i ha recordat que "no compleix condemna per cap delicte". 

A Twitter, ha celebrat la decisió judicial  i ha afirmat que "Julian guanya":

Julian won.

It is now for the Supreme Court to decide whether it will hear Julian's appeal.

— Stella Moris #FreeAssangeNOW (@StellaMoris1) January 24, 2022

El fundador de Wikileaks està detingut a Londres, a la presó d'alta seguretat de Belmarsh. Als Estats Units està acusat de 18 càrrecs, entre els quals hi ha els de conspiració, pirateria informàtica i espionatge.

S'enfronta a una pena de fins a 175 anys de presó, per la filtració de més de 700.000 documents classificats sobre activitats diplomàtiques i militars nord-americanes.

Aquestes filtracions provaven l'assassinat de civils i periodistes iraquians com si fossin personatges de videojocs, i múltiples vulneracions dels drets humans per part de l'exèrcit dels Estats Units a les guerres de l'Iraq i l'Afganistan.
 

Més d'una dècada de periple judicial

Tot va començar l'agost del 2010, quan Julian Assange era a Suècia, on va ser denunciat per dues dones i acusat de dos delictes de violació i d'agressió sexual.

Davant de la possibilitat que fos detingut, Assange va fugir a Londres. Quan la justícia anglesa va emetre una altra ordre de detenció contra ell, es va refugiar a l'ambaixada de l'Equador, país que li va concedir asil polític. Després de set anys, a l'abril del 2019, i coincidint amb un canvi en el govern equatorià, la policia britànica el va detenir. 

Des de fa anys, multitud de seguidors reclamen l'alliberament d'Assange, igual que moltes organitzacions de drets humans, que critiquen que l'actual president dels Estats Units, Joe Biden, no es diferenciï de Donald Trump en aquest cas.

Altres, com Amnistia Internacional, denuncien que en 20 anys ningú hagi pagat pels crims de guerra comesos pels Estats Units en les guerres de l'Afganistan i l'Iraq i, en canvi, es persegueixi només qui en va informar.