Twitter i Meta desmunten una campanya de propaganda occidental per primera vegada

Tancar comptes de xarxes socials per haver "violat les condicions d'ús" és una activitat rutinària per a totes les plataformes. Aquest estiu, però, una sèrie de comptes cancel·lats per Meta (l'empresa mare de Facebook i Instagram) i Twitter tenien una particularitat que els convertia en un cas inèdit: distribuïen propaganda proccidental entre usuaris de Rússia, Xina i l'Iran.

Poc després de suspendre els comptes, les dues tecnològiques van compartir amb investigadors independents part de les dades que havien obtingut d'aquest conjunt de perfils. Aquest dimecres, l'Observatori d'Internet de Stanford i l'empresa d'anàlisi de xarxes socials Graphika, n'han publicat un revelador estudi conjunt.

In the first such known case, a series of major covert pro-America and Western operations have been suspended by Twitter and Meta.

Read the findings from @stanfordio and @Graphika_NYC here. ?? https://t.co/KLU1e5510q

— FSI Stanford (@FSIStanford) August 25, 2022

L'estudi, anomenat "Unheard Voice, avaluant cinc anys d'operacions d'influència encoberta prooccidental", analitza el que descriuen com "el cas més extens d'operacions encobertes d'influència prooccidental a les xarxes socials mai analitzat per investigadors amb dades de codi obert".

El més habitual és que aquest tipus d'accions de càstig contra sistemes de propaganda política afectin comptes que tenen l'origen o llaços estrets amb països no occidentals i poc democràtics, és a dir, acostumen a estar relacionats amb règims autoritaris estrangers.

Tot i que ni Twitter ni Facebook han atribuït l'activitat a cap entitat o organització, la primera xarxa social apunta als Estats Units i el Regne Unit com el seu "presumpte origen", mentre que Meta no ha dubtat a assenyalar que el "país d'origen" són els EUA.

Seria la primera vegada que plataformes digitals nord-americanes tanquen comptes que buscaven la ingerència política occidental a l'estranger. Segons Twitter, perquè hi van detectar "manipulació de plataformes i spam". Per Meta, els responsables dels perfils tancats desenvolupaven un "comportament no autèntic coordinat".

Les condicions d'ús de Twitter estableixen com els comptes clausurats podrien haver violat la seva política de manipulació de plataformes i spam:

"No es poden utilitzar els serveis de Twitter amb l'objectiu d'amplificar o suprimir informació de forma artificial o participar en un comportament que manipuli o pertorbi l'experiència de les persones a Twitter."

Inèdit per l'objectiu, no per la metodologia

Utilitzar les plataformes socials per disseminar idees polítiques i reforçar campanyes ideològiques des de comptes que semblin pertànyer a persones reals, sorgides de la societat civil, és una estratègia molt habitual.

En moltes ocasions, s'usen tècniques derivades de l'"astroturfing" amb les quals els comptes i grups falsos es comparteixen i comenten mútuament per tal de crear climes d'opinió artificials o sentiments falsos de consens social sobre els temes escollits.

Forces polítiques, lobbys i interessos comercials a tot el món fan campanyes similars de forma periòdica dins dels seus territoris. Inflen el soroll mediàtic i social sobre un tema en què tinguin interès per guanyar-hi repercussió, utilitzant bots (perfils d'usuari automatitzats) o perfils falsos que actuen com altaveus.

Fins ara, tots els casos coneguts en els quals s'ha demostrat que aquestes operacions provenien d'interessos estrangers, aquests coincidien amb governs autoritaris orientals. En aquesta ocasió, en canvi, tot apunta que qui hauria estat organitzant múltiples campanyes de desinformació, durant anys, haurien estat interessos occidentals.

En declaracions a Gizmodo, una de les responsables de l'estudi, Shelby Grossman, explicava la sorpresa que van tenir davant aquest canvi de bàndol en els mètodes i les estratègies que ja coneixen bé:

"Estem molt acostumats a analitzar els comptes pro-Kremlin, així que va ser estrany veure els comptes que impulsaven la narrativa oposada. [...] L'operació utilitzava les mateixes tàctiques que veiem una i una altra i una altra vegada, com ara fotos de perfil generades per IA, mems, dibuixos de sàtira política; no hi havia res tècnicament interessant sobre aquesta xarxa."

Tal com explica el mateix estudi, tanmateix, hi ha un biaix destacat en la recerca que es fa sobre aquest tipus d'operacions d'ingerència:

"Amb poques excepcions, l'estudi de les operacions d'influència modernes s'ha centrat de manera aclaparadora en l'activitat vinculada a règims autoritaris en països com Rússia, la Xina i l'Iran, amb un creixement recent de la recerca sobre el paper integral que hi tenen les entitats privades."

Els detalls d'un estudi minuciós

Entre juliol i agost van ser expulsats de les respectives plataformes 146 comptes falsos a Twitter, 39 perfils, 16 pàgines i 2 grups de Facebook, i 26 comptes d'Instagram.

L'activitat dels comptes falsos a Twitter es va allargar, segons el que ha conclòs l'estudi, durant pràcticament una dècada, del març del 2012 al febrer del 2022. En aquest temps van arribar a publicar 299.566 tuits. Els comptes que ha tancat Meta van estar actius des del 2017 fins al juliol del 2022.

L'informe es dedica a mostrar diferents exemples de publicacions, patrons i proves de l'estratègia coordinada i automatitzada que seguien tots aquests comptes, amb múltiples exemples d'un discurs que afavoria els interessos occidentals.

L'operatiu a Twitter comptava amb campanyes que funcionaven des del 2017 amb l'objectiu a l'Afganistan, tot i que és l'Iran el que conformava el grup més important d'usuaris falsos. Estaven clarament dividits en dos grups, un antirègim i l'altre prorègim, tot i que és destacable que "aquests comptes no compartien contingut anti-EUA, com seria d'esperar de les veus nacionalistes a l'Iran".

A Facebook, moltes de les publicacions es basaven en mems i il·lustracions satíriques. Els comptes es dedicaven, explica l'informe, a "criticar durament Rússia, en particular, per la mort de civils innocents i altres atrocitats que els seus soldats van cometre en la persecució de les "ambicions imperials" del Kremlin després de la invasió d'Ucraïna".

Amb l'objectiu de donar suport a les seves idees, "els comptes de vegades compartien notícies i articles de mitjans de comunicació finançats pel govern dels Estats Units, com ara Voice of America i Radio Free Europe, i enllaços a webs "patrocinats per l'exèrcit dels Estats Units".

Tot i la novetat que suposa aquest cas, no és descartable que suposi només un exemple de les moltes altres operacions actives que defensen interessos occidentals en línia a l'orient. En tot cas, tal com explica el mateix informe, un altre tema és l'efectivitat real d'aquestes estratègies:

"És important destacar que les dades també mostren les limitacions de l'ús de tàctiques no autèntiques per generar compromís i influència en línia. La gran majoria de publicacions i els tuits que vam revisar no van rebre més que un grapat de 'm'agrada' o retuits, i només el 19% dels actius encoberts que vam identificar tenien més de 1.000 seguidors."