Troben restes neandertals a Simanya que "ajudaran a aclarir la complexa història evolutiva"

La col·lecció de restes, que confirma la presència de neandertals fa més de 50.000 anys, és la més important de l'espècie a Catalunya i una de les més rellevants de la península Ibèrica

Noemí ProusActualitzat

L'equip investigador ha donat a conèixer una nova troballa a la cova Simanya, al parc natural de Sant Llorenç de Munt i l'Obac. Es tracta, concretament, de 54 restes fòssils de l'espècie neandertal que corresponen a tres individus: un nen d'uns 7 o 8 anys, un jove d'uns 11 anys i un adult, que creuen que podria ser una dona, del qual s'han trobat més parts.

S'han identificat, entre d'altres, trossos de braços i peus, un húmer sencer, una mà gairebé completa i diferents vèrtebres i costelles. També, fins a deu peces dentals i un fragment de mandíbula.

Antonio Rosas, director del Grup de Paleontologia del Museu Nacional de Ciències Naturals d'Espanya --Centre Superior d'Investigacions Científiques (MNCN-CSIC)--, remarca la importància de la troballa: "Els fòssils de la cova Simanya ajudaran a aclarir el paper que ha tingut la península Ibèrica en la complexa història evolutiva dels neandertals."


Un queixal, la peça decisiva

Bona part de la mostra, 53 peces, es van detectar per primera vegada en una caixa amb restes de Simanya que hi havia en un magatzem de Cervera, on la Generalitat conserva restes arqueològiques. Va ser a partir d'aquí, que els investigadors van engegar les excavacions a la cova on s'ha trobat el queixal que permet verificar que tots els elements procedeixen del mateix lloc i, per tant, que confirma la presència de neandertals a la cova.

Les primeres datacions realitzades superen la barrera cronològica que marca el mètode del carboni 14, utilitzat en arqueologia, que arriba fins als 50.000 anys. Per això es creu que aquestes restes serien encara més antigues. Actualment, s'estan fent tècniques de datació alternatives per aconseguir més precisió.

(Diputació de Barcelona)

La presentació pública de les restes fòssils, que s'ha fet al Museu d'Arqueologia de Catalunya, ha coincidit amb la publicació de l'article científic de l'equip investigador a la prestigiosa revista científica internacional Frontiers in Earth Science.


La cova Simanya, un enclavament únic

Va ser l'estudi d'un conjunt de materials dipositats al Museu d'Arqueologia de Catalunya després d'unes intervencions fetes el 1978 el que va alertar els investigadors de la presència de restes neandertals a la cova Simanya.

Aquest fet va incentivar els equips de treball a iniciar un projecte de recerca el 2020, que ha permès arribar a la troballa. Una col·lecció clau per entendre la distribució geogràfica dels neandertals que van poblar Europa abans de l'arribada de la nostra espècie, l'"Homo sapiens".

"Avui comencem a saber que hi ha diferents llinatges d'aquesta espècie extingida, però, a hores d'ara, encara no coneixem els motius de com i on es va originar", explica Rosas.

El que sí que han confirmat els treballs de camp és que els neandertals van habitar-hi en períodes curts, per refugiar-se durant les caceres. També, que va ser utilitzada per alguns animals per hivernar-hi -com és el cas de l'os bru o l'os de les cavernes.


La Catalunya Central, territori clau

La proximitat de la cova Simanya amb altres jaciments arqueològics com les coves del Toll, a Moià; l'Abric Romaní, a Capellades; o la Cova Gran de Collbató, evidencien la Catalunya Central com un territori clau per als assentaments neandertals.

Ara, els equips de recerca tenen previst continuar amb els treballs a les coves del Triangle i la del Canal, a escassos 50 metres d'aquesta última troballa i on s'espera obtenir més detalls sobre com va ser el poblament en aquest territori.

La cova Simanya pertany al municipi de Sant Llorenç Savall i està situada al parc natural de Sant Llorenç del Munt i de l'Obac.

Compta amb més de 300 metres de recorregut i, pel seu fàcil accés, és una de les cavitats més visitades de Catalunya. De fet, s'hi organitzen visites guiades cada dissabte, els festius i el darrer diumenge de cada mes.

 

ARXIVAT A:
Arqueologia
VÍDEOS RELACIONATS
Anar al contingut