Troben noves espècies de gimnurs oblidades fa 80 anys en museus dels Estats Units
És un fet excepcional, ja que els mamífers són un dels grups d'animals més estudiats
Un equip de científics ha descobert al sud-est asiàtic cinc noves espècies de gimnurs, uns mamífers emparentats amb els eriçons, però que tenen pèl en lloc de les característiques espines.
El descobriment és bastant excepcional perquè la descripció de noves espècies de mamífers no és comuna avui en dia, en ser un dels grups d'animals més estudiats.
En l'estudi, que s'ha publicat a la revista Zoological Journal of the Linnean Society, s'han aplicat modernes anàlisis genètiques i morfològiques en espècimens mostrejats i conservats en col·leccions científiques de diversos museus, cosa que ha permès identificar les noves espècies.
Una llarga investigació, amb origen a Doñana
Un dels principals autors de l'estudi, Arlo Hinckley, explica que es va interessar per aquest grup de mamífers l'any 2016, mentre estava fent la seva tesi doctoral a l'Estació Biològica de Doñana. Juntament amb Miguel Camacho Sánchez, coautor de l'estudi ara publicat, van anar fins als boscos tropicals de Borneo.
Els estudis, les mostres i les dades genètiques preliminars dels Hylomys del sud-est asiàtic, els van suggerir que podria haver-hi més espècies al grup de les que es coneixien fins llavors.
Això va portar els investigadors a examinar diverses col·leccions d'història natural, a la recerca d'espècimens assignats al grup. A partir d'aquí, van poder identificar les noves espècies.
"Gràcies al personal dels museus, que ha conservat aquests espècimens al llarg d'incomptables dècades."
Es tracta de l'Hylomys vorax i l'Hylomys macarong.
Abans de la seva identificació com a espècies noves, els espècimens han passat més de 80 anys als calaixos del Museu Nacional d'Història Natural de Smithsonian, a Washington, i més de 60 en el cas dels localitzats a l'Acadèmia de Ciències Naturals de la Universitat de Drexel de Filadèlfia.
"Aplicant tècniques genètiques modernes, hem pogut identificar aquests exemplars molts anys després que fossin recollits. Les pròximes generacions podran identificar fins i tot més espècies noves."
Després d'estudiar els animals a la natura i de recórrer fins a 14 col·leccions d'història natural d'Àsia, Europa i els Estats Units, els investigadors van poder reunir, finalment, 232 espècimens físics i 85 mostres de teixit per poder analitzar genèticament tot el grup de gimnurs.
Per Melissa Hawkins, conservadora del Museu Nacional d'Història Natural de Washington i participant en l'estudi, encara queda molt per descobrir, sobretot pel que fa als animals nocturns més petits, ja que "poden ser difícils de distingir els uns dels altres".
"Pot ser que a la gent li sorprengui saber que encara hi ha mamífers per descobrir."
El gimnur, un eriçó de pèl suau
Fins ara només hi havia dues espècies conegudes de gimnur, científicament anomenats Hylomys. Es tracta d'uns petits mamífers eulipotifles, una de les dues subfamílies dels erinacèids, i viuen al sud-est asiàtic.
Igual que els eriçons espinosos, no són rosegadors. Tot i que són més propers als talps, el seu aspecte és com una barreja entre una rata i una musaranya.
Hinckley explica que aquests petits mamífers estan actius de dia i de nit i que són omnívors. Mengen gran varietat d'insectes i altres invertebrats, així com algunes fruites quan se'ls presenta l'oportunitat.
"Segons l'estil de vida dels seus parents propers i les observacions de camp, aquestes espècies probablement fan niu en forats i es refugien mentre busquen menjar entre les arrels dels arbres, troncs caiguts, roques, zones de males herbes i fullaraca."
