Troben el mamífer més antic: feia 20 centímetres i va conviure amb els primers dinosaures

Un petit animal semblant a una musaranya i que va conviure amb els primers dinosaures és el mamífer més antic conegut. L'anàlisi de les seves dents avança vint milions l'aparició d'aquesta classe de vertebrats.

L'estudi que ho demostra l'ha fet un equip d'investigadors britànics i brasilers encapçalat per Martha Richter, del Museu d'Història Natural de Londres. La recerca s'ha publicat al Journal of Anatomy.

Fins ara es creia que el mamífer més antic conegut era el Morganucodon, també semblant a les musaranyes actuals i que va viure fa 205 milions d'anys.

El Brasilodon quadrangularis, que l'ha destronat, va viure fa 225 milions d'anys. Això vol dir que era pràcticament coetani dels primers dinosaures, que havien aparegut pocs milions d'anys abans. Amb els seus vint centímetres escassos, és molt probable que visqués en caus, com els seus parents actuals.

Fins ara se'l considerava un rèptil, però les anàlisis de dents trobades a Linha  São  Luiz, a l'estat de Rio  Grande do  Sul, al Brasil, han permès demostrar que, en realitat, era un mamífer.

Això no s'ha pogut veure per les seves glàndules mamàries, que fins ara no s'han torbat conservades en cap fòssil. Però l'alternativa que han fet servir els investigadors són les dents.

En els rèptils, es produeixen diverses successions de dents. És el que s'anomena polifiodòntia. En canvi, en els mamífers només hi ha una substitució (difiodòntia). Les dents de llet són substituïdes a certa edat per les que es conservaran la resta de la vida.

Les dents de llet, que apareixen en l'estat embrionari, comporten uns canvis en la cavitat bucal i entre altres coses permeten que l'individu xucli i respiri al mateix temps. L'estudi comparatiu de les dents i del procés de substitució del fòssil porten a aquesta conclusió, segons Richter:

"Era un animal placentari, de vida relativament curta. Amb 225,42 milions d'anys d'antiguitat, és el mamífer més antic conegut en el registre fòssil i contribueix a la comprensió del paisatge ecològic d'aquell període i de l'evolució dels animals moderns".

L'animal va viure en el Norià, el segon estatge del Triàsic superior, que comprèn el període entre fa 227 i 208,5 milions d'anys. Això significa que va aparèixer uns 25 milions d'anys després de l'extinció en massa del Permià-Triàsic, la més gran que mai s'ha produït i que va comportar l'extinció del 81% dels organismes marins i del 70% dels vertebrats terrestres que existien en aquell moment.

La doctora Moya Meredith Smith, professor emèrita del King's College de Londres i coautora del treball, ha explicat que l'estudi del desenvolupament de les dents havia estat crucial per establir que era un mamífer i que la recerca potencia el debat sobre quins trets defineixen aquesta classe de vertebrats.