Troben a Pompeia una imponent sala de banquets amb frescos sobre la guerra de Troia

Les troballes a Pompeia són contínues, i cada una suposa un gra de sorra més en la reconstrucció històrica de la vida a l'antiga ciutat de la Campània romana. Aquest cop s'han descobert, en una domus --o casa senyorial-- uns frescos inspirats en la guerra de Troia, conservats perfectament sota les cendres del volcà Vesuvi, que van sepultar la ciutat l'any 79 dC.

Les excavacions a l'ínsula 10 de la Regió IX de la ciutat estan donant més sorpreses. A les extensions de la casa de la fleca Rustio Vero, on hi ha el ja famós bodegó amb la representació d'una mena de pizza i una copa de vi, s'ha descobert una nova estança decorada amb escenes de la mitologia grega. Una gran sala de banquets d'elegants parets negres, on els antics romans feien festes al capvespre il·luminats amb espelmes.

"Un ambient refinat on passar moments de convivència, entre banquets i converses, on es respira l'alt nivell de vida demostrat per l'amplitud de l'espai, la presència de frescos i mosaics que daten de l'estil III, la qualitat artística de les pintures i l'elecció dels temes", descriu en un comunicat el Ministeri de Cultura italià.

Parets amb tema de conversa

La temàtica dels frescos de la sala es triava per afavorir la conversa entre els assistents, explica el director del parc arqueològic de Pompeia, Gabriel Zuchtriegel.

"La presència freqüent de figures mitològiques a les pintures d'ambients habitables i convivencials de les cases romanes tenia la funció social d'entretenir els convidats i comensals, aportant idees per a la conversa i la reflexió sobre l'existència"

"El tema dominant sembla que és el de l'heroisme, en les representacions de parelles d'herois i divinitats de la guerra de Troia, però també del destí i, alhora, de la possibilitat --sovint no aprofitada-- que l'home té de poder canviar el seu propi destí".

Així, es pot veure en un estat de conservació excel·lent Helena coneixent Paris, príncep de Troia, o el déu grec Apol·lo, que intenta seduir la sacerdotessa troiana Cassandra, filla del rei troià Príam. "Helena i Paris estan indicats per una inscripció grega entre les dues figures, amb el seu altre nom, Alexandre", afegeix Zuchtriel.

No proposen temes purament amorosos, sinó que poden obrir un debat. "En realitat, parlen de la relació entre l'individu i el destí: Cassandra que pot veure el futur, però ningú se la creu; Apol·lo, que fa costat als troians contra els invasors grecs, però que tot i ser un déu és incapaç d'assegurar la victòria; Helena i Paris, que amb el seu amor políticament incorrecte són la causa de la guerra o potser només un pretext, qui sap", diu Zuchtriel a la revista del parc arqueològic de Pompeia; uns temes que encara ens poden interpel·lar en l'actualitat.

Una sala de banquets negra

Els romans tenen fama de saber viure bé, els romans rics i benestants, és clar. Les seves cases són una mostra d'ostentació, de luxe i comoditats, per enlluernar els convidats. Aquesta sala de banquets n'és un exemple; el color negre de les parets no és només elegant i crea un cert ambient, sinó que és pràctic.

"Les parets eren negres per evitar que s'hi veiés el fum dels llums d'oli. Aquí es reunien per sopar al capvespre, i la llum parpellejant de les espelmes feia que semblés que les imatges es movien, especialment després d'unes copes de bon vi de la Campània", recrea el director del parc arqueològic.

L'imponent saló de banquets fa aproximadament 15 metres de llargada per 6 metres d'amplada i s'obre a un pati que sembla un passadís de servei a l'aire lliure, amb una llarga escala, sense decoració, que condueix al primer pis. Una zona en què, com a la resta de l'illa excavada, s'hi feien obres de reforma en el moment de l'erupció del volcà.

Sota els arcs de l'escala es va trobar una enorme pila de material de construcció i algú havia dibuixat amb carbonet, sobre el guix tosc dels arcs de la gran escala, dues parelles de gladiadors i el que sembla un enorme fal·lus estilitzat.

Una excavació plena de tresors arqueològics

L'excavació a l'ínsula 10 de la Regió IX forma part d'un projecte més ampli per assegurar el front perimetral per millorar l'estructura hidrogeològica, i garantir la protecció del vast patrimoni pompeià.

Les excavacions fetes en aquest espai han permès descobrir dues cases connectades entre si, una casa amb fleca i una fullonica (bugaderia), probablement de Rustio Vero, que donaven a Via Nola, i les façanes de les quals ja van ser descobertes a finals del segle XIX.

Darrere d'aquestes dues cases, en aquesta fase d'excavació és on han sorgit sumptuoses sales d'estar decorades amb frescos, en una extensió residencial de la casa, separada de l'espai comercial o del taller.

Només en aquesta zona de la ciutat, les autoritats arqueològiques calculen que hi ha més de 13.000 estances en 1.070 habitatges, a més d'espais públics i sagrats, per recuperar de sota les cendres.

"Pintures noves i inèdites, noves dades sobre l'enorme obra que va ser Pompeia en el moment de l'erupció, nous descobriments sobre l'economia i les formes de producció. Una extraordinària massa de dades que està canviant la imatge prèviament codificada de la ciutat antiga", destaca Massimo Osanna, director general dels museus.

Una feina ingent en un lloc únic per als arqueòlegs, on el temps es va aturar fa 2.000 anys. El ministre de Cultura, Gennaro Sangiuliano, qualifica Pompeia com un "veritable cofre de tresors que no deixa de sorprendre'ns" i ja ha inclòs en la llei de pressupostos "més finançament per a noves excavacions", segons acaba d'anunciar.