Trobat a Noruega un enorme jaciment de fosfat, material clau en bateries i panells solars

Un únic jaciment a Rogolant, al sud-oest de Noruega, podria satisfer tota la demanda mundial de fosfat durant 50 anys.

Com a mínim així ho explica l'empresa responsable de la descoberta i de l'explotació, l'anglonoruega Norge Mining, que assegura que sota terra hi ha trobat com a mínim 70.000 milions de tones d'aquest mineral tan preuat.

D'aquesta manera, el nou jaciment es convertiria en el més gran del món, fins al punt que gairebé igualaria totes les reserves mundials que s'havien descobert fins ara, que serien d'uns 71.000 milions de tones.

Actualment, la reserva més gran descoberta és d'uns 50.000 milions, al Sàhara Occidental. També hi ha uns 2.800 milions d'aquest material a Egipte o uns 2.200 a Algèria, segons estimacions dels Estats Units.

L'abast de la troballa s'ha anat concretant en els darrers anys, gràcies a uns treballs iniciats el 2018 a partir de la informació proporcionada pel Servei Geològic de Noruega.

La previsió era que hi hauria material fins a uns 300 metres de profunditat, però s'ha descobert que arriba fins als 4.500. La zona delimitada en el mapa fa uns 30 quilòmetres en línia recta de punta a punta, la mateixa distància que separa Barcelona de Mataró.

Ara, un cop acabada la fase d'exploració, l'empresa espera començar l'explotació minera d'un material que s'utilitza en diversos sectors estratègics.

Clau per a l'agricultura i la tecnologia

Tal com recull el mitjà Euractiv, al voltant del 90% de la roca fosfàtica extreta del món es destina actualment a l'agricultura, amb la producció de fòsfor per a la indústria dels fertilitzants, una aplicació per a la qual actualment no hi ha substitut.

A més, aquest mineral també es fa servir en la producció de panells solars i bateries de liti-ferro-fosfat (LFP) per a cotxes elèctrics, així com semiconductors i xips d'ordinador, encara que en petites quantitats.

De fet, la Unió Europea l'ha situat en la llista de materials crítics per a l'economia, com també ho són els altres dos materials que s'han trobat a la zona: el vanadi i el titani, que s'utilitzen a les indústries aeroespacials i de defensa.

En aquest sentit, un portaveu de l'executiu de la UE ha reconegut que "el descobriment és realment una gran notícia, que contribuiria als objectius de la proposta de la Comissió sobre la Llei de matèries primeres crítiques", segons recull Euractiv.

Aquest nou jaciment permetria que Europa deixés de dependre dels subministraments provinents de Rússia, la Xina o els Estats Units, sempre subjectes a qüestions geopolítiques.

L'empresa Norge Mining assegura que compta amb el suport del govern noruec per tirar endavant el projecte d'explotació minera, però que ara necessita celeritat en els permisos per part de la Unió, que normalment triguen entre 10 i 15 anys.

Pel que fa al finançament, la companyia diu que està cobert, entre altres, per "dos importants fabricants d'avions" que estan interessats en subministraments de titani.