Troballa inèdita dins les àmfores d'un vaixell romà enfonsat a les illes Formigues

Els arqueòlegs que treballen sota el mar a la Costa Brava han fet una troballa única al Mediterrani. Han descobert tota la popa d'un vaixell romà enfonsat que hi ha a la zona de les illes Formigues, entre Palamós i Palafrugell, i han vist que el jaciment és més gran del que s'esperaven. De la troballa destaquen les àmfores localitzades.

A l'interior del vaixell, situat a 50 metres de fondària, hi han trobat resina d'estepa negra, molt apreciat a l'antiguitat per fer perfums i medicines. I per primera vegada, s'ha trobat un ús diferent d'aquesta resina. Fins ara mai se n'havia documentat l'ús per revestir l'interior d'àmfores que s'omplien amb salses o peix en salaó, que és el que transportaven.

Els arqueòlegs estan sorpresos de l'excel·lent conservació de les restes de la nau, molt exposades als corrents.

Mira en aquest vídeo el descobriment:
         

Dos vaixells d'època romana        

El fons marí de les illes Formigues, al Baix Empordà, atresora dos vaixells d'època romana; el primer, batejat com a Formigues I, transportava vi i data de mitjans del segle I aC. Aquest derelicte és el que l'any passat va centrar la campanya del Centre d'Arqueologia Subaquàtica de Catalunya (CASC).

El segon, el Formigues II, es va localitzar el 2016, el jaciment es va començar a excavar l'any següent i aquest 2021, els arqueòlegs hi han tornat per fer-hi una quarta campanya.

N'han descobert la sorra que el colgava, per l'efecte dels temporals Gloria i Filomena, i l'han obert en extensió aproximadament uns 21 metres. El vaixell es troba a uns 50 metres de profunditat i això ha complicat la feina dels arqueòlegs, com explica la responsable del CASC, Rut Geli.

"La fondària fa que el treball sigui lent, perquè disposem de poc temps; a més, aquesta zona de la costa està molt exposada al vent, a l'onatge i a corrents forts."

Geli subratlla que el Formigues II és un jaciment excepcional, perquè conserva tant el carregament d'àmfores com la fusta del vaixell.

El Formigues II s'ha convertit en el primer jaciment subaquàtic de la Península que s'excava a fondària amb metodologia científica, és a dir, no s'hi han fet només prospeccions o extraccions sistemàtiques; malgrat la profunditat, la feina de l'arqueòleg és la mateixa que es faria si l'excavació fos a terra ferma, però amb els hàndicaps afegits que suposa treballar sota aigua.

Durant aquesta campanya, els arqueòlegs han descobert com el jaciment, en realitat, és molt més gran del que es pensaven, han numerat fins a 197 àmfores de quatre tipologies diferents, però n'han destapades moltes més.

Durant aquesta campanya, els arqueòlegs han pogut comprovar com l'estiba de les àmfores dins la bodega del vaixell estava molt ben organitzada.

Troballa única

Dos mil·lennis després, s'ha descobert, barrejades entre els sediments, restes de les salaons i salses de peix. S'han trobat espines, escates o pinyols d'oliva.

En paral·lel, els arqueòlegs del CASC també han extret mostres de la resina que recobria les parets interiors de les àmfores i en preservava el contingut.

Aquesta és la primera vegada, però, que també se'n documenta l'ús per revestir l'interior de les àmfores i que, per tant, explica Geli, s'associa el cistus i aquesta resina preciosa en la preparació de salaó i salses de peix, com diu Geli.

"Això ens aporta una informació valuosa i inèdita sobre l'ús de plantes i els seus derivats en l'antiguitat."

De fet, les propietats aromàtiques de l'estepa negra persisteixen durant segles. Aquests dies, el laboratori de la seu del CASC n'és un exemple. Perquè les mostres de resina que els arqueòlegs extreuen de dins les àmfores, si s'acosten al nas, desprenen l'olor penetrant d'aquest arbust.