Trencar clixés a les aules per revertir la falta de dones en ciència i tecnologia

A l'Estat, només el 16% dels professionals de les àrees STEM (ciència, tecnologia, enginyeria i matemàtiques) són dones, i això tot i que aquests perfils són els més buscats per les empreses. El problema comença molt abans, a les aules, on falten referents femenins i els clixés s'imposen.

"Les referències a dones rellevants en els llibres de text de l'ESO és de només el 7,5%", denuncia Sílvia Planella Oriol, fundadora i directora d'ENGINY-era. Fa referència a un estudi de la Universitat de València en què es van analitzar 115 llibres de 19 assignatures diferents.

Per a Planella hi ha poca presència de dones i referents femenins "tant en l'àmbit educatiu, com en el professional i en el lideratge".

Per això, cada 11 de febrer se celebra el Dia Internacional de la Dona i la Nena en la Ciència, una data promoguda per l'ONU que reivindica a les científiques i la necessitat de trencar els estereotips i fomentar les vocacions.

Revertir-ho des de la infància

I és que els biaixos i el masclisme perjudiquen les dones des de la infància. Reverir-ho passa per "educar els nens i nenes com més aviat millor", assegura Planella.

Apunta a "coses tan simples com qüestionar-se quin regal es fa a una nena i si té un biaix masclista":

"També és important el llenguatge. Quan parlem de professions en aquests camps, incloure el femení: científica, enginyera... S'ha de promoure l'accés de les nenes i tenir una mirada inclusiva des de tota la societat. Que quedi clar que tothom hi té cabuda".

Més tard, en l'adolescència, els estereotips tenen un pes important a l'hora de desincentivar les noies a l'hora d'estudiar una carrera científic-tecnològica.

Poca representació a les universitats

Les dones matriculades en estudis universitaris relacionats amb la tecnologia són el 13% de les matriculades, enfront del 87% dels homes, i en les enginyeries el 29% enfront del 71%, segons dades del Sistema Integrat d'Informació Universitària de l'anterior Ministeri d'Universitats.

I la conseqüència es veu en el mercat laboral: dels 750.000 enginyers que hi ha a Espanya, menys del 20% són dones, segons dades de l'Observatori de l'Enginyeria a Espanya 2022.

La situació s'aguditza a l'FP, on el fet d'oferir estudis tècnics fa que moltes alumnes ni es plantegin matricular-se perquè no es consideren preparades.

Això, malgrat que un estudi de la Unesco descarta que hi hagi diferències neuronals entre dones i homes a l'hora d'aprendre.

Reptes en l'àmbit laboral

I és que les inseguretats i l'autoexigència són dos dels factors que, segons Planella, afecten les dones en l'àmbit laboral, més enllà del masclisme estructural.

Ho exemplifica posant el focus en la baixa taxa de dones emprenedores, tot i que únicament concentren un 14% de taxa de fracàs a l'hora d'emprendre. "Fins que una dona no està molt segura del seu projecte, no fa el pas", assegura.

La maternitat com a factor de desigualtat

Un altre factor de desigualtat és la maternitat, que malauradament sovint suposa un hàndicap en la carrera de les dones.

En alguns casos, fins i tot les arriba a abocar a l'abandonament de la carrera acadèmica.

Fa uns mesos, científiques espanyoles liderades per la investigadora del Departament d'Ecologia de la Universitat d'Alacant, Esther Sebastián González, van proposar deu mesures per evitar-ho.

Entre d'altres, es demanen polítiques per a facilitar horaris de treball flexibles i el treball remot i que es tinguin en compte les baixes maternals i paternals en els processos de selecció i per a beques i llocs d'investigació.

"És imperatiu que les institucions prenguin mesures proactives per a fomentar la igualtat de gènere i empoderar totes les persones, incloent-hi les mares, en el desenvolupament de les seves carreres científiques", explica el document.