Trasplantaments pediàtrics gairebé sense espera gràcies a dividir el fetge d'un adult

Per primer cop en 36 anys, la llista d'espera de pacients pediàtrics per a un trasplantament de fetge a l'hospital Vall d'Hebron ha quedat a zero.

Una de les raons que s'hagin pogut intervenir tots els pacients que esperaven un fetge és el protocol anomenat split, que consisteix a dividir l'òrgan del donant en dues parts, que es poden trasplantar a dos receptors diferents, normalment un menor i un adult.

Això ha permès fer, només en els tres primers mesos del 2021, deu trasplantaments hepàtics, quan, entre 2010 i juny del 2018, la mitjana era de dotze a l'any.

A partir de juliol d'aquell any i i fins aquest mes de març s'han fet trasplantaments de fetge a una mitjana de 20 pacients cada any. Això ha fet que el temps d'espera dels receptors s'hagi reduït de 119 a 36 dies de mitjana.

Durant aquest 2021, en tres ocasions la llista ha quedat a zero, "una fita històrica" segons el doctor Ramón Charco, cap del Servei de Cirurgia Hepatobiliopancreàtica i Trasplantaments de l'Hospital Universitari Vall d'Hebron:

"Sempre hi ha pacients que, per pes o per grup sanguini, son més difícils de trasplantar. Ara ja tornem a tenir tres candidats. Si seguim el ritme d'intervencions amb què hem començat el 2021, a finals d'any podríem arribar a fer 24 trasplantaments".

Tècnica, experiència i compromís

Des del 2018, la legislació permet oferir a un pacient pediàtric el fetge d'un donant menor de 35 anys. A més, es pot aplicar la tècnica de l'split –en anglès, partició-, en què el fetge es pot dividir en dues parts, com ara el lòbul esquerre i el lòbul dret, parts que poden funcionar independentment per a un trasplantament.

El procés és complex, perquè les venes i artèries s'han de repartir entre les dues meitats i funcionar a la perfecció.

L'experiència també ha estat un factor clau. El primer trasplantament pediàtric de fetge es va fer el 1985. La taxa de supervivència és de més d'un 90% entre cinc i sis anys després de l'operació.

El segon cop que la llista d'espera va quedar a zero es va dur a terme un trasplantament especialment complex, com explica el doctor Ernest Hidalgo, cap de secció de Cirurgia Hepatobiliopancreàtica i Trasplantaments:

"Es van mobilitzar 40 professionals un diumenge de casa a l'hospital. Això no funciona només amb capacitat tècnica i expertesa, es necessita un equip compromès i que tingui bona sintonia".

Aquell dia es van fer tres intervencions: extreure l'òrgan del donant, dividir-lo en dues parts i fer el trasplantament als dos receptors –un pacient de menys d'un any i un adolescent.

En el cas de l'adolescent, es tractava d'un "retrasplantament", perquè ja havia rebut anteriorment un fetge amb el procediment split. Era la primera vegada que es repetia amb un mateix pacient.
 

La utilització de l'split ha tingut una altra conseqüència: la necessitat de trasplantament amb donant viu ha passat d'un 38% a un 8%.

L'Hospital Universitari Vall d'Hebron és el segon centre de l'Estat en nombre de trasplantaments hepàtics infantils i la mortalitat en llista d'espera és zero.