El president del Parlament, Roger Torrent, durant l'entrevista al "Telenotícies vespre" de TV3
El president del Parlament, Roger Torrent, durant l'entrevista al "Telenotícies vespre" de TV3

Torrent, a TV3: "Tot apunta que al darrere hi ha els serveis d'espionatge espanyols"

El diputat al Parlament i líder d'ERC a l'Ajuntament de Barcelona, Ernest Maragall, també hauria estat espiat a través del programa Pegasus

Actualitzat

El president del Parlament, Roger Torrent, ha dit a TV3 que "tot apunta" que, darrere de la intromissió al seu telèfon mòbil, "hi ha els serveis d'espionatge espanyols"

Torrent, que ha qualificat aquest presumpte espionatge com un fet "incompatible amb l'estat de dret", s'ha mostrat convençut que qui va espiar el seu telèfon mòbil va ser l'estat espanyol perquè l'empresa israeliana "NSO diu que només el ven a estats" i perquè la investigació de "The Guardian" i "El País" assenyala que un estat va introduir-se en el meu dispositiu mòbil.

Entrevistat al "Telenotícies vespre", Torrent ha assegurat que "no es pot negar que hi ha hagut espionatge polític" i ha demanat al govern del PSOE i Unides Podem que es depurin "responsabilitats":

"El que s'autoconsidera el govern més progressista de la història el que hauria de fer és investigar, depurar responsabilitats i fer que no es torni a repetir."

 

 

 

El president del Parlament ha afirmat que vol que s'aclareixin tots els fets i que està disposat a arribar "fins a les últimes conseqüències":

"No ens quedarem de braços creuats. Emprendrem un seguit de mesures de caràcter polític i buscarem esclarir tots els fets, anar fins a les últimes conseqüències, depurar les responsabilitats, per tots els mètodes."

Torrent ha explicat que, durant els mesos en què hauria tingut el mòbil intervingut, l'any 2019, va mantenir una agenda internacional "molt intesa" i ha indicat que comunicarà la situació a totes les persones amb qui es va reunir perquè creu que també es van vulnerar els seus drets fonamentals:

"No només s'ha vulnerat el meu dret a la intimitat, el meu dret a les comunicacions secretes, sinó també el meu dret a desplegar un projecte polític sense intromissions il·legítimes. I no només això: les afectacions personals són molt importants, però cal tenir en compte que, indirectament, s'ha afectat els drets de moltes altres persones, de líders sindicals, de líders polítics, de líders socials, líders internacionals amb els quals jo m'he anat reunit, amb qui he anat parlant i que, evidentment, també han estat escoltats."

 

Ernest Maragall, també espiat

D'altra banda, aquest dimarts s'ha sabut que el diputat al Parlament i cap de l'oposició a l'Ajuntament de Barcelona, Ernest Maragall, també va ser víctima de l'espionatge del programa Pegasus, creat per l'empresa israeliana NSO.

Els diaris "El País" i "The Guardian" publiquen que el telèfon de l'exconseller de la Generalitat va ser espiat entre l'abril i el maig del 2019 aprofitant una bretxa de seguretat en l'aplicació WhatsApp. Segons "El País", Maragall ha estat alertat aquest mateix dimarts de la situació.

En una piulada, Maragall assegura que la notícia "no és cap sorpresa" i que aquest cas d'espionatge és "inacceptable i il·legal", tot i que "la vulneració de drets" a l'estat espanyol "és constant i molt més greu":

 

 

Una investigació de Citizen Lab, un grup de ciberseguretat de la Universitat de Toronto, assenyala que l'any passat es van intervenir almenys 1.400 telèfons gràcies a un error de seguretat de la popular aplicació de missatgeria.

 

 

Ernest Maragall, durant un ple a l'Ajuntament de Barcelona
Ernest Maragall durant un ple a l'Ajuntament de Barcelona (ACN / Blanca Blay)

 

Intent d'espionatge a Puigneró

El telèfon del conseller de Polítiques Digitals i Administració Pública, Jordi Puigneró, també hauria estat atacat. Segons publica eldiario.es, el programa Pegasus hauria intentat accedir als mòbils de Puigneró i del director tècnic del Consell per la República, Sergi Miquel, tot i que l'espionatge només hauria tingut èxit en aquest últim cas.

En declaracions al mitjà, Puigneró ha explicat que el 12 de març del 2019 va rebre una trucada d'un número desconegut a través de Whatsapp i el seu telèfon es va bloquejar. El conseller de polítiques creu que el software de ciberseguretat instal·lat en els mòbils dels alts càrrecs del govern va evitar l'atac.

Puigneró ha explicat que, després d'aquesta trucada estranya, va apagar el telèfon i en va treure la targeta SIM i la de memòria abans d'informar l'Agència de Ciberseguretat de Catalunya.

 

Jordi Puigneró, aquest dimarts a la comissió de Polítiques Digitals i Administració Pública del Parlament
Jordi Puigneró, aquest dimarts a la comissió de Polítiques Digitals i Administració Pública del Parlament (ACN / Marta Casado Pla)

 

Precisament aquest dimarts, en la comissió de Polítiques Digitals i Administració Pública del Parlament, Puigneró ha considerat "inadmissible" l'espionatge a Torrent i ha demanat investigar el cas "fins al final".

 

Un antic treballador de NSO assegura que Espanya era un client

El portal tecnològic Motherboard, especialitzat en tecnologia, publica el testimoni d'un antic treballador de NSO que assegura que Espanya és client de l'empresa israeliana des del 2015 i que a NSO n'estaven molt contents:

"Realment estàvem molt orgullosos d'ells com a clients. (...) Finalment un estat europeu."

A més, aquest extreballador apunta que Espanya també va adquirir la possibilitat de hackejar telèfons en països europeus, entre els quals cita França i Malta, i de centreamericans com Mèxic, com recull l'investigador de Citizen Lab John Scott-Railton:

 

 

 

 

 

 

 

 

ARXIVAT A:
Roger TorrentErnest MaragallProcés català
NOTÍCIES RELACIONADES
VÍDEOS RELACIONATS
Anar al contingut